Com hem canviat...

Com hem canviat...
fotografia: Morning Star
fotografia: Morning Star

Pep Ginard. Sindicalista i secretari general de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO de les Illes Balears.

 

A principis dels 90, el grup musical Presuntos Implicados amb Soledad Giménez al capdavant, publicava la cançó “Cómo hemos cambiado" i en la seva primera tornada seguia amb "Qué lejos ha quedado aquella amistad" tot un al·legat que bé podem utilitzar de forma al·legòrica, sobre la situació i el context que ens ha tocat viure amb la fallida de l'operador turístic Thomas Cook.

A finals del mes de setembre es feia pública la fallida de Thomas Cook i es convertia en una notícia d'abast a nivell mundial, amb els seus majors efectes negatius en l'espai europeu i que a la nostra comunitat autònoma li agafava acabant la temporada turística.

El Govern de les Illes Balears, el Govern (en funcions) d'Espanya, les organitzacions empresarials i els sindicats, tots plegats prioritzàvem en donar una resposta consensuada i compartida i alhora, buscant la màxima eficàcia i agilitat per tal de minimitzar l'impacte que aquesta fallida, anava a provocar en el sector turístic.

L'empresa que gestionava totes les reserves a Europa de Thomas Cook In Destination Incoming SL amb seu social a Mallorca, aglutinava al voltant d'uns 800 treballadors repartits per la geografia espanyola, dels quals al voltant d'uns 550 mantenien el seu centre de treball a Can Cook en Polígon de Can Valero. Una plantilla heterogènia amb treballadors de més de 30 anys d'antiguitat, juntament amb treballadors i treballadores joves amb perfil molt tècnic. Un centre de treball d'aquesta dimensió, no tenia representació legal dels treballadors i treballadores, sense cap vinculació sindical perquè en els temps actuals, això dels sindicats “no mola”

Ens crida poderosament l'atenció que empreses similars, del mateix sector productiu, es troben en la mateixa situació. Empreses què el seu principal capital prové de grans grups establerts a Alemanya, Regne Unit i altres, i que a les seves centrals compten amb representació sindical, sense que per això deixin de ser empreses "guais" on desenvolupar competències professionals en el sector turístic i concretament a la reserva de paquets de vacances.

Un vegada formalitzat el concurs de creditors davant el jutjat mercantil de Palma, i amb aquest brou de cultiu, apareixen per la seu de l'empresa, diferents despatxos d'advocats realitzant ofertes temptadores. Es tracta d'oferir assessorament professional als treballadors i treballadores que el Concurs de Creditors sol·licitat per l'empresa a l'jutjat mercantil, els situa en uns llimbs legals en què s'ha d'acudir al lloc de treball, sense que hi hagi garantia de poder realitzar activitat efectiva ni tampoc poder seguir percebent els salaris meritats.

El llenguatge entabanador i eminentment tècnic utilitzat en les diferents reunions entre els representants de la plantilla i l'Administració Concursal, per part dels diferents despatxos allà presents, giren al voltant del periple mercantil en un concurs de creditors i tal cosa, solapa les qüestions de caràcter laboral prioritàries per a CCOO.

L'estratègia duta a terme pels despatxos d'advocats és demostrar un eventual grup patològic i amb això, poder establir una responsabilitat solidària per elevar les quanties a poder optar a la liquidació concursal. Per donar-li forma al relat, l'objectiu dels despatxos d'advocats és convèncer la representació dels treballadors AD-HOC, l'imprescindible de comptar amb un representant/interlocutor per descomptat advocat, denominat en l'argot "vocero" per poder vehicular amb el magistrat del jutjat mercantil, els assumptes que  hagin de ser tractats.

La major representativitat sindical reconeguda als sindicats els confereix una singular posició jurídica a efectes, tant de participació institucional com d'acció sindical (Llei orgànica de llibertat sindical) però en aquest cas, no hem aconseguit que se'ns identifiqui per part de la plantilla de l'empresa, com el que la norma sí estableix. Així les coses, CCOO entén que transitar com a mers espectadors sense la possibilitat d'incidir en el transcurs de la negociació que s'hagués de dur endavant en l'expedient de regulació d'ocupació, concretament en una mesa de negociació d'acomiadament col·lectiu, entenem que no hauria de perdre aquesta perspectiva i la finalitat perseguida. Per això vam decidir per coherència, que no s'ha de seguir allà on no se'ns necessita.

Ens trobem amb empreses amb un nombre important de treballadors i treballadores, sense cap representació sindical i com a molt, alguna afiliació individual per activitats laborals realitzades anteriorment. Que no es plantegen portar endavant un procés d'eleccions sindicals perquè no necessiten als sindicats, que quan vénen mal dades, dipositen la seva confiança en diferents despatxos d'advocats amb ofertes econòmiques vinculades a percentatges sobre els guanys. Així les coses, els despatxos d'advocats prioritzen les seves estratègies sobre les qüestions mercantils que és on hi ha la "tallada grossa" sobre els assumptes laborals per la simple millora en l'obtenció de beneficis, com qualsevol negoci que s'escaigui.

El realment preocupant, és que tot això passa sobre una situació que es genera completament aliena als treballadors i treballadores que són els principals damnificats.

Aquesta és la realitat, hi ha qui prioritza l'obtenció del màxim benefici econòmic sobre la misèria d'altres, i CCOO ha d'aixecar la veu i denunciar-ho, altres faran el que considerin fins i tot seguir participant en això …

I això ens dur a plantejar-nos allò de "Tant hem canviat ??”

 

comentaris