Per què patim una situació d'infrafinançament tan greu?

Per què patim una situació d'infrafinançament tan greu?
balança?
balança?

1. Les Illes Balears són entre les dues primeres comunitats autònomes que més aporten al sistema i passem a la novena posició com a perceptors de recursos per habitant.

Cal tenir en compte que l’actual model de finançament s’havia d’haver renovat el 2014 i encara estem esperant. La distribució d’aquest model ja ens perjudicava aleshores i a mesura que passa el temps és pitjor. No contempla el creixement de la nostra població que és la major de les distintes comunitats autònomes, ni tampoc la població flotant que creix anys rere any.

En el 2018 el Govern Central (Rajoy) va posar en marxa la negociació d'un nou model de finançament. A la primera fase d'aquesta negociació, a través d'una comissió tècnica, va concloure amb un projecte de futur que no recull cap de les propostes fetes pel negociador del Govern Balear, Sr. Guillem López Casasnovas, que com a conseqüència va presentar la seva dimissió. Ni es va acceptar cap criteri poblacional ni molt manco la proposta més política que era incrementar el tram de fiscalitat autonòmica. Des d’aleshores segueix aturada la negociació. Tant amb el Govern Rajoy com després els dos de Sánchez sempre hi ha hagut coses més prioritàries.

2. Els darrers deu pressuposts estatals aprovats, per no anar més enrere, les Illes han estat a la cua (la darrera de la llista) de les inversions del capítol d’inversions de l'estat. 

3. L'Estat encara no s'han abonat ni el 50% de les inversions estatutàries que es varen decidir a la darrera redacció de l'Estatut d'Autonomia el 2007.

4. La nostra comunitat pateix un deute milionari, superior a nou mil milions d’euros, com a conseqüència, entre altres coses, de la transferència d'unes competències (especialment sanitat, dependència i educació) molt mal dotades.

5. Així mateix la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia recullen el reconeixement de la insularitat i en conseqüència la necessitat d'assumir per part de l'Estat els costos tant de la insularitat com de la plurinsularitat que patim. Per això fa dècades que esperem l'aprovació per part de l'Estat d'un Règim Especial que no acaba d'arribar.

6. Després de vint anys de lluitar per un Règim Especial, reconegut per l’Estatut d’autonomia, així com la insularitat a la mateixa Constitució, el Consell de Ministres a punt de donar per tancada la primera legislatura de Pedro Sánchez, va aprovar una part del Règim Especial per a les Illes Balears. Encara no s’ha implementat com a conseqüència que fins ara el Govern no ha estat capaç d’aprovar cap pressupost de l’Estat i les mesures del REIB aprovades van incloses dins el pressupost estatal. I que les mesures fiscals, part fonamental del REIB, s’han d’aprovar s’hauran d’aprovar per llei i el Congrés de Diputats encara no ha trobat un moment per fer-ho, encara que el Govern hi està compromès i té majoria suficient.

Això després destacar que dins aquella legislatura el Govern autonòmic va posar sobre la taula la consecució d’un REIB com a una prioritat màxima. I ho va consensuar amb els partits polítics i amb la societat civil, que cal recordar que durant aquests anys aquesta va aixecar la seva veu per aquest objectiu com mai abans.

Tampoc podem oblidar que els quatre Consells i més de quaranta Ajuntaments varen donar suport al Manifest de la campanya Per un bon finançament. Però a pesar d’aquesta unitat política i ciutadana seguim esperant.

De la part aprovada, sempre a expenses del pressupost, es poden destacar: 

  • L’eix del transport que garantirà el suport, tant al transport de persones, amb un 75%, com el de mercaderies amb un 65% de descomptes.

  • El Fons d’Insularitat amb el compromís que en el capítol de les inversions les Illes Balears se situïn a la mitjana estatal. Aquestes inversions no es limitarien a les competències de l’Estat sinó també a les de la Comunitat Autònoma. Caldrà està vigilant perquè aquest Fons tingui com a objectiu fonamental compensar els costos de la insularitat i no tan sols la manca d’inversions estatals per a les Illes.

  • Així mateix incorpora un nou eix, en els tres que estaven a la proposta presentada pel Govern de les Illes Balears. Un eix destinat a donar suport a les mesures necessàries per implementar un ambiciós Pla de Transició energètica a més de garantir un segon cable entre la península i les Illes, i entre Mallorca i Menorca.

I un element essencial d’aquest REIB és la constitució d’una Comissió Mixta entre l’Estat i les Illes Balears que s’haurà de reunir, almanco, dues vegades a l’any, i que si hi ha voluntat política, es pot convertir en un instrument de negociació bilateral.

Lamentablement aquesta comissió tampoc no s’ha reunit encara mai, ni ara que es comencen a negociar els pressuposts i dubto que el nostre govern hagi demanat la seva convocatòria i si fos així, ho trobaria gravíssim.

Però per valorar el nostre grau d’infrafinançament i de despreocupació del Govern estatal envers les Illes cal tenir present altres coses, per exemple, que mentre AENA ingressa anualment uns beneficis dels aeroports de les Illes superiors als 300 milions, aquests no tenen cap retorn. Sense oblidar que l’Estatut d’Autonomia, llei orgànica de l’Estat, reconeix la cogestió aeroportuària.

O el que suposa per les arques de les nostres institucions municipals i Consells insulars l'anomenada llei Montoro que ofega els nostres Ajuntaments que disposen de superàvits entorn dels 600 milions d'euros i que no poden gastar en determinats conceptes, que són prioritaris pels ciutadans dels municipis i que l'esmentada llei ho impedeix.

Necessitem un bon finançament per cobrir les demandes del nostre poble. Necessitem més diners per educació i per sanitat, que el tren arribi a Artà, energies renovables, cobrir dignament la dependència, habilitar habitatges a preus assequibles i afrontar un necessari i inajornable canvi de model econòmic. 

No és presentable que per una part l'Estat delega l'ensenyament, la sanitat, les polítiques socials i la resta de polítiques que té transferides a les Comunitats autònomes i per una altra no les dota dels doblers necessaris per poder-les cobrir dignament. D'aquesta forma no solament les ofega sinó que debilita l'estat del benestar. Mantenir un govern autonòmic, insular i municipal a les nostres Illes, però sense el finançament imprescindible per poder cobrir les necessitats de la ciutadania a més de suposar un greu espoli als ciutadans i ciutadanes, és un afebliment de les institucions autonòmiques. 

Sense un bon finançament no hi pot haver un bon autogovern. 


 


 


 

comentaris