Una tardor complicada a l'Estat espanyol

Una tardor complicada a l'Estat espanyol
foto: Moncloa.com
foto: Moncloa.com

A mesura que s'acosten les eleccions a Pedro Sánchez se li posa més cara de Felipe Gónzalez. Començant per l'eslògan electoral, Ahora España. De veritat creu el PSOE que el prioritari que necessita la ciutadania és l'exaltació del nacionalisme espanyol? Davant un dels grans reptes que té l'Estat espanyol, la recomposició del model territorial, l'opció de Pedro Sánchez és amenaçar a Catalunya amb el 155 . Li és igual trencar tota classe de ponts amb l'independentisme català. Amb aquestes actituds tampoc sembla que pretengui cap classe d'acostament amb el PNB o a la resta de sobiranismes d'arreu de l'Estat. Els que li donaren suport a la seva moció de censura contra Rajoy i que li feien falta per governar.

 

Ni un sol gest per netejar els aparells de l'Estat de corrupció i feixisme després del cas Villarejo o els bruts intents de fer creure a l'opinió pública l'existència de violència i fins i tot terrorisme a Catalunya. Ni mica de respecte i comprensió pels presos polítics catalans injustament empresonats de forma preventiva i vergonyosament jutjats per rebel·lió.

 

Ni una referència clara cap als pensionistes o cap a la supressió de la reforma laboral. Tota la complicitat i il·lusió que s'havia creat amb els sindicats a la passada campanya electoral i després de les eleccions ara llueix per la seva absència.

 

Si a tot això afegim la confrontació cada cop més forta dels membres del Govern amb Unidas Podemos per una part i a l’hora el viratge centrista de Casado i el PP que deixa a Ciudadanos i Vox a l'extrema dreta. La pudor de “gran coalició “arriba a tots els racons.

 

Mentre a les passades eleccions d'abril una amplíssima majoria del vot progressista es mobilitzà per frenar a la dreta més extrema ara no és així. Ningú creu que el PSOE en solitari aconsegueixi majoria absoluta i pugui frenar la dreta. I cada cop és més difícil pensar que hi ha un bloc progressista encapçalat pel PSOE que amb les distintes versions de Podemos i de les forces perifèriques disposat a aturar la dreta i obrir un camí progressista per la solució de la greu crisi que pateix la pell de brau.

 

Per què ara es manté el risc d'una victòria de les tres dretes, però hi ha un altre risc que desmoralitza i en conseqüència desmobilitza, a l'electorat progressista que és un Govern del PSOE amb la connivència activa o passiva de la dreta, en aquest cas del PP, que per cert és l'opció favorita de l'establishment i del PSOE.

 

Aquesta opció és nefasta per afrontar amb talant progressista els reptes que ens trobarem aquesta tardor. Si es confirmen les veus que anuncien una nova etapa de recessió econòmica, respondria amb les receptes neoliberals clàssiques de la dreta econòmica i de la Unió Europea. Com hem vist aquí, a la patronal li ha faltat temps després de la crisi de Thomas Cook per demanar la supressió de l'impost turístic.

 

Algú es pot imaginar un Govern Socialista amb la connivència de la dreta afrontar-se a les suggerències econòmiques dels grans poders econòmics i de la UE i assumint els criteris dels sindicats?. On quedaria el suport a les pensions i la revocació de la reforma laboral?.

 

Un Govern estatal d'aquestes característiques respondria a unes dures sentències al judici dels independentistes catalans i a un increment de la mobilització ciutadana amb repressió.

 

No vull ni pensar com actuaria aquest govern davant la reforma del sistema de finançament autonòmic i davant la demanda de més autogovern per part de les autonomies. Probablement donaria una nova empenta a la centralització que fa anys es va incrementant. I tampoc veig aquest govern liderant la lluita contra el canvi climàtic o contra el patriarcat.

 

Què podem fer, doncs, el que volem allò mateix que volíem a les eleccions d'abril?. És a dir aturar les dretes i les seves polítiques i cercar una sortida progressista. 

 

En primer lloc anar a votar i lluitar perquè els vots a la dreta siguin els menys possibles. Que ningú es confongui votar a PP, Ciudadanos Vox és el mateix.

 

En segon lloc estar convençuts que el PSOE no és la solució. Votar al PSOE no és cap garantia d'obrir una sortida progressista a la crisi i estancament que pateix l'Estat Espanyol. L'única possibilitat és que el bloc de forces republicanes, sobiranistes i d'esquerres tingui la major força possible. El PSOE solament renunciarà a una connivència amb la dreta si té majoria absoluta, que no la tindrà, o si les forces a la seva esquerra tenen molta força.

 

Ara cal votar forces d'esquerres, republicanes i que acceptin el dret a decidir dels pobles, però això no basta. Després de les eleccions, sigui quin sigui el resultat caldrà que les forces sobiranistes d'esquerres, les esquerres estatals i també les nacionalistes de centre facin examen de consciència.

 

O decidim prioritzar la derrota del règim del 78 i treballem les aliances que calen per aconseguir-ho o tenim tots un futur molt fosc.

 

Però això desborda l'objectiu d'aquest article. Serà qüestió d'abordar-ho en nous articles. 

 

comentaris