Com ja és sabut el principi de totes les coses és al setembre. 

Passat el solstici d’hivern canviarem el dígit del calendari però la vertadera catarsi està succeint ara mateix, en aquests dies, i és clar, estam tots i totes una mica estormeiats, però vist com comença el nou curs diria que convé espolsar-nos la són aviat perquè ens estan intentant avançar per l’extrema dreta.

Reconec que ens els darrers temps un dels meus grans dubtes pivota sobre la idoneïtat de donar més ínfules a les bufonades de VOX i els seus acòlits, liderats per l’inefable Campos Asensi. 

Davant d’aquest dilema generalment sempre m’acab decantant per l’opció d’ignorar-los i no fer la funció d’altaveu de les seves ocurrències però, en aquesta ocasió, la indignació ha vençut a la temperància perquè tenc la sensació que, una vegada més, ells han començant a marcar l’agenda política i mediàtica i, a més, ho han fet amb un tema que si no fos per ells no existiria en el debat sociopolític de les Illes.

Aquesta vegada l’ocurrència faria riure si no fes por perquè fins ara en Campos Asensi no era més que un xarlatà parapetat rere un cadafal del “Círculo Balear” però ara que ha aconseguit representació en el parlament està cercant i recercant qualsevol escletxa per aconseguir el seu major, i m’atreviria a dir que únic, propòsit: construir i difondre un discurs absurd i incendiari contra el català basat en un seguit d’argúcies i apel·lant als instints més primaris sense cap pudor.

No oblidam que hem tengut altres parlamentaris catalanofòbics i hem de reconèixer que volíem pensar que havíem viscut el zenit d’aquesta peregrina doctrina sota l’obsessiva direcció de l’expresident Bauzá però no: el futur, ara present, ens deparava encara més circ i misèria.

La darrera acció de VOX Baleares, àmpliament recollida als mitjans i comentada a les xarxes socials i bars, fa una passa més en la seva dèria anunciant la pretensió d’entrar (literalment) a un lloc que és el bé col·lectiu més preuat: els centres educatius. 

VOX Balears ha sol·licitat davant el Parlament la visita a tots els centres educatius públics en horari lectiu amb l’objectiu de comprovar in situ el que han tengut a bé batiar com “l’adoctrinament polític pancatalanista a les aules”. 

En el moment d’escriure aquestes línies no sé si l’estrafolària petició davant la càmera prosperarà o no, però la realitat és que la intenció la tenen, que han aconseguit captar l’atenció mediàtica i que estan començant a deixar llavors del seu discurs en l’imaginari col·lectiu.

Ara que és el principi de totes les coses som a temps de sumar forces i esforços per lluitar contra aquests despropòsits i fer-ho des de la pedagogia i la serenitat i, sobretot, sense permetre que s’escampi el seu discurs fals basat en l’odi i l’autocomplaença.