Tot i que, des de feia algunes setmanes, coneixia que a Joan li havien diagnosticat un maleït càncer i que la cosa era greu; malgrat que divendres de la setmana passada havia rebut un missatge d'una molt bona amiga amb un escarit "en Joan s'apaga", no hi estava del tot preparat per al pitjor. Em vaig entossudir en pensar que hi havia un bri d'esperança. Però, ha sigut per demés, la matinada del dimarts, 19 de juliol, en Joan ens ha deixat.
A poques hores d’anar-se, no estic en condicions anímiques de dir massa cosa de Joan F. López Casasnovas. Només uns quants mots -la majoria manllevats al mateix Joan- que, de forma desordenada i molt intima, pens que justifiquen el títol d'aquestes improvisades ratlles. Físicament ens ha deixat –i ja l'enyorem-, però tinc per segur que la seva petjada intel·lectual, literària, política, d'altruisme cívic, de coherència... perdurarà molt temps. L'obra escrita i vital de Joan F. López Casasnovas és i serà un imprescindible referent per al pensament –i ho hauria de ser per a l'acció- del nostrat moviment de transformació.
Transformar, acabar amb la vilesa del capitalisme actual és qüestió de supervivència del planeta, i, amb ell, de la humanitat. Una utopia? Joan F. López afirmava: "Convé recordar que el pensament marxista neix com una reacció contra els utopistes normalitzats que van proliferar en el segle XIX..." i afegia: "I parlant d'utopies, cap de tan grossa com la de suposar que es pot mantenir a llarg termini el model de balearització econòmica i moral per a la nostra societat, una situació en què l'acumulació ràpida de capital en mans d'uns quants s'ha fet a costa d'un greu patiment territorial i deteriorament ecològic, la dependència absoluta del sector terciari de conjuntures externes incontrolables, la destrucció del teixit industrial, una pèrdua alarmant dels valors culturals identitaris i la venda de la dignitat per un plat de llenties".
Els texts entre cometes suara esmentats pertanyen a un llibre intitulat "9 reflexions sobre l'esquerra de les Illes i el repte de 1999" (Res Publica Edicions, Col·lecció Ataràxia). En les diverses reflexions del volum (crec que ja descatalogat) hi ha molta cosa de conjuntura d'aquella etapa politicoinstitucional marcada per la fi del Cañellisme, però val a dir que la signada per Joan F. López introdueix algunes cavil·lacions força actuals. Vet aquí alguns exemples que, dit sia de passada, he trobat doblement subratllats en el llibre de 1997: "Quan els partits contemplen el fet de guanyar unes eleccions com una finalitat en ella mateixa, deixen de ser col·lectius democràtics independents per a la defensa de projectes intel·lectuals-morals i es transformen en estructures oligàrquiques i jerarquitzades, presoneres de la seva única raó de ser: l'èxit electoral i la conquesta del Govern, que no vol dir la conquesta del poder". "... aquí campa a l'ampla la balearització moral [...] Emperò, la moral ha resultat ser no políticament correcta, sinó més tost políticament molesta". I, molt escaient en els temps actuals de crisi civilitzatòria: "Front a la impossibilitat cultural de justificar "allò que hi ha", el que tenim..., la teoria de la democràcia no pot esser una altra cosa que una rebel·lia, una crida raonable a la revolta civilitzada, en nom del que hi pot haver i cal que hi hagi ...".
Només voldria afegir que, a partir d'ara, serà molt dolorós cercar l'article setmanal de Joan F. López cada dimarts a Última Hora i no trobar-lo, i, a sobre, no poder-lo rescatar el dijous al Menorca. No me'n puc estar de citar-ne dos que tinc retallats i mal endreçats, però que he trobat. Un intitulat "La feina sindical imprescindible". Mil gràcies, Joan, per haver-me descobert la meravellosa novel·la "El llibre doble" de Dimitris Hatzís. L'altre, "Ràbia", més recent, i que confés m'ha encoratjat a posar-hi més determinació i compromís a la causa de la llibertat del poble sahrauí.
Ara sí, acab. En temps d'escreix del bel·licisme i d'assassinats a la Mediterrània i a les fronteres, convé llegir més que mai la poesia de a Joan F. López Casasnovas:
"Pensa-ho, doncs:
les nafres de la guerra es tanquen tard
i malament.
Per tant, convé que es sàpiga:
U no és ningú i la bellesa del número
rau en ser idèntic, igual i divers ...”