L'economia social i solidària, aquí i ara

foto: Mercat Social
foto: Mercat Social

“El desenvolupament de l’ecosistema d’economia social i solidària a Mallorca és important per contribuir a la diversificació econòmica i a la producció local, desenvolupant una economia que tingui cura de les persones i de l'entorn”, assegura Jordi López, president de Mercat Social Illes Balears, parlant sobre la importància de fomentar aquest tipus d’economia a Mallorca. 

Al mateix temps, però, l’economia social i solidària (ESS) passa també per ser local. Els principis d’equitat, treball, sostenibilitat ambiental, cooperació, sense fins lucratius i de compromís amb l’entorn que són fonamentals en la carta de principis de l’economia social i solidària, estan travessats pel seu arrelament al territori. No podem concebre una economia social i solidària que no sigui local i de proximitat, ja que és un criteri intrínsec perquè sigui realment sostenible. “Ha de ser local perquè l'ESS actua arrelada al territori on desenvolupa la seva activitat, contribuint a resoldre necessitats locals”, continua López.

Uns dels majors reptes és involucrar a les administracions locals perquè prenguin consciència d’això i de les oportunitats que brinda l’ESS en el desenvolupament local. També de la diversitat que hi ha a l’ecosistema. “Sovint, molts ajuntaments des de les seves àrees d'economia tenen la promoció econòmica com un dels seus objectius. L'entenen, emperò, des d'un punt de vista exclusivament enfocat a l'economia local entesa com a foment del comerç i/o la restauració local. Aquest punt de vista s'ha d'ampliar, perquè l'economia social i solidària és, fonamentalment, local. A banda de local i altres valors que també incorpora, el sector de l'ESS és divers i plural, englobant o podent englobar el comerç o la restauració, passant per altres sectors (primari, secundari, terciari -serveis- o fins i tot el Tercer Sector en si mateix)”, afirma Biel Payeras, regidor de Participació ciutadana i innovació de l’Ajuntament de Sa Pobla. Payeras incideix en el fet que l'economia social i solidària és també (i sobretot) promoció econòmica.

Al cap i a la fi, davant el panorama de privatitzacions i  especulació al voltant de recursos necessaris per a la vida, amb un context social de crisi que ens està deixant la COVID-19, l’economia local, social i solidària es dibuixa com una alternativa orientada a la sostenibilitat de les comunitats locals, per la qual comencen a apostar diverses institucions públiques. Aquesta és l’aposta que fa el Pacte per al foment de l'economia social i solidària i el desenvolupament local a Mallorca signat el passat estiu en plena pandèmia, per part de tots els grups polítics del Consell de Mallorca i Mercat Social. 

Des d’aquest Pacte materialitzat en el projecte ESS Local, Mercat Social vol treballar conjuntament amb ajuntaments i entitats locals en el desenvolupament d'un ecosistema cooperatiu local, on les empreses, organitzacions i les seves interrelacions estan basades en la cooperació a partir de criteris de proximitat territorial i d'afinitat estratègica, combinant una dimensió econòmica i una dimensió sociocomunitària en l'entorn local. Ho farà a través de tres eixos principals:

1) Suport a les iniciatives i empreses de l'economia social i solidària, i a les seves xarxes Per tal de potenciar i afavorir la creació d’empreses d’economia social en l'àmbit local i per consolidar les empreses i iniciatives ja existents.

2) Reforç de la formació dirigida tant al mateix sector com a administracions locals, agents de promoció econòmica local, tant públics com privats, així com personal docent i alumnat de formació professional d'aules d'emprenedoria.

3) Sensibilització i visibilització del sector a través del seu punt d’informació i difusió d’iniciatives.

L’aposta tant de Mercat Social com del Consell de Mallorca i les administracions locals és clara i requereix el compromís de totes les parts que componen aquest ecosistema: administracions locals, entitats, organitzacions, treballadores i treballadors autònoms i empreses, passant per una major consciència de la ciutadania: “El que li cal a l'ESS és una aposta clara a totes bandes, començant per les administracions més properes a la ciutadania. Com que al final l'objectiu perseguit és augmentar significativament la presència qualitativa i quantitativa de l'ESS a les nostres vides, el que hem d'aconseguir és que les persones li atorguin el valor social que li correspon”, afirma Payeras. Però, quines podrien ser les estratègies per fer-ho?: “començaria visibilitzant les bones pràctiques i experiències existents, ara i aquí, al propi terreny. Hi ha moltes formes de fer-ho i cada realitat local té la seva pròpia idiosincràsia, trajectòria, ‘història’ o tradició col·lectiva en relació amb l'ESS. Llavors, ve la part més important: dotar de contingut econòmic aquest plantejament i que esdevingui estratègic per a cada municipi. Això últim requereix una mobilització relativa de recursos públics”, continua el regidor.

ESS Local suposa una oportunitat d’arrelament de l’economia social i solidària a l'illa, un espai d’intercooperació i visibilització de l’ecosistema i una passa més enllà d’una declaració d’intencions per part de les administracions públiques per fomentar un model econòmic que aposti per la cura, en el sentit ampli del terme, de les persones i de l’entorn.

comentaris