'Guerra híbrida' a Veneçuela cerca energitzar de càrrega psicològica la població

'Guerra híbrida' a Veneçuela cerca energitzar de càrrega psicològica la població
190124-nicolas-maduro-donald-trump-juan-guaido-3up-2x1-diagonal-ac-1113p_c9c2aef29b01e50c4eeecff65072b352.fit-760w
190124-nicolas-maduro-donald-trump-juan-guaido-3up-2x1-diagonal-ac-1113p_c9c2aef29b01e50c4eeecff65072b352.fit-760w

Reveladors incidents afecten el poble veneçolà. Vegem alguns: segrest d’aliments i medicines amb destinació Veneçuela; intent de magnicidi contra el President de la República; diputat autoproclamat ‘president’ del país; governs reconeixent al ‘no electe’; intent d’invasió camuflat de ‘ajuda humanitària’; atacs cibernètics, electromagnètics i físics contra la xarxa elèctrica nacional; segrest de finances veneçolanes en bancs europeus i d’EUA; espoli de béns de l’Estat veneçolà a EUA; violació de seus diplomàtiques veneçolanes; amenaça d’intervenció militar forana ... Fets gravíssims que en aquest escrit no abastarem. És una ‘guerra no convencional’ que oligopolis de la comunicació divulguen massivament encoberta com a ‘lluita legítima’ contra la revolució bolivariana. No hem de caure en aquest embull, insistim en el quid de l’Imperialisme i de l’Oposició rendista nacional que, sigui com sigui, volen fer desaparèixer la Democràcia participativa.

Quan l’oposició ven al món la imatge de Veneçuela ‘país-en-caos’ o ‘país-fallit’, senzillament falseja en no esmentar causes i causants reals, i ho sap. Oposició que promou angoixa, subversió i violència i aposta per intervenció militar estrangera (i) al seu país, evidenciant connivència amb la situació denunciada, admet la seva negativa al diàleg i encobreix la por al judici del vot popular. El que toca és ‘treure’ a Maduro, diuen, mentre edulcoren l’odi sembrat en la gent i energitzen tensions socials que poden donar peu a una perillosa càrrega psicològica en la població. Símbols de guerra híbrida (ii).

El govern d’EUA (iii) somia amb fer de Veneçuela el seu rebost privat de petroli, or, gas, liti, coltan... essent com anell al dit l’ambició de la burgesia veneçolana en l’oposició. Des de la imperceptible diferència entre republicans i demòcrates als EUA respecte a la Revolució Bolivariana, i amb l’extrema dreta a la Casa Blanca, qualsevol bogeria és possible darrera el supremacista Novus ordo seclorum (iv).

“Totes les opcions estan sobre la taula”, diu Trump, i els seus adlàters, i Guaidó (v) ho repeteixen. L’argument: només així se resoldrà el des-proveïment d’aliments i medicines a Veneçuela; frase que identifica la seva casta, com feren a Xile, Nicaragua, l’Iraq, Líbia...Veneçuela és una obsessió per a l’imperialisme, al punt d’amenaçar-la amb guerra per tal de controlar els recursos tan estratègics del país.

Ladirigènciaconservadora veneçolana, històricament divorciada del país real, encapçala partits polítics sense múscul popular, ho saben i opten per tocar porta a caladors conservadors del nord, al crit de «fora la dictadura, eleccions ja!». Tractant d’impactar a la població local i a Trump –en uns sembrant malestar i en l’altre empatia-, a veure si el que es nega pel vot popular s’aconsegueix per una altra via.

En l’elecció de President (maig 2018) a més del GPP (vi) van participar quatre partits opositors (Copei, UPP89, AP i ElCambio (vii)), fet que desmenteix la denuncia d’il·legalitat dels comicis al no participar-hi l’oposició. Els denunciants (PJ i VP (viii)) no es presentaren als comicis en contuberni tàctic amb l’extrema dreta internacional, per després poder denunciar il·legalitat i frau, sense dir, però, que el sistema electoral era el mateix amb el que l’oposició va aconseguir en 2015 l’Assemblea Nacional, i en 2017 aconseguiren 28 alcaldies de 335 i 4 governacions de 23 (a les hores no denunciaren frau).

El projecte bolivarià de democràcia participativa i protagònica contemplat en la Constitució de 1999 pressuposa una oposició política aferrada a la Carta Magna i a les lleis, però, en els últims 20 anys aquesta oposició s’ha dedicat més be el desaforament institucional, el desordre i el colpisme, és a dir, a obscurs trets per a la política, la governança i sobretot per al país. La Classe social (ix) que identifica a aquesta oposició, històricament ha ignorat al Poble (poder originari), ha trepitjat la Democràcia i vulnerat la Constitució per una trinxera irracional i subversiva mitjançant dreceres faccioses, instant a la ingerència externa i inoculant odi als seus seguidors.

Per aquests des-ajustaments, l’oligarquia veneçolana compta amb potents mitjans de comunicació privats d’ampli abast, a més de rellevants capitalistes i valedors polítics que ataquen tot el que fa olor a bolivarià. Aquests zeladors del neoliberalisme li tenen pànic al Socialisme del Segle XXI (x) -que encara és un discurs-i carreguen contra el govern i l’economia de Veneçuela formant fronts antagonistes a l’OEA, Mercosur, Consell de Seguretat de l’ONU, Comissió de DDHH, Comissió Europea i la recent constituïda ProSur, tots contra el model de democràcia participativa i en suport a interessos oligopolístics internacionals i de ‘famílies’ veneçolanes espremedores històriques del país.

En les confiscacions, embargaments, expropiacions, bloquejos i espolis a l’Estat veneçolà, el cervell és el govern dels EUA –Trump- seguit de governs llatins i europeus lacais. És la guerra no convencional i híbrida aplicada, brandint la insòlita però eficaç matriu: “Maduro afamega al poble”.

 

Notes al peu:

(i) Intervenció militar estrangera:¿Marines? ¿Paramilitars? ¿OTAN

(ii) Guerra híbrida: Superada la guerra asimètrica (exèrcit convencional contra exèrcit insurgent) la guerra incorpora diverses maneres de lluita amb fórmules, tàctiques i formacions irregulars. Actes terroristes amb violència i intimidació i desordre criminal, dirigits i coordinats per aconseguir efectes sinèrgics físics i psicològics.

(iii) EUA: Estats Units d'Amèrica del Nord.

(iv) Novus ordo seclorum: Nou Ordre pels Segles.

(v) Juan Guaidó, autoproclamat-se president interí de Veneçuela, el 2019.02.23

(vi) GPP: Gran Polo Patriótico, reuneix el PSUV i altres partits d'esquerra.

(vii) Copei (democristiana-dreta), UPP89 (socialdemocràcia-centre), AP (centredreta), ElCambio (evangelistes-dreta).

(viii) PJ: Primero Justícia, d'arrel democristiana; VP: Voluntad Popular, escissió de PJ vinculat a la socialdemocràcia. Tots dos partits amb membres sotmesos en fets de violència amb víctimes (de tall feixistes).

(ix) Classe social: La classe mitjana, mitjana alta i alta, formen el nucli fort de l'oposició veneçolana, on se sumen sectors populars vinculats laboral i ideològicament amb aquests nuclis.

(X) Socialisme del Segle XXI: projecte polític, social i econòmic que es nodreix de la història i cultura autòctona; buscant el desenvolupament integral i democràtic, local, regional i nacional amb projecció internacional; l'educació universal, l'economia social i solidària, la democràcia participativa i protagònica, i l'organització de base, són elements fonamentals.

 

comentaris