Després que el 'a por ellos' ocupà el Capitoli: més antifeixisme!

Després que el 'a por ellos' ocupà el Capitoli: més antifeixisme!
partidaris de Trump
partidaris de Trump

Les escenes de pel·lícules de ciència-ficció, posem per cas aquelles imatges de "El planeta dels simis" (Planet of the Apes, 1968) de les restes de la novaiorquesa Estàtua de la Llibertat en una platja, fan que, en moltes ocasions, perduri en el temps un dubte: Arribarà un dia on la realitat superi a la ficció? Em passa el mateix amb algunes lectures de joventut, com ara qualsevol de les novel·les de la Saga de la Fundació d'Isaac Asimov, o -no em puc estar de dir-ho- del "Mecanoscrit del segon origen" del gran Manuel de Pedrolo.

Pot ser per això que, dimecres passat a la nit, en veure les primeres imatges de l'ocupació del Capitoli a Washington per part d'un grup de seguidors de Donald Trump vaig pensar: "Uep, puix sí que la realitat supera a la ficció!". El cas és que aquestes imatges, que amb tota seguretat esdevindran icòniques de l'inici de la dècada dels anys vint del segle XXI, visualitzen una –permeteu-me que segueixi amb títols de pel·lícules- veritat incòmoda: El neofeixisme és una realitat en aquest món en crisi i pandèmies presents i futures. La incertesa que a les majories socials provoca la crisi social, ecològica, i econòmica està engendrant el monstre del feixisme de l'època de l'antropocè, de les grandíssimes desigualtats, de les falses solucions tecnològiques a tot plegat... El "no passaran" d'ahir i de sempre, avui vol dir també "cal parar-los els peus posant la vida en el centre". Ras i curt: Crisi o Vida. Possibilitats de debò perquè tothom pugui viure una vida que valgui la pena ser viscuda, o feixisme. Cal, doncs, capgirar la (i)lògica del neoliberalisme, sigui neoliberalisme conservador o progressista. Però hi ha una qüestió urgent: La radical defensa de la democràcia aquí i arreu.

Les imatges de la presa trumpiste del Capitoli, no haurien estat possibles sense el "consentiment de les forces de seguretat" -especialment de la Guàrdia Nacional-, i, probablement, els ocupants s'ho haurien pensat dues vegades si no fos per la sensació de trumpistació de la justícia USA que tenen aquests individus. Aquets fets  al capitolí de Washington pot ser un esperó per a, “pensant globalment, actuar localment". En aquest sentit, no es pot estar impassible davant els manifestos colpistes de militars (retirats o en actiu), no convé banalitzar ni relativitzar la presència d'un d'aquests militars en el ple de l'Ajuntament de Palma, hauria de canviar-se el que procedeixi per a una democratització expressa, total, i de veritat de l'exèrcit, forces de seguretat, i judicatura.

Perquè no hi hagi més entrades del "a por ellos" a altres "capitolis", és fonamental una societat serenament mobilitzada en defensa de la democràcia. Són temps de revifar iniciatives com les de la Plataforma per la Democràcia. En el seu imprescindible llibre "Per combatre aquesta època. Dues consideracions urgents sobre el feixisme", Rod Riemen escriu: "El retorn del feixisme sempre és possible, però mai no és inevitable". Entesos! 

comentaris