Enriquiment dels bancs a costa de les famílies
Sí, hi ha capitalistes despietats. Sigui el propietari del Mercadona o el d’Inditex, o els amos de les tecnològiques que només en els darrers mesos han destruït més de 250.000 llocs de feina. En el cas espanyol, “la palma” se la duen els grans bancs -cada vegada més grans gràcies a les crisis i el rescat públic, per cert-, que el 2022 s’embutxacarem prop de 21.000 milions d’euros.
Bona part d’aquest increment es deu a la pujada dels tipus d’interès decretada pel Banc Central Europeu (BCE) dirigit per Christine Lagarde i Luís de Giundos (exministre del PP). Amb l’excusa de “frenar la inflació”, i malgrat les evidències demostren el contrari, els qui dicten la política monetària no manifesten cap mena d’escrúpols en enfonsar milions de famílies arreu d’Europa, que a més de l’increment dels preus dels aliments i l’energia, ha d’afrontar la pujada de les hipoteques més gran en dècades.
Des del BCE semblen disposats a boicotejar les polítiques neokeynesianes desplegades pels diferents estats i pel propi Parlament europeu, orientades a pal·liar els impactes negatius de la recessió sobre els sectors més vulnerables. A Espanya, basta amb comparar els 21.000 milions de beneficis amb els minsos 1.000 milions que els suposarà el nou impost a a la banca, i contra el qual s’han manifestat reiteradament banquers com Goirigolzarri o Patricia Botín. Entre ells es protegeixen, mentre obtenen aquests beneficis tanquen oficines, com és en el nostre cas el d’oficines de l’antiga Sa Nostra, i s’han desfet d’un terç dels seus treballadors i treballadores. Els grans bancs no arriben a pagar ni un 5% de l’Impost de Societats, pagant així molt menys que qualsevol autònom o petita o mitjana empresa. Tot això, sense esmentar unes comissions bancàries que van en augment i generen indefensió entre els clients.
És evident que els beneficis d’uns i l’empobriment de la resta -de les classes mitjanes i populars- en l’actual context són vasos comunicants, i que a més d’un procés de concentració de capitals “de manuals” i de la descapitalització i finançarització d’aquests capitals, s’estan manllevant rendes de les famílies i la gent treballadora en favor del capital, amb una actuació per part dels poders públics que, ara per ara, es mou més dins el terreny del discurs que del de l’acció política.
Permetre una concentració de capital i beneficis i per tant, de poder a tots els nivells, és obrir la porta a la degradació dels sistemes democràtics, on els sistemes de representació popular perden poder i són colonitzats, entre altres, pel conglomerat del capital bancari i mediàtic. A les Illes, sempre ens quedarà l’opció de Caixa Colonya i les finances ètiques i cooperatives de Fiare i Coop57, respectivament.