Una ciutat més verda, més humana i feminista. 2 anys de govern de MÉS per Palma.

NEUS TRUYOL CAIMARI, portaveu de MÉS-Estimam Palma

 

En aquests dos anys hem seguit el full de ruta per fer de Palma una ciutat més propera i inclusiva, més justa i més accessible, més verda i més feminista. Esteim treballant decididament per donar resposta als reptes que tenim: la justícia social, l'emergència ambiental, el canvi de model econòmic i la crisi sanitària. La fórmula bàsica que aplicam és reforçar i millorar els serveis públics, sempre de la mà i en cooperació amb la societat. Sabem que queda molt camí per recórrer, però el nostre objectiu és fer de Palma una Ciutat més humana.

Aquests dos anys hem posat les persones al centre i ho hem fet fixant les bases perquè ningú no quedi enrere. El pressupost municipal per fer front a la crisi social s'ha quadruplicat, s'han destinat 25 milions d'euros en els darrers dos anys. Hem creat un nou model d’atenció social que unifica l’entrada de demanda social per ser més eficients en la resposta precisament en un moment d’elevada i urgent demanda. S'ha aprovat un nou catàleg d’ajudes econòmiques, és el catàleg més ampli i obert de tot l'estat. Hem municipalitzat dos serveis socioeducatius i hem avançat en la consolidació laboral dels i les treballadores públiques amb 46 places d’oposicions de treballadors/es socials, reforçar les administracions públiques per garantir millor els drets socials. 

L'habitatge és un bé de primera necessitat. Hem rehabilitat habitatges públics, i n'esteim construint 247 de nous amb la col·laboració del govern balear. Però també treballam per a que ningú quedi sense casa, reforçant l'Oficina Antidesnonaments, ens situam del costat de la gent i exigim a l’estat eines per a regular els preus del lloguer i responsabilitzar als grans tenidors. 

Com a ciutat amiga de la infància i l'adolescència, l'educació i els serveis públics per les criatures, són prioritaris. Hem aprovat un pla per a la creació de 200 places públiques noves d’aquí al 2024 als barris populars de Son Gibert, Llevant, El Terreno i Arxiduc. Mentrestant, hem intensificat el manteniment i conservació dels centres educatius amb una inversió de prop d’un milió d’euros per millorar la climatització dels centres de Son Roca, Son Ferriol, s’Arenal i Ciutat Antiga.

La crisi sanitària ha evidenciat la importància d’espais per a créixer i desenvolupar-se. Per garantir el dret a l’educació, l’Ajuntament ha posat al servei dels centres 45 espais -places, carrers, parcs, pistes esportives i casals-.  

Tot i les dificultats sobrevingudes a causa de la Covid 19, no hem deixat de fer feina i seguim treballant en projectes d’inversió importants per tal de millorar l’espai públic i els equipaments municipals. Actualment hi ha projectes en execució com ara Es Baluard des Príncep que posarà a l’abast de la ciutadania un espai emblemàtic i de gran valor la nova seu de l’IMI o  el nou casal de barri de Son Ametller. Al mateix temps s'estan tancant altres projectes que veuran la llum en els propers mesos com l’equipament de s'Aigo Dolça a El Terreno, el casal de barri de Gènova, el passeig de Pere Sans de Son Sardina, la nova plaça del Poble de de Sant Jordi i l’edifici històric de les Torres del Temple,... entre altres. Inversions en equipaments i espais públics de més de 15 milions d’euros per transformar la ciutat i els barris en espais més humanitzats. 

Fer de Palma una ciutat més verda no és un objectiu, és una obligació. Esteim marcant una planificació de decreixement urbanístic amb la conservació del territori i renaturalització de la ciutat. Amb projectes que esteim treballant com  ara les desclassificacions de Can Tàpera, Son Gual, Puntiró, o Son Garcies Vell;  l’obertura del Canòdrom, el primer bosc urbà de Ciutat; o l’espai urbà amb participació ciutadana de l’Eix Cívic de Cotlliure, entre d'altres exemples. 

Però no ens quedam aquí: perquè per fer possible la Ciutat que volem també cal apostar per un nou model econòmic que permeti deixar enrere el monocultiu turístic. Per això estam engegant projectes valents i de calat per fomentar una economia amb la mirada a les necessitats socials i a la cura del medi ambient, com ara el Districte d’Innovació a Llevant o el Parc Agrari, per avançar en la sobirania alimentària i el producte de proximitat. 

Dos anys en què tampoc no ens hem oblidat de la cultura, motor de transformació social i sector econòmic a fomentar. S'ha millorat l'oferta i la qualitat als espais escènics i expositius, a més d'haver recuperat fites culturals de referència com el Festival Jazz Palma i el Concurs Pop Rock. 

Durant aquests temps difícils hem volgut fer costat als creadors i creadores de la nostra ciutat amb tota una sèrie de mesures extraordinàries, com són els 600.000 euros en ajudes de pèrdues per als espais culturals, creadors/es i empreses del sector que s'afegeixen a les subvencions habituals, 150.000 euros en compra d'obra d'art contemporani i la millora de les condicions de contractació en les programacions culturals entre 2020 i 2021.

Així mateix, treballam per ampliar l'oferta descentralitzada amb nous equipaments públics: les noves sales d’assaig, la fàbrica Can Ribas amb un centre de circ o l’Antiga presó.  Aquestes línies potenciaran una línia prioritària: connectar les programacions amb la ciutadania i els barris des d’una vessant comunitària.

Hem garantit la preservació del nostre patrimoni urbà i arquitectònic amb l’aprovació del Pla d’Especial Protecció de Es Jonquet, el Pla Especial de Santa Catalina i la moratòria de demolicions i grans rehabilitacions a edificis construïts abans de 1956 que ara necessiten del vist-i-plau de la CCH. A més, de les obres de rehabilitació citades per a les Torres del Temple amb una inversió de més de 2 milions d’euros. 

Durant aquests dos anys, doncs, hem pensat col·lectivament la ciutat que volem i hem fet passes per aconseguir-la; hem tengut cura de les persones més vulnerables i hem posat el focus en infants i classes populars. Però al mateix temps treballam per superar reptes globals com la millora dels serveis municipals, la igualtat social, el canvi climàtic, el canvi de model econòmic i  la protecció de la singularitat arquitectònica de la nostra ciutat. 

Tots aquests objectius marquen el camí de la nostra gestió pública responsable i en base estrictament a l’interès general. I tenim a les nostres mans una eina que farà perdurables totes aquestes mesures de protecció de la ciutadania, de refermar un model de ciutat cuidadora, humanitzada i que posa a les persones en el centre de les decisions, i aquesta és el Pla General. Aquesta eina de planificació urbanística definirà la ciutat que volem i s’ha de desenvolupar en els propers 20 anys amb criteris de sostenibilitat ambiental, econòmica i social. Construïm avui la Palma de demà.

 

comentaris