La faula sobre l'origen dels doblers

imatge:
imatge: murals precolombins sobre intercanvis de mercat (Science News)

Si demanem a qualsevol persona el motiu de perquè es van inventar els doblers, la resposta quasi sempre serà la mateixa: els doblers es van inventar per superar el problema de l’anomenada doble coincidència de necessitats en el bescanvi. Per exemple, jo tinc blat, però necessito patates; per tant, he de trobar una persona que tingui patates i que vulgui blat. 

En conseqüència, el paradigma dominant sobre l’origen dels doblers és que les societats primitives utilitzaven el bescanvi de manera generalitzada, però era molt complicat això de  trobar el producte que volies a canvi del producte que tenies per oferir. D’aquesta manera, Robinson Crusoe i Divendres, un bon dia, fa milers d’anys, van inventar els doblers. Després d’anar provant diferents mercaderies que poguessin funcionar com a tals, l’or es va anar imposant i serviria per pagar els béns i serveis que s’intercanviaven al mercat. Més tard arribaria l’Estat que va imposar tributs a aquests ciutadans emprenedors, a canvi d’uns suposats béns i serveis públics.

En l’actualitat, tanmateix, els doblers són fiduciaris; és a dir, no tenen valor intrínsec i són acceptats socialment perquè existeix l’anomenat «patró confiança».

Aquesta faula és la que aprèn l’alumnat als centres educatius i a les facultats d’economia, una historieta molt senzilla, intuïtiva, que va molt bé per als interessos d’una minoria, però que és una absoluta fal·làcia. 

Gràcies als descobriments arqueològics, antropològics i numismàtics del segle XX, com per exemple els treballs dels antropòlegs, David Graeber i Caroline Humphrey, s’ha evidenciat que mai ha existit una economia basada purament i simple en el bescanvi, i molt menys una societat de la qual hagin sortit els doblers. No s’ha trobat ni un sol jaciment que així ho corrobori, i tota l’etnografia disponible indica que mai ha existit tal cosa.

Així doncs, quina és l’explicació dels antropòlegs sobre l’origen dels doblers? El seu origen sempre està vinculat a una autoritat, i és molt anterior al sorgiment de les transaccions mercantils i als mercats.

A saber, els doblers van ser creats quatre mil anys abans de la nostra era per autoritats religioses en els temples de Sumèria i  Egipte, i ho van fer per mesurar compromisos socials, per anotar deutes entre persones ­–entre persones i l’estat­–, per saber la relació de preus entre diferents productes, i per mobilitzar i distribuir recursos que es concentraven i es coordinaven en aquests temples. Per exemple, a Egipte, les autoritats van crear el deben, una unitat de compte que equivalia a 92 grams de blat. A Sumèria, la unitat de compte, anomenada sila, equivalia a un litre d’ordi. No és casualitat que la denominació de moltes monedes estigués relacionada amb la mesura d’un cereal, ja que el gra era la pedra angular d’aquelles civilitzacions i tothom sabia molt bé el que costava aconseguir-lo.

 

Avui en dia, paraules com deutor, que és sinònim de pecador amb moltes llengües, o redimir, corroboren l’origen dels doblers en les autoritats religioses.

L’escriptura va ser inventada per comptables i no poetes, els primers textos que s’han trobat servien per dur el compte i seguiment dels doblers.

Els doblers es basaven en anotacions de dèbit i crèdit i no en l’intercanvi de productes; és més, les primeres monedes no van arribar fins tres mil anys després de la invenció dels doblers.

És per això que els doblers i els mercats no són alguna cosa que es troba a la natura o que sorgeix espontàniament i abans de l’estat, els doblers són una mesura abstracta, un constructe social, una magnitud creada sempre per una autoritat o estat i que és imposada a tota la resta de la població. 

Així com els metres serveixen per mesurar distàncies, els doblers serveixen per mesurar el que valen les coses i les relaciones de deute i crèdit entre persones.

Així doncs, els diners no van sorgir de les persones individualment i de les seves transaccions comercials. Els doblers no són una mercaderia, o una cosa preciosa i escassa, o una cosa que hagi de tenir obligatòriament valor intrínsec. S’han utilitzat diversos suports per comptabilitzar els doblers: tauletes de fang cuit, pals comptadors de fusta (tally sticks), metalls preciosos i no preciosos, paper, pedres, dígits en una pantalla, etc. Actualment, el 95% dels doblers estan representants per dígits en una pantalla.

En relació amb el “patró confiança”, me sembla que és inacceptable ensenyar als alumnes que tots els ciutadans d’un sistema capitalista emprem els mateixos doblers perquè confiem que els altres també l’utilitzaran.

Realment, el mecanisme que assegura que en un país s’utilitzi la moneda emesa per l’estat són els impostos. Els impostos obliguen als ciutadans a treballar i a oferir béns i serveis a l’estat per poder pagar-los. A la vegada, aquest doblers creats pel propi estat o les entitats bancàries, sota el seu suport i supervisió, també servirà per utilitzar-lo en les transaccions de compra-venda del sector privat. 

L’estat no necessita els nostres dígits del compte bancari per construir un hospital, el que necessita són treballadors de la construcció i personal sanitari disposats a treballar a canvi de la moneda que emet el mateix estat. Aquests treballadors i empreses fan aquesta feina a canvi de dígits al seu compte bancari que no tenen cap valor intrínsec, però els necessiten per pagar impostos.

Els impostos poden ser progressius o regressius, però sense ells és impossible que funcioni un sistema monetari i, per tant una societat tal com la coneixem.

Així mateix, s’ha demostrat que quan un país és incapaç d’imposar un sistema impositiu efectiu, el valor dels doblers d’aquell país tendeix a zero.

Per què, idò, es segueix explicant aquesta fal·làcia del bescanvi i el patró confiança?

En primer lloc, la idea de difondre la falsedat que els doblers són una cosa neutra, purament aritmètica, una mercaderia que va ser inventada per facilitar els intercanvis del mercat, que no és una institució social i no té res a veure amb les relacions de poder i de com està distribuïda la riquesa, afavoreix molt el poder financer, que veu l’estat com un competidor a l’hora de crear doblers i que detesta la regulació que l’estat pugui exercir sobre ell. 

Això explica l’obsessió per la «independència» dels bancs centrals, que no és més que una cortina de fum per allunyar- se de la sobirania popular, de les necessitats de la població i afavorir els «mercats».

La realitat és que cap ciutadà, empresa o banc comercial, tindria un sol euro sense el suport i la supervisió del banc central, que és un organisme públic i l’emissor del doblers en els moderns estats-nació.

En segon lloc, aquest paradigma reforça aquelles expressions tan absurdes com per exemple: les arques estan buides, no hi ha doblers, el doblers del contribuent, el doblers d’Europa etc.

Quan una persona pateix mancances en sanitat, educació, infraestructures, medi ambient etc...S’ha de fer la pregunta següent: hi ha recursos reals per millorar aquesta situació? 

Si la resposta és sí, que quasi sempre ho és, s’ha de  descartar la noció de manca de disponibilitats pressupostàries i s’han de mirar altres causes, com les relacions de poder i de voluntat política. I demanar-nos com és que no hi ha mai doblers per a segons què i per què per a segons quines altres coses sempre n’hi ha.

Leslie Kurke explica que, a l’antiga Grècia, en temps d’Heròdot, existia una elit social basada en l’intercanvi de regals sumptuosos i prebendes, que no volia de cap manera que s’instaurés la moneda a la societat grega, ja que significava una democratització i un repartiment dels recursos més equitatiu, en conseqüència, una pèrdua de privilegis d’aquesta elit.

De manera paral·lela, avui dia, els que propugnen la independència dels bancs centrals, el retorn al patró or, la pèrdua de sobirania monetària dels països, l’austeritat i les absurdes regles fiscals, s’assimilarien a aquella elit social grega que de cap manera volia un repartiment més equilibrat de la riquesa, de manera que qualsevol ciutadà pogués treballar i gaudir dels doblers emesos pel govern.

Comentaris