A continuació reproduïm el comunicat elaborat per diverses organitzacions de pensionistes d'arreu de l'Estat, de valoració de l'estat actual de la lluita per unes pensions dignes:

La lluita pensionista continua. Per pensions i salaris dignes, pels serveis públics i els drets socials.

1. 2022, UN ANY DIFÍCIL

Els moviments i plataformes de pensionistes dels pobles i comunitats de l'Estat espanyol que subscrivim aquest document, valorem que el 2022 ha estat un any convuls i crític, en què han continuat els atacs a les pensions públiques i el conjunt dels drets socials, que ja es venien produint.

A causa del paper subaltern que han assumit els governs de la Unió Europea en aquesta crisi de primeres matèries i geopolítica de la guerra d'Ucraïna, respecte als interessos dels Estats Units i l'OTAN, els pobles d'Europa ens veiem abocats a suportar un encariment dels productes bàsics, un empitjorament de les condicions de vida i l'acceleració dels processos de destrucció de l'ecosistema, pel desviament d'enormes recursos econòmics a despeses militars, en comptes de destinar-los a eradicar la pobresa, la precarietat, la desigualtat i l'exclusió social que pateix la ciutadania. Propiciant el brou de cultiu per ressorgir del feixisme i l’autoritarisme.

• L'espiral inflacionista es menja el poder adquisitiu de la classe treballadora, fent pagar-hi l'enorme factura de la guerra i la voracitat especulativa de les elits empresarials i financeres. La dada oficial de l'IPC “mitja” del 6,8% el 2022 no pot amagar que les persones pensionistes i més vulnerables, han vist augmentar en més del doble (entre el 15% i el 20%) la seva cistella bàsica de compra, especialment els aliments, l’energia i el lloguer de l’habitatge. A més, la pujada dels tipus d'interès és devastadora per a les famílies treballadores amb crèdits hipotecaris o altres.
• Mentrestant, les grans empreses de l'IBEX-35 no deixen de batre els seus propis rècords de beneficis, del 13% el 2021 i del 21% el 2022. Un creixement set vegades superior al dels salaris, segons el Banc d'Espanya. Diversos estudis assenyalen que aquest obscè enriquiment empresarial és la causa principal de la inflació disparada i de l'empobriment generalitzat.
• L'any 2022 va començar amb l'entrada en vigor de la primera fase de la reforma del Sistema Públic de Pensions (Llei 21/2021), engegada pel govern a través del seu ministre Escrivà. La introducció de l'anomenat “IPC mitjà”, juntament amb la supressió de la paga compensatòria, va fer empobrir el 2021 un 3% les pensions contributives, i fins i tot les mínimes van perdre un 2,5%. Però la principal mesura positiva que contenia aquesta Llei, la realització d'una Auditoria dels comptes de la Seguretat Social, ja fa més de mig any que no es compleix, per part del Govern. Els qui imposen les lleis no tenen cap empatx a incomplir-les quan els convé.
• La segona fase de la “reforma” va arribar el mes de juny passat (Llei 12/2022) mitjançant la promoció dels “Plans de Pensions d'Ocupació”, porta oberta per a la privatització de les pensions públiques, en desviar-se cotitzacions socials cap a aquests plans individualitzats de capitalització, i posar-ne la gestió en mans de bancs, asseguradores i els mateixos “agents socials” (empreses i sindicats majoritaris, a través de la negociació col·lectiva) que obtindran beneficis per la seva gestió.

2. LA RESPOSTA PENSIONISTA

Tot i les circumstàncies adverses, les organitzacions del moviment pensionista mantenim la nostra voluntat de seguir defensant els nostres drets. Les mobilitzacions pensionistes, que van fer un salt qualitatiu ja fa cinc anys, s'han continuat desenvolupant malgrat la pandèmia, a tots els territoris de l'Estat. Les convocatòries periòdiques (els “dilluns al Sol” i altres), amb un programa unitari de reivindicacions, s'han vist reforçades, especialment aquesta tardor passada, amb les convocatòries de la Unitat d'Acció constituïda per les organitzacions que signem aquest manifest, entre les que destaquen:

• La recollida de signatures (físiques i telemàtiques) promoguda des de la primavera per les nostres organitzacions, amb el suport de més de 240.000 persones (que van ser lliurades a l'octubre al Congrés dels Diputats), reivindicant IPC real, pensions mínimes iguals a l'SMI, eliminar la bretxa de gènere i barrar el pas a la privatització del Sistema Públic.
• La mobilització pensionista centralitzada a Madrid del 15 d'octubre, que va suposar un èxit rotund de participació, una demostració de força i unitat del moviment, així com de capacitat organitzativa des de tots els territoris. A més, va comptar amb el suport de moltes organitzacions i moviments socials, establint les bases de futures lluites compartides.
• La ronda d'entrevistes mantinguda amb les forces polítiques del Congrés dels Diputats, traslladant les nostres reivindicacions i exigint la paga compensatòria a les persones pensionistes, per la pèrdua del poder adquisitiu dels darrers dos anys.
• La mobilització descentralitzada del 19 de novembre, juntament amb el sindicalisme combatiu i els moviments socials, com un pas més de lluita conjunta, solidaritat i suport mutu.

3. LA LLUITA DÓNA ELS SEUS FRUITS …

La mobilització pensionista està donant resultats. Ja aconseguim al seu dia derrotar el 0,25% i el “factor de sostenibilitat” del govern de Rajoy. Estimem que la nostra lluita d'avui, unitària al voltant d'objectius comuns, carregada de raó i malgrat les enormes dificultats en què es desenvolupa, continua fent que el poder no se senti còmode ni en un marc impune. Això explica fets com:

• La pròpia pujada de les pensions del 8,5% el 2023. Tot i que ja hem dit que no compensarà ni de lluny l'augment real de la nostra cistella de la compra (de fet i paradoxalment, aquest augment coincideix amb el major empobriment històric de la nostra capacitat adquisitiva), aquesta revaloració difícilment hauria arribat si les persones pensionistes no estiguéssim mobilitzades.
• S'ha aconseguit que per fi, les despeses impròpies que corresponen a polítiques socials dels governs, s'abonin via transferència pressupostària i no es carreguin sobre les cotitzacions, com passava fins ara.
• El desembre de 2022 (com diuen que tenien “compromès” amb Brussel·les) no han aconseguit imposar l'anunciada ampliació del període de còmput per al càlcul de les pensions. Els anomenats “agents socials”, que van signar l'anterior ampliació el 2011, aquesta vegada estan més vigilats i diuen mostrar el seu rebuig, almenys de moment.
• Tampoc no han aconseguit engegar l'anomenada “Agència Estatal de l'Administració de la Seguretat Social”, prevista a la llei 21/2021, que rebutgem per ser un mecanisme de privatització del patrimoni de la Seguretat Social.
• Cal destacar també l'admissió a tràmit al Parlament Europeu, gràcies al treball de les nostres companyes i companys d'ASJUBI-40, del debat sobre la sagnant penalització amb coeficients reductors de la pensió, que pateixen les persones amb llargues carreres de cotització, a l'hora de jubilar-se anticipadament,

Aquests avenços, modestos i insuficients si es vol, són possibles gràcies al compromís i la lluita de totes les persones i plataformes del Moviment Pensionista. Es demostra, una vegada més, que la lluita és útil i que és i serà l'única manera de defensar i ampliar els nostres drets. Insistir, persistir, mai no desistir.

4. …I CONTINUA

Entenem que el Sistema Públic de Pensions és el nostre millor instrument de cohesió social, absolutament viable i solvent, i reiterem el nostre propòsit ferm de defensar-lo, per a les persones pensionistes d'avui i de demà. Per això, i perquè es compleixi el dret a la pensió digna inclòs a l'Art. 50 de la Constitució, demanem:

• Recuperar el poder adquisitiu de salaris i pensions, restablint la paga compensatòria corresponent a la pèrdua de poder adquisitiu de 2021 i 2022. Exigim que es garanteixi la revaloració de les pensions en funció de l'IPC acumulat interanual (l'anomena IPC Real).
• Exigim la pujada immediata de les pensions mínimes per garantir que no hi hagi pensionistes que estiguin per sota del llindar de la pobresa. El 60,2% dels pensionistes a Espanya no arriben a 1.000 euros al mes, la quantitat en què està fixat el Salari Mínim Interprofessional (SMI) des de l'inici del 2022. Exigim que la pensió mínima s'equipari a l'SMI, i aquest se situï en el 60% del salari mitjà com recomana la Carta Social Europea.
• Acabar amb la bretxa de gènere en salaris i pensions, que ja supera el 30%, i que s'agreujarà amb la proposta d'Escrivà, d'augmentar els anys per al càlcul de les futures pensions. La mesura anterior de pujada de les pensions mínimes ajudaria a pal·liar aquesta discriminació, perquè la gran majoria de pensions precàries (de viduïtat i d'altres) les reben les dones.
• Exigim que, immediatament i amb garanties, es realitzi l'Auditoria de la Seguretat Social recollida a la Llei 21/2021, de la qual el termini d'execució s'ha incomplert. Estem convençuts que l'auditoria ens donarà la raó i certificarà que el sistema és sostenible i que no es poden justificar les retallades ni la privatització de les pensions públiques.
• Derogar les retallades de les reformes de pensions de 2011, 2013 i 2021 i la promoció dels plans de pensions privades d'ocupació (Llei 12/2022) amb recursos de la Seguretat Social. Denunciem a més que, lluny de moderar-se aquest foment, s'han augmentat les comissions de gestió privada, autoritzades al primer reglament de la Llei que es coneix, cedint el Govern, una vegada més, davant la banca privada.
• L'eliminació dels coeficients reductors a les llargues carreres de cotització amb més de 40 anys cotitzats.
• Rebutgem la descapitalització de la Seguretat Social, ja que pretenen liquidar els seus actius immobiliaris (propietat de totes les persones pensionistes i treballadores) com a part del procés encobert de privatització, que inclou “l'Agència de la SS” que es proposa crear el Govern.
• Així mateix rebutgem l'augment dels anys per al càlcul de la base reguladora de la pensió, que només té com a objectiu reduir les pensions futures, i reclamem tornar al període de càlcul de 15 anys anterior a la reforma del 2011. Igualment rebutgem el procediment mitjançant decret per a la seva aprovació, ja que suposaria eludir el debat parlamentari.

Les organitzacions pensionistes dels pobles i les comunitats de l'Estat que signem aquest document, manifestem la nostra voluntat de reforçar la Unitat d'Acció pensionista, de seguir caminant juntes per aconseguir els objectius compartits que hem exposat.

També, com a part de la classe treballadora, som solidàries amb el conjunt de lluites pels drets socials i tot allò públic. Per això també manifestem la nostra voluntat d'unir les nostres lluites amb què es desenvolupen en pro dels drets laborals, dels serveis públics essencials, com la sanitat, l'educació, l'habitatge, les cures a les persones dependents (gestió de les residències de majors, serveis datenció domiciliària, …). En definitiva, estem en la lluita per construir el futur que totes i tots ens mereixem, sense privilegis ni exclusions.

GOVERNI QUI GOVERNI, LES PENSIONS I ELS DRETS ES DEFENSEN !

Signen el comunicat:

ASJUBI40 (Asociación Jubilación Anticipada sin Penalizar), 

COESPE (Coordinadora Estatal por la Defensa del Sistema Público de Pensiones), 

EHPM (Movimiento de Pensionistas de Euskal Herria),

MADPP (Movimiento Andaluz en Defensa de las Pensiones Públicas),

MODEPEN (Movemento Galego en Defensa das Pensións e os Servizos Públicos), 

UNIDAD COESPE (Coordinadora Estatal de Pensionistas),

PLATAFORMAS DE PENSIONISTAS de Badajoz, Móstoles, …