Ocupacions efímeres, una realitat social invisibilitzada

Ocupacions efímeres, una realitat social invisibilitzada

Record que des de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria, els primers mesos d'aquesta legislatura cada principi de mes s’acompanyaven les explicacions sobre l'atur registrat i les afiliacions a la Seguretat Social d'una dada fonamental: el nombre de contractes registrats de molt curta durada (d'un a 5 dies, de menys de 15 dies, o dels que no arriben a una durada d'un mes). Malauradament, va ser un exercici de transparència que va durar molt poc.

Val a dir que l'any 2015 s'estava en plena embranzida de la transformació precaritzadora de l'ocupació, com a conseqüència de les Reformes Laborals incloses en els Programes de càstig social imposat per la, a les hores tan esmentada, Troica Comunitària (Comissió Europea, Banc Central Europeu, i Fons Monetari Internacional). Els efectes en matèria de contractació de curta i molt curta durada de les Reformes Laborals de 2010 i 2012 eren una "veritat incòmoda", i, potser per això, la informació i comentaris governamentals van desaparèixer de les compareixences del Conseller de Treball, i del Director General d'Ocupació i Economia.

D'aquesta manera, les dades de contractació fugaç varen esdevenir una realitat invisibilitzada, és a dir, en els termes que el meu diccionari de taula defineix com a invisibilitzat, es va "fer invisible [aquesta] realitat, especialment [es va] minimitzar la importància de col·lectius o conflictes socials". Però, com invisibilitzar no és el mateix que ocultar totalment, amb certa dedicació es poden conèixer les dades esmentades, consultant publicacions com ara la Memòria del CES de les Illes Balears, els Informes de l'Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB) i del Ministeri de Treball, o, sobretot -i amb dades més actualitzades-, si se sol·liciten al mateix OTIB.

D'aquesta manera, és possible conèixer algunes informacions claus de la situació laboral de les Illes Balears: a) Del 2010 al 2018 el nombre total de contractes de menys d'un mes ha passat de 45.981 a 94.615, els d'un a quinze dies de 38.789 a 87.420, i els d'un a cinc dies de 32.389 a 79.091. Els creixements són espectaculars: 144%, 125%, i 106%, respectivament. b) Pel que fa als anys d'aquesta legislatura autonòmica (2015 a 2018), les variacions a l'alça són força importants: els contractes amb una durada d'1 a 5 dies passen de 70.466 a 79.091 (+12%), els de durada fins a 15 dies de 79.987 a 87.420 (+9%), i els de durada inferior a 30 dies de 89.403 a 94.615 (+11%). c) Les dades de 2018 permeten afirmar que els contractes extraordinàriament efímers (de menys de 6 dies de durada) representen un 22% del total de la contractació temporal (en 2010 aquest percentatge era del 17%), i els que no arriben a un mes representen un 18%, quan el 2010 representaven tot just un 12% de la temporalitat contractual illenca. Aquests percentatges de 2018 gairebé no han variat des de 2015.

Potser, abans de continuar, convé afegir dues coses sobre les dades: Primer, que les xifres abans esmentades són xifres mínimes, donat que en el registre de contracció hi ha un considerable volum (per exemple, 122.092 l'any passat) de contractes temporals definits com a "indeterminats", que són aquells contractes temporals on no s'especifica la seva durada, i que solen ser contractes d'obra i servei, o d'interinitat (força utilitzats a l'administració publica, com ara a l'IBSALUT que és el campió en contractes d'interinitat d'un dia de durada). Segona, que aquesta problemàtica de la contractació de curta i molt curta durada opera en un context de forta temporalitat en la contractació. No debades, l'any 2018, tot sent el menor del període 2010-2018, el percentatge de temporals sobre el total de contractes registrats va ser del 83%.

Si es vol fer una anàlisi seriosa de la realitat laboral illenca, hi ha moltes raons per no minimitzar la importància del conflicte social que representa aquesta contractació molt efímera. Només a tall d'exemple:

I.- Afecta la realitat del volum d'atur i de població ocupada real. En aquest sentit, cal prendre en consideració que cada vegada és més nombrosa la literatura especialitzada que parla de "taxa d'atur ajustada" per tenir en compte l'augment de les persones subocupades (l'EPA considera persona ocupada a aquella que ha tingut una ocupació retribuïda d'almenys una hora). És, a parer meu, bastant indigne considerar que una persona que ha tingut a l'any uns quants minicontractes, pertany al grup poblacional de la "població ocupada normalitzada". Per una l'altra banda, les dades d'afiliacions a la Seguretat Social que, de forma persistent, se solen equiparar a ocupació realment existent, són, per a aquesta comesa de mesurar l'ocupació, un fake estadístic. Les notes metodològiques del fitxer són clarividents: no és un registre de persones afiliades, és un registre de tràmits administratius, i, òbviament, a més contractes de curta i molt curta durada hi ha més rotació, i, per tant, més tràmits administratius que es registren. Per esvair qualsevol dubte, fa algun temps vaig fer una consulta a l'OTIB sobre aquest assumpte, i la contestació va ser contundent: "... les dades d'afiliacions fan referència a les situacions que generen obligació de cotitzar i una mateixa persona pot ser computada diverses vegades".

II.- Les ocupacions molt efímeres són un element essencial de la pobresa laboral. Encara que els salaris pugin, si la incorporació i permanència en el mal anomenat "mercat laboral" (l'ocupació no és una mercaderia qualsevol, ni les dinàmiques de funcionament són les mateixes de, posem per cas, un mercat de queviures o de les d' "Amazon") es fa a base de contractes de curta i molt curta durada, allò que té embranzida és el fenomen dels working poors(treballadors/es pobres).

Tot plegat em permet acabar amb la següent reflexió: Em tem que la primerenca invisibilització per part del Govern de la contractació d'ocupacions efímeres, va servir per preparar un relat de millora de la situació laboral dintre dels estrets marges que permet la precarització estructural instaurada amb les reformes laborals de 2010 i 2012. La qüestió clau és saber si el Govern de les Illes Balears, que l'any 2015 començà a governar en una situació de "precarietat-transició", se sent còmode en el que sembla ser un context de "precarietat-horitzó".

comentaris