Hi ha articles que s’entrebanquen perquè no saps molt bé com envestir-hi. I aquest costa molt d’escriure, malgrat que hi hagi moltes coses per contar i agrair a n’Antònia. 

N’Antònia Matamalas va morir el passat dimarts 23 de gener a Manacor. Ja sabíem des de feia uns mesos que no estava massa bé,  les notícies que ens donaven sobre el seu estat de salut les seves amigues més properes no eren esperançadores, però la notícia de la seva mort no va deixar de trasbalsar-nos.

N’Antònia Matamalas ha mort,  i de cop comences a fer memòria i enfilar records: trobades, formacions, concentracions, telefonades, música, poesia... i cares moltes cares.  I també colors, sobretot el lila, però també el verd, el blanc, el negre. Una amiga seva me deia:  n’Antònia era color.

N’Antònia va passar gran part de la seva vida a Madrid on va treballar i va desenvolupar gran part del seu activisme: compromesa amb la lluita antifranquista, la lluita de classes i el feminisme; un compromís que, com ella deia: “Una vegada que descobreixes la lluita feminista ja no ho pots deixar, va ser el que me va donar sentit a la meva vida, jo no podria  ser una altra cosa que no sigui feminista” a n’Antònia el feminisme la feia feliç.

Quan es va jubilar va tornar a Manacor amb  en Rafa el seu company de vida,  i a Mallorca n’Antònia va continuar exercint el seu activisme. 

Era l’any 2005,  i conta na Francesca Mas, que n’Antònia va anar a veure-la al despatx per interessar-se per les associacions feministes que hi havia a Manacor, davant el fet que en aquell moment no n’hi havia cap, n’Antònia va començar a integrar-se en grups de dones, concretament  amb les que feien punt mallorquí,  després, amb aquestes dones,  va crear un club de lectura feminista i enfilant una cosa amb l’altra, l’any 2008 varen crear el Col·lectiu de Dones de Llevant. 

N’Antònia Matamalas ha estat durant tots aquests anys l’ànima del Col·lectiu i des d’aquest ha anat teixint  feminisme a Manacor, impulsant també l’Assemblea Antipatriarcal i acompanyant ,a diferents indrets de Mallorca,  noves associacions.  Sempre ha acompanyat i fet costat dones concretes amb diverses situacions,  ja sigui una dona que afrontava una situació  de violència masclista,  ajudant a trobar recursos, o animant una altra  a escriure un llibre.

En aquesta etapa de retorn a Mallorca i de impuls del feminisme a la comarca del Llevant, n’Antònia es reconeixia a ella mateixa en les paraules d’Elena Lasheras Pérez  “Una dona que s’ha mantingut sempre forta en el seu compromís amb la societat encara que no hagi estat fàcil, és com un jonc. Quan, ja en edat avançada, es posa al capdavant d’iniciatives socials s’accentua la seva fortalesa”.

Certament n’Antònia va seguir ferma en el seu compromís, no va deixar mai  d’impulsar i acompanyar iniciatives, es va mantenir sempre en les seves conviccions i no va escatimar esforços en  defensar-les , de la mateixa  manera que no va deixar mai d’assaborir nous reptes, noves propostes. La darrera vegada que ens trobàrem fou a finals del febrer de l’any passat al “Encuentro Internacional Feminista ” a Madrid, allà on n’Antònia intuïa que es movia quelcom important per les dones i per millorar el món, allà hi era.

Som moltes les que tinguérem la sort de compartir lluites feministes amb n’Antònia i precisament totes recordam  la seva generositat, la seva capacitat de teixir amb tothom, la seva paciència, la seva persistència, la seva profunditat i la seva capacitat de fer transversal les lluites feministes, n’Antònia va construir poble feminista amb les veïnes i veïns de Manacor, n’Antònia va fer que Mallorca fos millor.

El Col·lectiu de Dones de Llevant i l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor, el mateix dia de la seva mort en un comunicat conjunt, es reconeixien òrfenes de qui va decidir dedicar el seu temps, energia i coneixement a fer de Manacor un poble feminista i fer una teranyina de complicitats  del feminisme amb el món de la cultura, l’educació, l’activisme cívic , o de la recuperació de la memòria de les víctimes del feixisme.

N’Antònia es comprometia amb totes i ens comprometia a cada una.  A n’Antònia l’enyorarem totes: les activistes, les dones de la cultura, les músiques, les emprenedores, les mares, les filles, les padrines, les netes, les kellys, les escriptores, les polítiques, les poetes, les educadores, les sanitàries, les esportistes i tantes, i les perleres, sobretot les perleres.

L’únic conhort en aquest moment de dol, és el convenciment que continuarem, no ens has deixat instruccions perquè no en donava,  però sí que ens deixa la seva manera de fer, la seva manera  de construir poble amb totes i per a totes. 

A la plaça de les perleres de Manacor serà  on anirem  per refermar compromisos i lluites feministes, per seguir teixint amb totes.

Gràcies per tot Antònia Matamales Prohens!