El Museu de l'Educació d'Inca i el patrimoni educatiu de les Illes

El Museu de l'Educació d'Inca i el patrimoni educatiu de les Illes
Imate de la publicació 'El Magisterio Balear', al fons bibliogràfic del Museu
Imate de la publicació 'El Magisterio Balear', al fons bibliogràfic del Museu

MUSEU DE L'EDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS

El Museu de l’Educació és un centre d’interpretació del patrimoni educatiu de les Illes Balears. El seu precedent és el Museu Pedagògic creat per l’inspector d’Educació Joan Capó i Valls de Padrines l’any 1918, una institució de gran prestigi per al món de l’educació de l’època inspirada en el Museo Pedagógico Nacional de Madrid. Va ser la segona de tot l’Estat i va romandre en funcionament fins que la Guerra civil desbaratà aquesta experiència d’innovació pedagògica de tanta transcendència per la nostra educació contemporània. 

No fou fins l’arribada de la democràcia quan s’inicià el procés de recuperació del Museu. L’aposta personal del senyor Tomeu Llinàs Ferrà per recuperar el llegat material i els principis pedagògics de la institució, primer com a director del centre de professorat i recursos de Palma creat l’any 1984 i posteriorment director provincial del MEC, va fer possible que l’any 2001 es creàs l’Arxiu i Museu de l’Educació de les Illes Balears, un dels Museus de l’Educació més antics a l’Estat Espanyol creats per l’administració. El decret 107/2001, de 3 d’agost, ve regulant el seu funcionament des de fa més de vint anys a les dependències del centre de professorat d’Inca mitjançant les seves tres àrees: l’arxiu, la biblioteca i el museu.

A la dinamització del Museu ha contribuït especialment el Grup d’Estudis d’Història de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears, un grup de recerca amb una producció científica capdavantera en museística pedagògica liderat pel doctor Bernat Sureda Garcia. De fet, l’encontre de museus i historiadors de l’educació organitzat conjuntament el 2002 fou el punt de partida per a la constitució de la Sociedad Española para el Estudio del Patrimonio Histórico-Educativo, de la qual el Museu és soci des de la seva fundació. 

Fruit del coneixement de la importància d’aquest tipus d’institucions dins el context internacional, i de la creixent vocació dels museus pedagògics com un servei per a tota la societat i no sols cap a la comunitat educativa, la conselleria d’educació i formació professional va voler que la Llei 1/2022, de 8 de març, d’Educació de les Illes Balears, asseguràs la conservació i la difusió del patrimoni històric educatiu a través d’aquesta institució (disposició addicional tretzena). Aquest reconeixement s’ha plasmat en la reforma del pavelló núm.7 del Quarter General Luque d’Inca per albergar un nou Museu de l’Educació que han impulsat la Conselleria, l’Ajuntament d’Inca i l’institut Balear d’infraestructures i Serveis Educatius (IBISEC), que va finalitzar el mes de juny.

La visió és que el Museu de l’Educació estigui al nivell d’altres museus similars, com el Museo Pedagògico de Galicia(Mupega) o el prestigiós Musée national de l"education de Rouen. La missió en aquests moments és adequar museogràficament l’espai per albergar una exposició permanent, una biblioteca i una sala polivalent per a la realització d’activitats educatives, un magatzem i un arxiu, i una sala per a exposicions temporals i una sala de conferències. 

Alhora, el Museu ha iniciat una sèrie d’activitats de difusió entre les quals destaca una iniciativa de descentralització de la “peça del mes” que consisteix en oferir als centres educatius la possibilitat de fer petites exposicions d’objectes interessants del propi centre amb el suport organitzatiu de Museu. La “peça del mes als centres” ha tengut molt bona rebuda perquè s’aprofiten les exposicions per fer activitats de dinamització de la comunitària. 

En definitiva, el Museu de l’Educació de les Illes Balears té repte de fer una proposta museogràfica i pedagògica en consonància amb les magnífiques possibilitats que ofereix el nou edifici que l’ha d’albergar.

 

Referències:

ÁLVAREZ DOMÍNGUEZ, Pablo (Coord.) (2016). Los Museos  Pedagógicos en España: entre la memoria y la creatividad. Gijón: TREA, Ediciones (ISBN: 978-84-9704-957-3) i Editorial Universidad  de Sevilla (EUS) (ISBN: 978-84-472-1859-2). DL. AS 00199-2016.

AULÍ, A.; RAMIS, A.; SERRA, J. (2003): El “Arxiu i Museu de l’Educació de les Illes Balears”. A: Etnohistoria de la escuela: XII Coloquio Nacional de Historia de la Educación. Burgos: Universidad de Burgos, SEDHE, 889-900.

COLOM, A.J. (1990). Assaig d'història de l'educació a la Mallorca contemporània. Palma: Red de Bibliotecas Universitarias, Edicions (ISBN: 84-7632-128-7).

COLOM, A.J. (1993). Joan Capó Valls de Padrinas, un temps, uns fets. Palma: Red de Bibliotecas Universitarias, Edicions (ISBN: 84-7632-169-4).

Decret 107/2001, de 3 d’agost, pel qual se crea l’Arxiu i Museu de l’Educació de les Illes Balears i se’n regula el seu funcionament.

GONZALEZ, S., MEDA, J., MOTILLA, X., POMANTE, L. (Eds.) (2018). La Práctica Educativa. Historia, Memoria y Patrimonio. Salamanca: FahrenHouse (ISBN (PDF): 978-84-948270-6-8).

GRUP D’ESTUDIS D’HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ (2022). Arxiu i Museu de l’Educació de les Illes Balears. Exposició Permanent. Palma: Conselleria d’Educació i Formació Professional.

Llei 1/2022, de 8 de març, d’Educació de les Illes Balears.

 

 

Comentaris
El Museu de l'Educació d'Inca i el patrimoni educatiu de les Illes