La ciència cartogràfica: d'on venim i cap a on anam

cartell de l'exposició
cartell de l'exposició

XISCA MIR SOCIAS, Gerent del Servei d'Informació Territorial de les Illes Balears

Record la primera definició que em vaig aprendre de memòria, devia tenir 5 o 6 anys: “Un mapa es una representación a escala en una superficie plana de un territorio visto desde arriba” (mon pare va passar els següents 20 anys demanant-m’ho de tant en tant...).

Avui, però, sé que un mapa és molt més que això. La cartografia ha permès, al llarg de tota la història, transmetre el coneixement que es tenia d’un territori. I aquí hem de parar atenció als dos conceptes: coneixement i transmissió. Perquè, més enllà de la capacitat tècnica, els tipus de coneixements que es vulguin tenir sobre un territori poden ser molts i molt variats, i el resultat cartogràfic estarà irremeiablement lligat a la pregunta “Què vols saber?”, perquè no serà el mateix resultat si el que es pretén és establir rutes comercials marítimes, localitzar recursos o delimitar propietats. I, per una altra banda, els mapes s’han utilitzat històricament per transmetre allò que es tenia la intenció de comunicar, des dels mapes de T dins O, o mapes cristians medievals, que representen un món redó, perfecte, amb una creu que articula l’espai interior en tres grans continents, amb Jerusalem al centre, i en els què apareixen multitud de referències bíbliques (no falta mai el Jardí de l’Edèn), fins a mapes premeditadament inexactes a l’època dels grans descobriments, per tal de que el coneixement del rival fos erroni. Els mapes no són mai neutres: sistemàticament tenen una intenció.

La ciència cartogràfica, en definitiva, ha sigut, és i serà sempre política. Imprescindible per al coneixement i essencial per a la gestió. Com la seva cosina germana, la ciència estadística, dona les respostes a les qüestions que es plantegin, respostes que normalment han de menester interpretació. No caiguem en la trampa de pensar que la cartografia era més important fa tres o trenta segles que ara, que ja coneixem de sobres el territori. Aleshores la cartografia, bàsicament descriptiva, donava resposta a les preguntes que es feien en aquell moment, però queden moltes preguntes per fer i que tan sols pot respondre la ciència cartogràfica. Quines preguntes es vulguin plantejar i com s’interpreti la resposta són decisions polítiques. Les tecnologies d’informació geogràfica actuals ens permeten, per exemple, calcular la insolació anual mitjana d’una zona, fer estudis del sòl urbà vacant d’un municipi o analitzar els efectes del canvi climàtic a les costes. La qüestió ha sigut, és i serà sempre què volem saber i què farem amb aquesta informació. On volem anar i com hi podem anar.

Al Govern de les Illes Balears, l’organisme competent en matèria de cartografia i d’informació territorial és el Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears (SITIBSA), que just avui, 15 de juny, fa 20 anys que es creà. Amb motiu d’aquest aniversari, des de SITIBSA s’ha preparat una triple exposició que es podrà visitar al Centre Cultural La Misericòrdia des del 19 de juny fins el 28 d’agost. La primera de les exposicions mostra l’evolució de la imatge de les illes Balears en els mapes des del segle II fins el segle XVIII, i s’hi troben peces tan interessants com una còpia del mapa d’Hispania inclòs a la Geographia de Ptolomeus, una edició facsímil de l’Atles Català o una edició facsímil de la Carta nàutica de Gabriel de Vallseca. La segona consisteix en una exposició itinerant de l’Institut Geogràfic Nacional que commemora el cinquè centenari de la primera volta al món, relacionant aquesta gesta amb la cartografia, a la que està íntimament lligada. A l’exposició “Els mapes i la primera volta al món” s’exhibeixen una cinquantena de peces com una còpia de la Cosmografia de Fra Mauro, l’atles de Martellus o el padró de Giovanni Vespucci. Finalment, la tercera exposició fa un salt en el temps i mostra part de la feina que es desenvolupa a SITIBSA, com és la cartografia del segle XXI i quines possibilitats ens ofereix. Des d’aquí vos anim a visitar-les.

En definitiva, la ciència cartogràfica segueix essent imprescindible i ens serveix de guia en el camí, literalment i metafòricament.

Comentaris