Llucmajor, banc de proves
El maig del 2019, després de 4 anys de govern progressista, els llucmajorers varen repartir el seus representants entre 9 partits. Això va convertir Llucmajor en l’ajuntament de l’Estat amb més forces polítiques representades. Els analistes auguraven un mandat complicat, on previsiblement la força més votada, el PSOE, hauria de governar en minoria.
La realitat va ser una altra, un Partit Popular ferit a nivell autonòmic va posar el dit sobre Llucmajor. S’havia de governar a Llucmajor, el municipi més gran de Mallorca on podien fer-ho, al preu que fos. Amb aquesta premissa el Partit Popular va oferir a les forces de dretes tot quant li varen demanar. No va ser problema que implicàs cinc forces, ni que s’hagués d’utilitzar la figura dels assessors com a moneda per apuntalar l’acord, ni les capritxoses imposicions programàtiques, ni que aquest fet suposàs recuperar el fatídic pacte PP-ASI. Tampoc varen ser problema les àrees que uns i altres demanaven. Res de tot això havia d’evitar l’objectiu del Partit Popular de tenir la batlia a Llucmajor.
La realitat és que el dia després d’aconseguir governar es varen trobar amb la dura realitat. No hi havia projecte comú ni els regidors estaven capacitats per assumir les responsabilitats atorgades. El resultat és que han passat 18 mesos i encara no veim que l’equip de govern hagi estat capaç de posar res en marxa tot i trobar-se una institució que va sanejar completament el seu deute durant la passada legislatura i amb més de 15 milions d’euros estalviats al banc. Davant les dificultats, els polítics han de ser resolutius, valents i dinàmics. Res d’això trobam avui a l’Ajuntament, on les desconfiances externes i internes, les pors al canvi i la falta de coneixement del municipi i de la gestió administrativa fan que res vagi endavant.
Curiosament les úniques alegries que els llucmajorers hem tingut durant aquest poc més d’any i mig han estat projectes amb l’empremta de MÉS. La implantació del porta a porta, la compra del Teatre Recreatiu o l’avenç de les obres del futur Centre Internacional de Fotografia Toni Catany són exemples de projectes ideats i desenvolupats durant el passat mandat i que han vist la llum recentment. En canvi, no trobaríem un sol projecte important que s’hagi generat, o simplement projectat, durant aquest any i mig de govern de PP i companyia.
L’expulsió, al juliol, per falta de confiança dels dos regidors de Llibertat Llucmajor va deixar en minoria l’equip de govern i va obrir la porta a l’entrada del regidor del PI. Malauradament no és cap novetat que el PI pacti amb el PP, trobaríem exemples arreu de Mallorca presents i passats. Però el cas de Llucmajor introdueix inquietants característiques: no es tracta únicament d’un pacte amb el PP, el pacte inclou governar de la mà de partits com ciutadans, ASI i ex membres de VOX amb tot el que això suposa.
Llucmajor ha esdevingut un banc de proves per a la dreta mallorquina. Si en un principi va tenir el discutible honor de ser el primer municipi en incloure regidors que venien de l’extrema dreta en el seu equip de govern convertint-se el primer ajuntament on pacten PP-Ciutadans-VOX, ara hem vist com per primer pic el PI ha estat capaç de sumar forces al costat d’ells. Sorprèn l’acceptació d’aquest pacte per part dels dirigents i militants del PI. Només hi hagut una tímida i mesurada repulsa per part dels seus joves.
La normalització per part del PI del fet de governar amb PP, Ciutadans i VOX ens ha de posar en alerta i preparar-nos per a una possible rèplica a nivell autonòmic o insular. Davant això als regidors i militants de MÉS per Llucmajor ens hi trobaran davant. Ferms en les nostres conviccions i més units que mai. Posant el seny, la feina i les ganes que fan falta al nostre Ajuntament.