Fer un balanç dels poc més de dos anys legislatura, quan ja en duim més d’un de pandèmia és, si més no, estrany. I s’ha de reconèixer que la pandèmia, ha evidenciat encara més allò que veníem reclamant en les diferents vagues feministes d’aquests darrers anys:  si les dones aturam el món s’atura, que la sostenibilitat de la vida està en perill i per això cal que ocupi el centre de les nostres preocupacions, que el masclisme segueix matant dones i que l’accés als recursos és més difícil per a les dones.

Així i tot, i sabent que en qüestions de drets humans, el balanç sempre és negatiu, sí que convé repassar allò que ens proposàrem i allà on hem arribat.

Quan començàrem aquesta legislatura feia gairebé mig any que el Consell de Mallorca havia assumit les competències de polítiques d’igualtat i lgtbi, i els serveis d’atenció a dones víctimes de violències masclistes. Per això calia dissenyar les estratègies, serveis, coordinacions, instruments i mesures per, amb tots els ajuntaments i la ciutadania,  construir una Mallorca lliure de violències masclistes i Lgtbifòbia.

El 24 d’octubre del 2019,  tinguérem la primera reunió de la Comissió Sectorial per Una Mallorca Lliure de Violències Masclistes, aquesta és  un instrument que es contempla en el reglament de l’assemblea de batles i batlesses de Mallorca, aquesta es va constituir per treballar conjuntament i compartir estratègies per construir una Mallorca Feminista i lliure de violències masclistes.  Aquí es presentaren les estratègies i objectius que ens proposàvem per aquesta legislatura:

-        En relació a les violències masclistes incidir en la prevenció i en la millora dels serveis i apropar-ho més als municipis, així com millorar els models d’atenció i acollida.

-        Impulsar la formació tant de la ciutadania, amb genèrica; com dels diferents agents d’intervenció en violència o en polítiques d’igualtat, com també els lideratges  social i/o polítics.

-        Impulsar les xarxes, sinergies i coordinació municipalista.

-        Posar en marxa els serveis  d’atenció integral a persones del col·lectiu lgtbi i donar un impuls als seus drets.

-        Transversalitzar les polítiques d’igualtat

-        Reforçar l’estructura de la Direcció Insular d’Igualtat i Diversitat per poder desenvolupar les sevescompetències.

Aquests objectius es començaven a materialitzar, quan de cop irromp la pandèmia de la Covid19 i lluny de quedar bloquejats, vàrem reconsiderar  les estratègies i  hi donàrem un impuls important.

Si haguéssim de fer una crònica de les nostres actuacions del principi de la pandèmia i del Decret de l’Estat d’Alarma, hauríem de dir que començarem ajornant una activitat que ens feia molta il·lusió, doncs teníem previstes les I Jornades de municipalisme feminista pels dies 13 i 14 de març del 2020. Així  com suspenguérem aquestes jornades, treballàrem perquè  les dones víctimes de violències masclistes i els seus fills  i filles tinguessin tots els serveis necessaris a l’abast, tenint en compte que moltes d’elles passaven a estar  permanentment a la mateixa casa que el seu maltractador. Per això ,es varen decretar els serveis d’atenció a víctimes de violències masclistes com a serveis essencials i començàrem ja el mateix diumenge 14 de març la campanya l’Atenció no s’Atura, anunciant el telèfon del CID 971 59 82 05, un servei que en cap moment es va deixar de prestar.

Calia també assegurar la possibilitat d’habitatge per a dones víctimes de violències masclistes, i amb la col·laboració dels ajuntaments,  trobàrem la manera de donar resposta a les necessitats habitacionals, ja fos posant a l’abast dependències o ajudant-nos amb la recerca d’aquestes. Així poguérem ampliar els serveis d’acollida de dones víctimes de violència i als seus fills i filles i poc després creàrem, amb l’assessorament i ajuda de les entitats que hi treballen, un nou servei per a dones en situació de prostitució amb necessitat d’allotjament i de poder iniciar un procés fora d’aquesta situació. Serveis aquests, amb els que  estam treballant per dotar-los de l’estructura necessària per poder-ne garantir la seva continuïtat. 

Durant el confinament, calia també seguir impulsant el feminisme, calia mirar i analitzar la situació en la que ens trobàvem des del feminisme, per això organitzàrem conferències i converses en línia: la d’Astrid Agenjo sobre economia feminista o la que mantingueren Meritxell Esquirol i  Alba Mareca sobre pandèmia i feminisme; així com també celebrarem en línia l’orgull conversant amb Tatiana Casado,  Kika Fumero, Natalia Martínez, Ivonne Moll i Noelia Mellado. 

L’estudi que encomanàrem a la UIB  sobre l’Impacte de la Covid-19 en la vida de les dones, ha evidenciat com les cures i la càrrega domèstica recau en les dones, com la pandèmia suposava una càrrega de gestió emocional en la vida de les dones, i això evidenciava, encara més, com la conciliació de les cures, la vida personal i el treball és gairebé impossible i molt més profunda en la vida de les dones i com la coresponsabilitat s’ha de seguir treballant perquè sigui una realitat. D’aquest estudi es dedueix la importància de la xarxa d’agents d’igualtat, així com també dels espais de trobada i formació per a dones. I prenguérem nota  de la necessitat d’impulsar mesures de conciliació i de corresponsabilitat. 

La pandèmia i la crisi social i econòmica ens posava amb alerta a no fer cap passa enrere amb els drets de les dones i les polítiques d’igualtat, així s’han impulsat també crèdits amb una part subvencionable per projectes empresarials innovadors i sostenibles liderats per dones.

Com dèiem, la situació de pandèmia ens ha manat donar un nou impuls en els serveis d’atenció i de reparació del dany de les dones que pateixen o han patit violència  i encara que algunes millores de serveis s’han vist una mica endarrerides, en d’altres aspectes s’ha accelerat la seva posada en marxa.

A hores d’ara ja comptem amb més punts d’assessoria jurídica ampliant així la xarxa d’aquest servei d’assessorament jurídic per a dones a dos municipis més; també hem duplicat el servei d’atenció psicològica amb dos programes més: un d’atenció per adolescents i joves víctimes de violències masclistes i un altre especialitzat amb la  recuperació per a  dones que  han patit agressions sexuals. I estam en vies de consolidar i que esdevingui estructural el Servei d’habitatge, acompanyament i suport per a dones víctimes de violències masclistes i dones en situació de prostitució. I a més, s’ampliarà per donar resposta a altres violències masclistes i lgtbifòbiques.

Amb retard, però,  ja s’ha posat en marxa el SAI LGTBI, servei d’atenció Integral al col·lectiu LGTBI, així el Consell ha estat la primera administració pública de les Illes en tenir-ho en marxa.

També ja ha començat a caminar l’Aula Maria José Varela, com escola de polítiques públiques feministes,  perquè  la resposta i la transformació es fa des dels municipis, per això cal incidir en polítiques municipals i lideratges feministes.

Ens queden menys de dos anys de legislatura, amb el repte de consolidar totes aquestes estratègies posades en marxa per combatre l’odi al col·lectiu LGTBI, per combatre les violències masclistes i reparar el dany d’aquelles que les pateixen, ens queden menys de dos anys per construir pobles feministes. 

Només amb un municipalisme feminista en sortirem bé d’aquesta crisi i podrem combatre l’odi que sembra l’extrema dreta. Un municipalisme que té com a prioritat la sostenibilitat de la vida i per això ha de posar en el centre de la seva acció municipal i de la distribució dels seus recursos el benestar de les persones majors, dels infants i de les persones malaltes i vulnerables; i d’aquelles que en  tenen cura, les dones. 

Amb el compromís de treballar amb els ajuntaments, associacions, entitats, i tota la ciutadania per dur endavant tots aquests projectes  seguim fent feina des del Consell.