No n'hi ha per tant

Imatge: The Conversation
Imatge: The Conversation

Estic plenament convençuda de que molt poqueta gent s’autodenominaria masclista. De la resta, n’hi ha que neguen de ple que avui en dia hi hagi cap desequilibri social entre homes i dones (“La llei diu que som tots iguals, no?”). I després ve el gran gruix, els del “no n’hi ha per tant”. 

La gran majoria de la població entén que les actituds masclistes són el resultat d’un sistema social desigual que posa a l’home i a les seves necessitats/desitjos (no hem de deixar que es confonguin unes amb els altres, per molt que s’intentin assimilar) al centre. 

Però les actituds masclistes són també, alhora, l’aliment d’aquest sistema patriarcal. Si consideram violència només la part visible de la piràmide de les violències masclistes (assassinats i agressions físiques) o, anat un poc més enllà, les formes explícites de violència (xantatge, humiliació, menyspreu, culpabilització...), però obviam les actituds subtils, aquelles dels “no n’hi ha per tant”, estam potenciant i justificant allò que com a persones suposadament sensibles i conscienciades tant ens horroritza.

Perquè per fer un acudit “no n’hi ha per tant”, però es devalua i menystén a tot un col·lectiu.

Perquè per compartir una fotografia íntima “no n’hi ha per tant”, però implica que l’altre persona és de la teva possessió i la seva imatge et pertany.

Perquè per la publicitat on es cosifiqui la dona “no n’hi ha per tant”, però la dona passa a ser un producte, un objecte per satisfer desitjos.

Perquè per llençar una floreta “no n’hi ha per tant”, però genera inseguretat i por i expulsa a les dones dels espais públics, ja que no ens els sentim nostres de ple dret.

Perquè per trobar a unes dependències públiques cartells de dones despullades o mig despullades “no n’hi ha per tant”, però insulta, denigra, expulsa, humilia i menysprea a, almenys, la meitat de la població a la que suposadament s’ha de representar i per la que suposadament s’ha de vetllar. 

Perquè per mirar cap a una altra banda “no n'hi ha per tant”, però significa defugir de responsabilitats i donar ales al masclisme. 

Podem ser del grup negacionista, del dels “no n'hi ha per tant” o entendre d'una vegada que no acabarem mai amb les violències masclistes si no som conscients de que estan encoratjades per tots aquests “no n’hi ha per tant” que també són violència i que hem d'escoltar a diari.

El masclisme, el patriarcat, es retroalimenta. Els seus efectes en són també causes i si no els tallam d'arrel perpetuam un sistema injust i individualista. “No n'hi ha per tant”, però no podrem avançar cap a una societat millor.

comentaris