França crema per l'autoritarisme de Macron

França crema per l'autoritarisme de Macron
imatge: El País
imatge: El País

Les vagues i protestes de les darreres setmanes a França convocades per sindicats, partits d’esquerres i moviments socials no han estat res en comparació amb la resposta aquesta setmana a la decisió del president Macron d’executar la reforma de les pensions per la via del decret.

Sense tenir majoria parlamentària, i amb la majoria de la societat francesa en contra de la mesura segons subratllen tots els sondejos d’opinió, Macron ha optat per la via de l’autoritarisme: tant pel que fa a la imposició per decret, com amb la repressió de la protesta als carrers. És la millor metàfora possible del govern contra el poble, en un país que va fer rodar caps el 1789.

Tot i que a Espanya s’acaba de signar un acord amb els sindicats (i amb l'oposició de la gran patronal) que situa l’edat de jubilació en els 67 anys -tres més del que pretén Macron-, però que millora el còmput global perquè els i les pensionistes puguin accedir a una pensió digna quan se retirin, aquest ha estat fruit de l’acord i la negociació, i no de cap imposició. 

Les vagues del 7 de març a França han estat les més multitudinàries des de Maig del 1968, i han mobilitzat milions de persones als carrers. Fins i tot els diputats dels partits conservadors afins a Macron han modificat el sentit del seu vot. Però Macron, en lloc de rectificar, ha fet de dèspota il·lustrat, seguint el dictat dels portaveus de les entitats financeres que apunten a la insostenibilitat del sistema financer. Tot per al poble, però sense el poble.

És evident que el malestar acumulat a França ja es va veure en els resultats de les darreres eleccions, que no donaren majoria absoluta al president de la República, amb un mapa polític resultant prou polaritzat, i on els socialdemòcrates gairebé han desaparegut en benefici de la coalició d’esquerres liderada per Mélenchon. Un malestar que Macron està contribuint a incrementar amb mesures antisocials a cop de decret, i amb unes polítiques molt distanciades de les que es van aplicant a Espanya en els darrers anys per la coalició progressista.

Està per veure si les esquerres seran capaces de dialogar i reorganitzar-se per plantejar una proposta alternativa al dèspota Macron, o si serà la neofeixista Le Pen qui treurà profit del malestar, encara que sigui perquè no canviï res.

Comentaris
França crema per l'autoritarisme de Macron