Els darrers dies del passat abril coneguérem les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2022, i, al seu torn, els primers dies de maig es feren públiques les dades d'atur i d'afiliacions a la Seguretat Social corresponents a abril passat. Ambdues fonts estadístiques ens informen d'un creixement important d'ocupació laboral, i de la contractació formalment fixa. Tot plegat ha provocat una exultació de valoracions positives fora mida per part de les autoritats autonòmiques, patronals, i sindicats.
Les dades –no entraré ara en filigranes metodològiques que podrien matisar alguna hipèrbole en les anàlisis- són veritablement força positives des d'un punt de vista quantitatiu. Ara bé, contràriament a les seguretats i celebracions governamentals i dels anomenats "agents socials i econòmics" illencs, són unes xifres que haurien de provocar, si més no en la perspectiva de la necessària transició ecosocial del model econòmic illenc, més dubtes que certeses. Vet aquí alguns, només alguns, d'aquests dubtes:
¿És motiu de celebració la constant "importació de mà d'obra" per fer funcionar la gegantina indústria turística? El nostrat monocultiu turístic sembla agreujar el gravíssim "mal holandès" que patim des de fa anys i panys. En els darrers anys, un dels efectes perversos -alguns economistes molt neoliberals ho identifiquen com una altra externalitat negativa (sic)- d'aquesta situació és la manca d'habitatge digne i accessible per a les persones que vénen a treballar des de fora. En definitiva, malgrat que el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, afirmi a la babalà que "Ha venido a trabajar más gente que nunca" (Diario de Mallorca de 06-05-2022), els dubtes sobre els problemes demogràfics, ecològics, i de cohesió social que provoca un constant creixement de població laboral són més que raonables.
L'augment esponerós de l'ocupació laboral turística (combinat amb un molt modest creixement en activitats industrials, d'altres serveis no turístics, i del sector primari, i moderat pel que fa a la construcció), genera molts dubtes envers la suposada diversificació i sostenibilitat del model. En lloc de transitar cap a un model una mica més equilibrat, ¿ens fem trampes al solitari posant bastons a les rodes que dificulten activar dita transició?
Una de les grans disbauxes de cofoisme han sigut les dades de contractes estables a conseqüència de l'aplicació de la darrera reforma laboral. Sobretot plegat, d'entrada, dos dubtes: ¿És estable un contracte de fix discontinu de duració anual incerta? Amb la nova normativa laboral es reduirà, sens dubte, el nombre de persones amb contractes formalment temporals. Ara bé, com no s'ha modificat el fet que el contracte indefinit deixà de ser sinònim d'estabilitat en perdre les seves característiques bàsiques de seguretat, per tant, de indefinitut ¿de quin tipus d'estabilitat laboral i vital es xerra?
"Sense dubte no hi ha progrés", deia Darwin. A hores d'ara, en plena acumulació de crisis, convé aclarir què és això de "progrés". L'artista de còmics argentí Tute (Juan Matías Loiseau) té una esplèndida vinyeta demanant-se "¿para qué era que queríamos la modernidad?". Idò, això!