Districte d'Innovació: diversificació econòmica, cohesió social i protecció ambiental

districte_nou_llevant
districte_nou_llevant

Les Illes Balears en general i Palma en particular patim una seria de debilitats estructurals, que a dia d'avui són encara més visibles amb les crisis derivades de la pandèmia. En primer lloc, el monocultiu turístic és un model econòmic altament precari per a les persones que hi fan feina, depredador del territori i els recursos naturals, i depenent de mercats i dinàmiques internacionals. En segon lloc, molt vinculat a l'anterior, la pobresa i la precarietat social ha crescut en els darrers anys de forma escandalosa. Mentre els beneficis econòmics creixien, abans de la pandèmia, les classes populars i treballadores no arribaven a final de mes; i això no ha fet més que multiplicar-se en el pou fosc de la Covid-19. En tercer lloc, la manca de llocs de treball qualificats i atractius en sectors diferents als serveis associats al turisme o a la construcció, ha anat provocant no tan sols la manca d’ incorporació de nou talent, sinó fins i tot l’èxode del talent local.

Però no tot són debilitats, també trobam tot un seguit de fortaleses i oportunitats. Molt sovint difícils de veure i identificar, però que hem de ser capaços de captar i potenciar per revertir la situació que patim. La primera és que som una terra d'acollida, on persones nascudes a diferents punts del planeta, arriben aquí i projecten un futur. Som una terra d'oportunitats, tot i el comentat, som una comunitat que creix en població. La segona fortalesa és que identificam sectors econòmics emergents, amb molt sentit de que treballin aquí, implicats a aquest territori. La cultura, la innovació, les energies renovables, el coneixement de l'ecosistema marí, l'economia del coneixement o la digitalització tenen a les Illes Balears un marc molt adequat per a que es desenvolupin. Un tercer aspecte important, tenim un poder d'atracció d'inversió enorme (font d'alguns dels problemes que patim). Si les administracions públiques prenen partit i dirigeixen aquestes inversions als sectors i a les dinàmiques socioeconòmiques que generin més cohesió social i major qualitat de vida per a tothom, estarem en un escenari virtuós. Les polítiques públiques han de fomentar l'economia de la prosperitat compartida i de la cura, per conformar una societat més igualitària i justa. I no podem oblidar la importància de crear barris on es combinin els habitatges amb els serveis i els llocs de treball, per això és imprescindible la mescla d'usos. Abandonar la dinàmica on la gent va a fer feina a un polígon. I aquí és on s'emmarca aquest projecte del Districte d'Innovació de Llevant: polítiques públiques per a la diversificació econòmica, la cohesió social i la cura del territori.

A Palma tenim un àmbit on hi conflueixen varis factors que el fan ideal per un projecte d'aquestes característiques. El barri de La Soledat Sud ha patit una dinàmica de degradació social i urbana molt important, on és imprescindible impulsar la rehabilitació urbana amb fortes dosis d'habitatge públic i equipaments socioculturals per a la cohesió social. Així mateix, el Nou Llevant és un barri dins Ciutat però de nova creació, on encara som a temps de dibuixar el tipus d'activitat que es pot implantar, coherent amb la convivència veïnal i el model econòmic desitjat. I una mica més al sud-oest, tenim la façana marítima, on connectar-ho amb la mar. Per tant, trobam un espai urbà que ens mostra una realitat complexa i plena d'oportunitats (si les sabem conjugar).

El Districte d'Innovació de Llevant és una aposta sinèrgica. Amb uns projectes paraigües, hi conjugam diferents actuacions i estratègies per apostar per la diversificació econòmica, la igualtat social i l'atenció ambiental. Parlam d'estratègies que han d'anar íntimament lligades, una no té sentit sense les altres.

L'estratègia de la diversificació econòmica es basa en implicar al sector privat per a impulsar iniciatives empresarials enfocades a sectors emergents, amb alt potencial de present i de futur. Passant d’una economia basada en el consum de recursos a una economia basada en la transició ecosocial. L'economia del coneixement i la innovació, la cultura, les energies verdes (transició energètica i ciències de la mar), i les noves tecnologies, són clarament pertinents en el temps i context que vivim. Aquestes són les que conformen aquest districte, sectors que tenen una gran capacitat de cooperació i empoderament entre elles. Però a més, s'ha de treballar de forma transversal per a que les iniciatives econòmiques siguin inclusives, activant dinàmiques on les classes populars dels barris i pobles en siguin part. La lògica ha de ser crear sinèrgies entre aprenentatge, cicle educatiu, lloc de treball qualificat, millor qualitat de vida i benestar social. 

L'estratègia de la cohesió social implica la participació del teixit social, dels centres educatius, de les organitzacions socials,... Per a que aquesta sigui real, són necessàries mesures clares per evitar la gentrificació i l'expulsió de la població dels barris d'aquest àmbit. Lluita contra el fracàs escolar, habitatge públic i millora de l'espai urbà, equipaments per a la cohesió social, treball comunitari, creació d'espais de la universitat a prop de les escoles i instituts, a la fi d’afavorir la cooperació i donar continuïtat dels diferents cicles educatius i ajudar així a que els joves visibilitzin les diferents oportunitats educatives com quelcom proper i possible en la seva vida.

El Districte d'Innovació són molts projectes dins un projecte, i és un projecte en construcció continua, basant-se en l’urbanisme llavor, on cada actuació genera un procés de millora continua al seu voltant. La implicació de les diferentsadministracions, del teixit social i empresarial, són essencials per a emprendre aquest viatge. A dia d'avui ja hi ha alguns projectes que estan prenent forma.

Implantar una seu de la UIB sobre enginyeries, el Campus Palma Tech. És clau la implicació de tot el cicle formatiu, per fomentar la innovació, la creativitat, i acostar-lo a col·lectius populars que històricament ho han vist molt llunyà. Treballar per a rompre amb el fracàs escolar i incentivar un itinerari formatiu atractiu i solvent per acompanyar el jovent a projectes professionals emergents com els citats.

Vincular la cultura a l'economia i a la cohesió social. Nous equipaments culturals per a potenciar la creativitat social, com a font de comunitat i de generació de riquesa. A mode d'exemple, la fàbrica Can Ribas serà un nou espai de creació i formació de Circ, la futura seu de l'orquestra simfònica oberta al barri, o el museu Krekovic potenciarà l'activitat sociocultural, així com un nous espais (Hub Digital) que fomentin la digitalització del sector cultural i creatiu, donant-lo d’eines per millorar la seva projecció professional.

Obrir un laboratori ciutadà. Un espai on professionals, alumnes i veïns es trobin i experimentin, creïn o provin. Posar en pràctica els coneixements col·lectius. Coneixeu els tallers de robòtica a les aules? Ido imaginau-ho a l'engròs, on es pugui aprendre a usar críticament internet i les xarxes social, o dissenyar un objecte i imprimir-ho en 3D, o formar-se per fer videojocs o música amb objectes quotidians.

Conèixer i cuidar l'ecosistema marí. Constituir un pol marí a l'entorn del port de Palma, on la ciència, la investigació, la innovació siguin palanca de protecció i estima de la badia i la mar. Ubicar la seu del SOCIB (Observatori Oceànic i Costaner balear) i el COB (Centre Oceanogràfic Balear) dins el port generarà cooperació per a la millora del medi marí. 

Potenciar la Ciutat de l’energia i centre de Transició Energètica, on diferents empreses del sector energètic treballin de la mà de les administracions per innovar i fer efectiva la implantació de les energies renovables i el canvi de model energètic. 

Rehabilitar urbanísticament els entorns més necessitats, especialment la Soledat Sud. Es treballa per obrir nous carrers i millorar l'obertura i connexió amb altres barris, al mateix temps que millorar l'entorn urbà del barri.

Ampliar els habitatges públics per lloguer social. Dins l'entorn urbà del Districte d'Innovació s'han identificat el potencial de 400 habitatges públics de nova creació, d'aquest, un centenar ja estan en marxa, en fase de projecte o execució d'obres. Així aplicam mesures per evitar l'especulació urbanística i l'expulsió dels veïns.

El Districte d'Innovació de Llevant és un projecte complexa, ple de reptes i d'oportunitats. Engrescador pel potencial innovador, valga la redundància, on la gent i el medi ambient han de ser el primer.

 

Comentaris