Després de la darrera Assemblea General de MÉS per Mallorca fa un any i mig, aproximadament, la nova executiva encapçalada per Antoni Noguera, se va comprometre a resoldre algunes assignatures pendents que tenia la formació:

 Superar la fórmula de coalició electoral per assolir-ne una d’organitzativa més eficaç i estable. La darrera assemblea va aprovar constituir MÉS com a partit polític. 

Així mateix no es podia continuar presentant-se a les eleccions generals cada vegada amb un nom diferent i no tenir acords estables amb les altres forces sobiranistes de les altres illes per afrontar conjuntament aquesta tasca. També fa poc s’ha assolit un acord entre MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i Ara Eivissa per crear una marca comuna i estable per les eleccions generals. Un pas positiu molt important, que segons la meva modesta opinió s’hauria d’acompanyar en la creació d’una estructura confederal i absolutament horitzontal entre aquestes organitzacions i jo aportaria,  per a la creació d’una federació de partits.  

També es va apostar per impulsar la creació d’una organització juvenil, independent del partit però coincident amb els seus postulats polítics i fa unes setmanes naixia a una assemblea a Inca Mallorca Nova.

Per una altra part, l’executiva va considerar que havia arribat el moment d’obrir un debat profund entre les bases de l’organització per redefinir i ajustar als nous temps l’aposta ideològica de MÉS. I el passat divendres 18,  a la Sala Augusta se feia la cloenda d’aquest procés de debat, que va prendre el nom de “Cartografiant el futur”, que ha durat un poc més d’un any, coordinat pel company Antoni Trobat i en el qual han participat centenars de militants de l’organització.

Sense cap mena de dubte la pandèmia ha limitat l’efectivitat d’aquest debat, que en la majoria dels casos s’ha fet telemàtic i ha sigut impossible transcendir determinats límits que marcaven les normes sanitàries.

Però, a pesar de les dificultats, es pot dir que MÉS surt enfortit per què ha situat amb claredat els seus eixos ideològics. Uns eixos que són diversos, però que formen un cos únic que defineix allò que pretén MÉS. No és més sobiranista que verd o més feminista que d’esquerres. Entre altres coses per que la societat és molt diversa i si se volen majories socials s’ha de tenir una visió nítidament inclusiva.

S’aposta per un sobiranisme insularista i republicà capaç de reivindicar radicalment la nostra llengua, cultura, història, les nostres senyes d’identitat com a poble alhora que se caracteritza per defensar un projecte de País, un projecte  que aglutini majories i per tant que partint de la nostra realitat insular, sapiguem, en pla d’igualtat, construir conjuntament amb menorquins, eivissencs i formenterers.  Un sobiranisme que forçosament ha d’esser inclusiu.

Així mateix el feminisme no pot ésser una proposta sectorial més sino que és una senya d’identitat global i transversal del projecte ideològic.

I si l’objectiu últim del projecte polític és canviar la societat per què les persones visquin millor, això és impossible sense partir de postulats verds i d’esquerres. L’ecosocialisme és una senya ideològica imprescindible per una formació que vol canviar el món.

En definitiva al  segle XXI, a l’era de la globalització capitalista si es vol canviar el món cal ésser sobiranista, feminista, verd i d’esquerres.  

Amb aquesta definició ideològica MÉS per Mallorca té en comú moltes coses amb altres formacions verdes, d’esquerres i altres però se situa dins l’espai del sobiranisme perifèric d’esquerres amb el que té majors coincidències ideològiques. Un espai format en el marc de l’estat espanyol per Compromís, ERC, EHBildu, Adelante Andalucia, BNG, CUP...espai que ha d’ésser capaç de passar de les formulacions ideològiques comunes al debat obert entre els seus components d’una estratègia comuna, però això seria motiu d’altres articles.

MÉS per Mallorca ha donat una important passa amb la seva consolidació amb el procés de “Cartografiant el Futur”, que podreu veure el video de la cloenda aquí, a illaglobal.com.

Però com va dir el seu Coordinador, Antoni Noguera, això és solament el principi. Les conclusions de Cartografiant el Futur han d’esser el document base per preparar la ponència política a la propera assemblea general a celebrar a final d’any. Caldrà seguir caminant per construir un projecte polític de majories.

Segons la meva modesta opinió, aquesta ponència hauria d’afrontar el projecte de País que volen des de MÉS pel futur de les nostres Illes, la qual cosa suposa un canvi radical de model econòmic, ecològic i social, un canvi que no es pot fer en dos dies i en conseqüència que requereix obrir un procés de transició. I MÉS hauria d’entrar en el fons d’aquesta transició, que vol que sigui i amb quins aliats polítics i socials es pot avançar.

Se podria dir que MÉS per Mallorca té un projecte ideològic elaborat. Ara cal perfilar el projecte estratègic, tàctic i la política d’aliances.