Són dies d'incertesa. Dies de molta preocupació per l'endemà. Pel que vindrà. Pel món que ens quedarà una vegada hàgim sortit d'aquesta crisi sanitària per ficar-nos de ple en una socioeconòmica (si no hi estem ja).

I són dies d'incertitud, encara més, pels autònoms. Per les petites i mitjanes empreses. Per aquells que sustenten el sistema i permeten que la roda giri. Que el nostre dia a dia transcorri amb normalitat.

Són dies de molta inseguretat pel sector primari. Pels pagesos i ramaders de les Illes. Aquells que no poden deixar d'invertir en la terra, en el cultiu i en el ramat; tot i la pregunta que més se'ls deu repetir al cap: "Com de malparats en sortirem?"

I és que, per llàstima, si es paralitza el turisme a les Balears, s'atura la roda. El turisme massiu mai ens ha beneficiat als mallorquins en particular. I que els grans hotelers i empresaris que tenen resorts a l'altra banda de l'oceà es vegin una mica perjudicats, no és el que més ens ha de llastimar. Però el problema sorgeix quan la pagesia de les Balears se sustenta per la venda als hotels i als restaurants; i per les ja escasses botigues individuals i mercats municipals que hi ha.

És una realitat: allò que compram als supermercats i a les grans plataformes no és fruit de la nostra terra. No és de ca nostra. La majoria de fruites i verdures que trobem al Mercadona, al Lidl o a l'Eroski arriben des de la Península, del Marroc i de Sud-amèrica.

És una veritat; i molt desagradable. Però als propietaris d'aquestes multinacionals els costa més barat importar-ho (al capitalisme mai li ha preocupat el medi ambient) que recórrer als nostres pagesos. En efecte, com no han de cercar alternatives i destinar-ho a l'hostaleria si gairebé els costa més produir-ho que la retribució que n'obtenen?

Fa poc més d'una setmana, just quan es va declarar l'Estat d'alarma, la Unió de Pagesos denunciava que alguns ajuntaments havien restringit les parades als mercats municipals a l'aire lliure. Aleshores, encara no s'havien pres mesures per la compra en grans superfícies. En efecte, van ser els dies en què hi va haver l'onada d'atracar els supermercats i desbastir-los, a conseqüència del pànic i la por; i potser un moment de contagis no tingut en compte.

No pretenc culpar aquells que no van apostar pel producte local llavors. Però si des del Ministeri de Sanitat han avisat que es tracta d'un virus que es propaga sobretot per l'aire, no seria millor no suspendre els mercats municipals, que se solen muntar només un dia a la setmana a les places dels pobles? Sempre complint les mesures de seguretat, clar. Mantenint les distàncies entre les paradetes i les persones. L'aforament que vam veure als supermercats no era molt més imprudent? A les tendes no hi passa l'aire. Als carrers, en canvi, sí.

Així, aquesta presa de decisions per part dels ajuntaments confirma que als nostres agricultors no només els perjudicarà el virus. També les mesures d'uns polítics incompetents que no veuen que els contagis són menys probables en espais oberts que entre quatre parets. Si seguim així, els nostres pagesos i ramaders no només es veuran damnificats pels factors conjunturals i irrevocables de la pandèmia. També per un Govern més preocupat perquè els hotelers hagin d'abaixar la persiana que per impulsar polítiques destinades a les pimes i al consum de proximitat.

I és que, de per ara no n'han presa ni una de mesura per ajudar a aquells que duien tota la vida treballant de sol a sol perquè no ens faltin els béns més bàsics i de primera necessitat. Dissabte, el diari Ara Balears publicava una notícia amb el següent titular: El Consell de Mallorca demana als supermercats que comprin producte local. I ampliava: El conseller insular de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Jaume Alzamora, s'ha posat en contacte amb els representants dels supermercats per animar-los a comprar productes fets a Mallorca.

El tema és que a hores d'ara no basta amb "demanar" ni amb "animar", sabent que amb tant de tacte i benevolència no en faran cas. S'ha d'exigir. Tanmateix, ara més que mai miraran per la seva butxaca i esquivaran els danys com sigui. Així, ara més que mai, si des de dalt no ho exigeixen; boicot a les grans superfícies i més mercat.

En efecte, als mercats municipals amb infraestructura ja s'han notat la davallada en clientela i les pèrdues. Un contratemps que, a la vista està, no ha percebut Juan Roig, és clar. El Mercat de l'Olivar, el Mercat Municipal d'Inca, el Mercat de Llevant; el de Pere Garau i el Mercat de Santa Catalina, els han caigut les vendes en picat i s'han vist obligats a llançar bona part del producte. Els presidents d'aquests comerços han informat de la percepció del declivi des de la proclamació de l'estat d'alarma. En part, perquè moltes persones desconeixen que estan oberts, completament abastits i seguint les mesures de seguretat a peu de lletra.

Són setmanes d'angúnia pel futur. Sí. Dies d'inquietud pel present. Però també instants de molta, molta, solidaritat. Les xarxes s'omplen de manifests de generositat. Metges retirats i població de risc s'han oferit voluntaris. Modistes aturades s'han posat mans a l'obra a cosir mascaretes. I aquests pagesos nostres s'han posat a fer tractorades nocturnes per desinfectar diversos municipis de Mallorca.

Així, siguem solidaris tots. Siguem-ho nosaltres amb ells i tornem-los el favor. Davant un Govern imprevisible, requerim-li als de dalt mesures pels de baix. Pels qui ens salvaran. Cuidem els pagesos de Mallorca. Ara més que mai: consumim producte local. Més mercat i menys supermercat.