Josep Sala i Cullell ha publicat un molt interessant llibre titulat “Generació Tap” (Ara Llibres, 2020) en què analitza l'evolució de les últimes dècades de la societat del Regne d'Espanya –amb especial esment a la de Catalunya- des d’una perspectiva per a mi en certa mesura nova: la generacional. L’autor ens planteja tota una teoria política, social, econòmica, i cultural entorn del que ha denominat “Generació Tap”, és a dir, entorn de les persones –sobretot homes- nascudes entre 1943 i 1963, i de les tres generacions que les han precedit, la X (1964-1981), els mil·lennials (1982-1996), i la generació Z (1997-2015). Sense fer un espòiler, perquè és una frase de l'autor en un reportatge publicat al diari Ara del 13-10-2020, el llibre es podria resumir així: “La dictadura de la Generació Tap es basa en la precarietat imposada als més joves i està impedint que hi hagi idees noves, que es renovin les cares, que la societat pugui prosperar. I el que és pitjor, el control que té dels mitjans fa que no se’n parli”.
Des de l'interès que m'ha provocat el llibre de Sala i Cullell, no me’n puc estar de manifestar algunes discrepàncies en assumptes col·laterals –però que alhora són transcendentals- al que és el moll de l'os que tan bé reflecteix el subtítol del lliure: “L’herència enverinada dels fills de la Transició”. Aquestes discrepàncies són figues d’un altre paner perquè, en qualsevol cas, crec que el component generacional és un dels elements per a l'anàlisi sempre polièdrica de les societats. En aquest sentit, crec que és inqüestionable que n’hi va haver d’elements generacionals en el moviment de fons del 15-M, que tantes coses contribuí a canviar; o que el moviment impulsat per Greta Thunberg, que tantíssimes coses ha de canviar, no és impulsat ni protagonitzat per la Generació Tap. Ans al contrari!
Un altre exemple del que intento dir és la pulsió republicana que al Regne d’Espanya s’intueix. Això ve a torn del fet que, davant l'escandalosa i reiterada negació del Centre d’Investigacions Sociològica (CIS) de demanar l'opinió de la ciutadania sobre la monarquia espanyola, 16 mitjans de comunicació independents d'arreu de l'estat (Alternativas económicas, Carne Cruda, Catalunya Plural, Crític, CTXT, Cuartopoder, El Salto, La Marea, La Voz del Sur, Luzes, Mongolia, Nortes, Nueva Tribuna, Pikara Magazine, Praza, i Público) varen formar la “Plataforma de Medios Independientes” per encarregar, a una prestigiosa empresa de demoscòpia, l'estudi més gran d'opinió que s’ha fet mai sobre la monarquia espanyola. La iniciativa -finançada mitjançant un micromecenatge (crowdfunding) que va assolir l’objectiu en qüestió de poques hores- és una mostra que, malgrat que moltes institucions i influents mitjans de comunicació estiguin a les ordes de la “Generació Tap hereva de la Transició”, hi ha coses que no es poden ocultar del tot.
El cas és que els 16 mitjans de comunicació varen fer públics els resultats de l’estudi en una data tan significativa pels monàrquics com és el 12 d'octubre. Pot ser que els resultats més rellevants siguin els següents: el 47% de la ciutadania està d'acord (i només el 36,6% en contra) que la monarquia és una institució d'altres temps, i que no té cap sentit en una democràcia; la monarquia suspèn (amb un 4,3 sobre 10) en confiança; el 71,9% de persones enquestades es manifesta favorable a una reforma de la constitució; el 47,8% creu necessari (i només el 36,1% no ho creu) la realització d'un referèndum monarquia-república; i el sí a la república és l'opció del 40,9%, enfront d'un 34,9% que votaria no. Són, donada la situació de pandèmia, i, conseqüentment, amb neguits ciutadans molt centrats en com viure l’endemà, uns resultats impressionantment favorables a la república. La potència del mainstream i el poderós establishment monàrquic no poden fer realitat el seu somni humit d’aniquilar la pulsió republicana!
I, tanmateix, els resultats són especialment espectaculars entre el jovent. Vegem alguns exemples: a) A la pregunta creus que cal un referèndum entre monarquia i república només la població enquestada de més de 65 anys contesta majoritàriament que no ho és. Entre la de 16-17 anys un 56,1% contesta que si, i només un 8,8% s'inclina pel no; la compresa en els 18-24 anys i els 25-34 anys és la més favorable a la celebració del referèndum, en percentatges d’un 60,9% (21,4% en contra) i de 54,3% (28, 1% en contra), respectivament. b) Pel que fa al sentit del vot en el supòsit de celebrar-se el referèndum, només és favorable a la monarquia la població enquestada major de 54 anys. La població que no arriba a aquesta edat votaria per la república, registrant percentatges molt majoritaris en la franja d'edat de 16 a 34 anys. c) Un 51,3% de les persones enquestades de 16-17 anys, un 64% de les de 18-24 anys, i un 53,2% de les de 25-34 anys està d'acord que la monarquia és una institució d'altres temps, i que no té sentit en una democràcia! d) Segons l'enquesta, la població de menys de 35 anys és la més crítica amb la corrupció de l'actual Casa Reial Espanyola. Per exemple, el 63,1% de la gent enquestada compresa en la franja d'edat de 18 a 24 anys pensa que el Rei Felip VI coneixia les suposades comissions il·legals rebudes pel seu pare.
Conclusió de tot plegat: La monarquia borbònica és cosa de la Generació Tap. Potser és l’hora de posar en marxa de debò el llevataps –el referèndum- que desllorigui la qüestió de monarquia o república?