Si bé els preus de l’energia, tot i duplicar els d’ara fa un any, no són tan bèsties com a altres països europeus per mor de l’anomenat “pacte ibèric”, que deixa de condicionar-los als preus del gas en el cas d’Espanya i Portugal, no ha passat el mateix amb els preus dels aliments. 

L’Estat espanyol és un dels països on més s’han incrementat els preus dels aliments (que ja es troben per damunt dels de països com França, amb salaris molt superiors), i les Illes Balears, de la mà del turisme i els costos d’insularitat, on més es nota a les butxaques i les condicions materials de vida de la majoria de la població aquest increment.

Tot i que l’IPC es situa entre el 10 i l’11%, els preus dels aliments a Espanya s’han incrementat entre un 18 i un 20%, amb increments d’alguns com els lactis i els ous per damunt del 20% o dels olis per damunt del 40%. Així, la cistella de la compra es situa aquí un 4% per damunt de la mitjana de l’eurozona, una dada que evidentment afecta sobretot les classes popular si els sectors més vulnerabilitzats de la població.

I tot i l’increment, no són precisament els pagesos, molts d’ells arruïnats pels elevats costos de l’energia I els transports, que s’han enriquit amb aquests increments, difuminats en l’escalada inflacionista i amb l’excusa de la guerra d’Ucraïna: són les grans cadenes de supermercats d’alimentació que estan obtenint més beneficis que mai, com les elèctriques, a costa de l’empobriment de la majoria, de pagesos i de consumidors.

Els mateixos supermercats que han aprofitat la crisi per incrementar els seus beneficis mancats d’ètica, han renegat de la proposta de la ministra Yolanda Díaz de posar un topall al preu dels queviures bàsics. La qüestió, com amb l’energia, és fins quan podrem suportar que en nom de la “llibertat” del mercat, acabem tots esclaus. Aquest 2022, Mercadona ha guanyat un 3,33% més que el 2021, amb unes vendes de 27.819 milions d’euros; menys del que tenien previst, però beneficis que es produeixen a costa de l’encariment dels queviures i l'empobriment de les famílies. El mateix ha passat amb la resta de grans cadenes de supermercat, com Lidl, totes elles contra la proposta de pack “bàsic” d’aliments de la Ministra, perquè “no serveix per arreglar el tema dels preus”.