Divendres va partir en Jaime Bueno, un dels imprescindibles. Misser laboralista, militant d’esquerres, republicà i antifranquista, sempre havia estat al costat dels més febles, deixant-se la pell massa vegades, sense demanar res a canvi. Des dels 90 també va destacar per la seva defensa de les persones migrants sense papers i el racisme institucional de la Llei d’Estrangeria. També va ser un dels fundadors de l’associació Memòria de Mallorca, de lluita pe la recuperació de la memòria històrica.

Jaime Bueno era una persona tan humil com compromesa, un defensor a ultrança dels drets humans i els drets socials. En la vessant política, va ser un dels pioners en destapar la corrupció política a Balears, liderant la causa d’EU contra Gabriel Cañellas pel cas Túnel de Sóller, que va suposar un punt d’inflexió en la història política a la nostra terra. Va defensar sempre, des de la seva heterodoxa militància, la unitat de les esquerres.

En Jaime sempre hi era, sempre. Amb el treballador o treballadora sense recursos per defensar-se; al tancament de persones migrants l’any 2000 a l’església de L’Encarnació a Palma; a la causa argentina de Memòria de Mallorca contra els crims del franquisme; o desarmant jurídicament el decret de Bauzá que privava milers de persones de tarjeta sanitària. Un dels darrers actes en què es va deixar veure, quan ja era molt malalt, va ser el passat febrer en l’homenatge compartit amb el sindicalista i líder veïnal Mohamed Derbadi, històric dirigent de l’associació Al Maghreb, que també ens va deixar fa unes setmanes.

Bueno havia rebut feia pocs dies el premi Degà Miquel Frontera a l’Ètica Jurídica del Col·legi d’Advocats de Balears, del qual havia estat membre de la Comissió de Drets Humans. La distinció li va ser atorgada “per l’excel·lència i virtuts que reuneix com a professional del Dret, posades de manifest durant la seva dilatada carrera professional; pel seu sòlid compromís amb la defensa dels drets fonamentals de les persones, especialment dels col·lectius vulnerables; per la seva extraordinària qualitat humana; pel respecte i el tracte que sempre ofereix als seus companys, a la resta d’operadors jurídics i clients, i per l’observància dels principis deontològics que presideixen l’exercici de la professió”. Tanta sort aquest premi servís perquè molts i moltes en la professió seguissin les seves passes. Mallorca i el món ho necessiten. Que descansi en pau.