8è Congrés de la Internacional de l'Educació: els docents davant els reptes globals del segle XXI

8è Congrés de la Internacional de l'Educació: els docents davant els reptes globals del segle XXI
Mari Luz González i Biel Caldentey, de la convederació de STEs
Mari Luz González i Biel Caldentey, de la convederació de STEs

1.400 educadors, en representació de 200 sindicats de tots els continents, es varen reunir a Bangkok, Tailàndia, del 21 al 26 de juliol amb motiu del 8è Congrés Mundial de la Internacional de l’Educació – la major federació sindical internacional, que representa més de 32 milions de treballadores i treballadors de l’educació en el món.

El Congrés, que se celebra cada quatre anys, és el màxim òrgan decisori de l’organització. Els participants es reuniren per elaborar les polítiques que orientaran la tasca de la Internacional de l’Educació durant els propers quatre anys. Entre els assistents hi hagué Gabriel Caldentey, ex-secretari general de l’STEI Intersindical, responsable de la secció d’Internacional de la Confederació d’STEs; així com també Mari Luz González, de l’Organització de Dones de la mateixa Confederació. 

Tant a les sessions preliminars com a les pròpies del Congrés va quedar palès el fet que els educadors han decidit assumir el lideratge en quatre qüestions ben actuals: el canvi climàtic, la democràcia, els drets humans i la privatització; convençuts com estan que l’educació és la millor manera d’aconseguir canvis significatius i duradors en el món. 

Segons ens ha comentat Gabriel Caldentey, “el pes dels sindicats anglosaxons –dels Estats Units, el Regne Unit i Austràlia, entre d’altres – ha estat molt rellevant”; un fet que ha suposat que “les Resolucions aprovades en el Congrés han conformat un gir, al manco damunt el paper, cap a una esquerra moderada: adhesió a la Vaga contra el canvi climàtic, rebuig explícit a les polítiques de Donald Trump i als governs d’extrema dreta i de dreta autoritària, resolucions a favor de les persones refugiades i, d’una manera especial, dels drets dels infants, dones i Col·lectiu LGTBI”.

Pel que fa al canvi climàtic, tema central de preocupació en el Congrés, es va constatar que aquest és el repte més gran al qual ens enfrontam actualment. La crisi climàtica és una qüestió complexa que requereix accions coordinades per tal de garantir una transició justaa una economia sostenible que no deixi enrere milions de persones treballadores d’arreu del món. En aquest sentit, l’educació és clau per a fer-ho realitat. 

En l’àmbit temàtic de la democràcia,es va denunciar el fet que els educadors s’han vist darrerament sotmesos a moltes pressions. Des d’intents d’imposar agendes polítiques a les escoles, fins a l’empresonament abusiu de docents, alguns governs estan lliurant una guerra contra el poder transformador de l’educació. 

En aquest sentit, els educadors estan defensant els seus estudiants, els companys de professió i la democràcia en països com el Brasil, Turquia o Filipines. Alguns delegats d’aquests estats varen assistir al Congrés a compartir les seves experiències.

L’educació és un dret humà. Malgrat això, 260 milions de nins i nines no estan escolaritzats i 152 milions es veuen obligats a abandonar els seus estudis per posar-se a fer feina a una edat molt primerenca. Només a l’Àsia Meridional, 41 milions de nins estan atrapats en el treball infantil. Sense educació tendran molt poques oportunitats per a millorar les seves vides. Els educadors reunits a Bangkok han assumit el lideratge perquè tots els infants vagin a l’escola, d’una manera particular les nines i les minories. 

També es va acordar, ens explica Caldentey, “reclamar el dret a una educació pública de qualitat, amb un fort component social, contra la privatitzaciói mercantilització de l’ensenyament, en favor dels drets humans i dels drets sindicals. En una paraula, una agenda d’actuació pròpia d’una socialdemocràcia d’esquerres”.

De les dues Resolucions urgents que es varen aprovar, la primera fou de condemna de les recents declaracions racistes de Donald Trump contra diverses congressistes negres. Les persones que proposaren la Resolució varen ressaltar que la campanya d’odi es basa en la seva ideologia de racisme supremacista blanc i en una praxis política de protegir els interessos dels més privilegiats. 

La segona, presentada per la CNTE-Confederació Nacional de Treballadors de l’Ensenyament del Brasil, denuncià la política privatitzadora i d’enfonsament del sector públic educatiu del país, en què es combina el neoliberalisme en el camp econòmic amb el discurs racista, misogin i de foment de l’odi. No hi ha cap dubte que les dues ultradretes, Trump i Bolsonaro, comparteixen agenda i programa d’actuació. 

Per part de l’Estat espanyol hi va haver representants de la Confederació d’STEs, a la qual pertany l’STEI Intersindical; FE-CCO; Fesp-UGT; ELA, del País Basc; i CSI·F, única organització de dretes.

comentaris