El passat 16 d’octubre a Lloseta ens despertàvem amb una noticia inesperada; tanca la fàbrica de Cemex, popularment coneguda com el “Portland”.

Molta preocupació i interrogants es desplegaren davant una realitat aclaparadora: 105 treballadors directes i més de 60 treballadors indirectes veuen perillar el seu lloc de feina d’un dia per l’altra. Un cop de destral de conseqüències nefastes per a totes les persones afectades i per a la feble industria del Raiguer.

Els treballadors de la fàbrica ben aviat respongueren a l’anunci; varen organitzar una manifestació el dia 3 de novembre i començaren a participar activament de les negociacions establertes entre l’administració, empresa i sindicats.

A pesar de tots els esforços la multinacional continua els seus plans i tanca la producció, però segueix amb la  comercialització i venda de ciment exportat.

Resumint: Cemex vol continuar a Lloseta amb una part molt petita però més lucrativa del seu negoci i deixant sense feina a 93 treballadors directes, més els indirectes.

Segons fons de CCOO d’Almeria el tancament de la fàbrica de Gador, també inclosa en aquesta operació, amb més de 200 treballadors afectats, suposarà la pèrdua d’un milió d’euros anuals en nòmines i retribucions lligades a l’activitat de la fàbrica. Aquestes dades es podrien traduir a Lloseta, amb un centenar de treballadors,  en una pèrdua de mig milió d’euros anuals, aproximadament.

Per què Cemex  abandona la producció a Lloseta i manté la venda i comercialització de ciment? Perquè a partir d’ara l’exportarà d’altres països on els costos laborals són molt més econòmics i la normativa mediambiental molt més laxa.

La multinacional Cemex està present a més de 50 països del món i opera actualment a quatre continents. En concret, a Espanya les seves vendes representen el 15% del negoci.

Cemex comença el seu procés d’internacionalització al 1985 i des de llavors ençà ha fet servir el món com el seu tauler d’operacions. Aparentment, esdevenir la primera cimentera del món pot projectar una imatge d’èxit, però el rerefons amaga una realitat ben diferent.

Per exemple, a l’any 2007 (als inicis de la crisi per les hipoteques subprime) la multinacional va adquirir Rinker, la major cimentera australiana i principal subministradora de ciment a Nord Amèrica, una operació que li suposava entrar a un nou gran mercat. Com a resultat, Cemex es va endeutar en tal mesura que al 2009 va haver de vendre totes les seves operacions a Australia.

Al 2011 una altra vegada passa per dificultats, a conseqüència de les seves operacions agressives i d’alt risc  que fa servir per intentar copar el mercat mundial, i s’endeuta per valor de 17.300 milions de dòlars.

A Espanya això es va traduir amb un Ero a l’any 2013 que va afectar a la majoria de fàbriques. Lloseta va ser una excepció i paradoxalment esdevé una fàbrica estratègica per a Cemex.

Com veiem no són pocs els episodis en que la crisi de Cemex i la crisi econòmica relacionada amb la bimbolla de la construcció van de la mà.

Cemex està acostumada a moure's al mercat internacional aprofitant les condicions de cada país per treure el màxim rèdit de totes les seves operacions i no els hi preocupa ni es senten responsables de les conseqüències perjudicials que aquestes pràctiques puguin tenir sobre els treballadors i treballadores de les seves fàbriques.

Actualment assistim a la darrera crisi de Cemex, en la que presenta ERO a les fàbriques de Gador i Lloseta.

En el cas concret de Lloseta per justificar l’ERO Cemex ha adduït  una excepcional pujada de costos durant els darrers quatre anys, però la realitat és que l’empresa no ha fet absolutament cap actuació per pal·liar aquest augment de costos ni ha fet cap inversió per adaptar la fàbrica a la normativa europea d’emissions de CO2 que entra en vigor al 2020, per tant, podem concloure que la decisió de deixar de produir ha estat premeditada des d’anys enrere.

El passat 9 de gener es va presentar a Lloseta un pla de reindustrialització amb una escenificació en la que varen participar  la ministra d’Indústria, representants de Cemex, Enagas i Acciona i membres del govern de les Illes Balears.

Cal destacar que aquest pla de reindustrialització és possible gràcies a un decret llei que exonera d’acomplir la normativa als nous projectes estratègics.

Una vegada més es demostra que quan les grans multinacionals tenen problemes els governs faciliten tot el que està a les seves mans per tal de resoldre la situació.

El pla preveu la posada en marxa de vuit nous projectes industrials a Lloseta, que suposaria la recol·locació d’un 50% dels treballadors acomiadats. Tot això sense cap calendarització ni previsió d’inici dels projectes.

No es tracta només d’una reducció dràstica dels llocs de feina, sinó també de la precarització i pèrdua de qualitat laboral.

Al cap i a la fi una situació d’incertesa dels treballadors, que desconeixen fins quan continuaran a l’atur i si reuniran les condicions necessàries dels perfils dels nous llocs de feina.

Mentre tant, Cemex continuarà amb les seves operacions d’alt risc i els problemes laborals i els relacionats amb el medi ambient es traslladaran de Mallorca a una altra banda del món, deixant aquí un centenar de treballadors esperant una solució insuficient que no se sap quan arribarà.