En segona volta, i amb l’aparell estatal de Bolsonaro enviant forces de seguretat a bloquejar camins per impedir el vot de potencials electors d’esquerres, però Lula ha guanyat. Amb poc més d’un punt de diferència, Lula ha estat elegit president del Brasil, el país més poblat i extens de l’Amèrica Llatina, amb més de 200 milions d’habitants.

Lula, amb 77 anys, és un referent de les esquerres a Amèrica Llatina i arreu del món. Fundador del Partit dels Treballadors (PT), durant el seu govern desenes de milions de persones sortiren de la pobresa i va situar Brasil en el mapa de les potències emergents. Però la reacció no es va deixar esperar, i com a molts altres indrets, la dreta va fer servir el lawfare, les falses acusacions i l’ús polític de la justícia, per llevar-lo d’enmig. Va acabar a la presó -ja hi havia estat durant la dictadura-, però fou finalment absolt i ha esdevengut l’esperança enfront del feixisme rampant encarnat per Bolsonaro. 

Ara, l’amenaça és, com ja va intentar Trump als estats Units, que la dreta no reconegui la legitimitat dels resultats. Una estratègia per a la qual compten amb tots els interessos aliats al que representa el feixista Bolsonaro: les multinacionals europees, la caverna mediàtica (amb un important paper de part de la premsa espanyola) i els terratinents brasilers, un clàssic. Però malgrat tot, Lula ha guanyat, i ha guanyat Brasil. 

El mapa d’Amèrica Llatina ja és gairebé tot roig, i el continent, objecte de colonització, genocidis i ecocidis en benefici de les grans potències, sembla traçar el seu camí, en els mateixos moments en què a Europa cauen governs i primers ministres, creix l’extrema dreta i Europa es subordina en el terreny internacional als Estats Units. Estaria bé que també les esquerres europees, algun dia, mirassin cap a Amèrica Llatina amb el desig i la voluntat d’aprendre, i no de donar lliçons.