I perquè tendrem la força

I perquè tendrem la força

“S’imposa tanta veritat en la mesura que nosaltres la imposem”. Bertolt Brecht escrivia això en boca de Galileu com a resposta a una pregunta que és més present que mai: “la veritat, si és tal, s’imposa també sense nosaltres?” Dic que és més present que mai perquè, almanco com a idea, es manifesta a moltes organitzacions i militants d’esquerres amb afirmacions de l’estil “guanyarem perquè tenim la raó”.

Aquesta idea, que podem considerar historicista, concep el Progrés com a fet indissociable de la Història. Dit d’altra manera: la Història és el procés mitjançant el qual la raó es desenvolupa, en forma de Ciència i Dret, és a dir, en forma de Progrés.  És un pensament que, a banda de convidar a la inacció, no ajuda per a entendre fets històrics com el cristianisme, que va destruir segles de coneixement científic a base de foc i Inquisició. Aquesta idea també es pot veure reflectida en un marxisme historicista i determinista que entén la Història com a una seqüència de modes de producció que condueixen inevitablement al pròxim fins a arribar al socialisme i, finalment, a un comunisme on acaba la història, literalment. Marxisme-fukuyamisme.

Idò bé, hem de defugir d’aquestes vulgaritats, perquè ni corresponen a la realitat ni ens serveixen per admetre que cal organitzar-se i, el més dur de tot, que podem perdre. El capitalisme té barreres, però no té límits. És un sistema històric que es troba amb contradiccions i els va superant, un sistema que evoluciona i on hi interactuen diverses forces que estiren cap a un costat i altre. L’únic límit veritable però no inevitable que té el capitalisme és la classe obrera, el poble treballador, o com es vulgui dir. Això és com afirmar quelcom semblant a què la Història no entén de raons, entén de forces. I m’atrevesc a dir que fins i tot entén de casualitats, de contingències en forma de foc a Alexandria que destrueix per sempre obres que mai no hem llegit o avanços que mai hem conegut.

Poc després del Primer d’Octubre, Pablo Iglesias traslladava aquesta idea en una entrevista, en forma de reflexió sobre el procés. Deia que el principal error que va cometre l’independentisme català va ser oblidar-se que la política, a part de la lluita per l’hegemonia i batalla per les idees, és un càlcul constant de correlació de forces. Llavors, per quan vengui un altre juny, no ens oblidem d’aquesta tasca.

Escrivia Schelling que “si la veritat ha de sortir victoriosa en la seva lluita contra forces estranyes, ha de convertir-se en una força i suscitar un impuls que la representi en el regne dels fenòmens”. Davant la crisi que ve i aquestes “forces estranyes” que la voldran gestionar per mantenir els seus privilegis hem de respondre amb organització. Així ens ho demostren experiències com l’Assemblea de Docents o el Moviment Feminista. Mallorca necessita gent amb il·lusió que faci d’aquesta illa el millor país del món, a cada poble i a cada barri. Perquè com deia en Lluís Companys tal dia com avui del 37: “guanyarem perquè tenim la raó i perquè tenim la força”.

comentaris