Energia: servei públic o negoci?
I mentre les dretes convoquen manifestacions patriòtiques, i enmig d’una situació social i econòmica pitjor que la de la crisi de 2008-2012, resulta que els consumidors i consumidores no sols pagam l’electricitat més d’un 40% més cara ara que fa un any, sinó que a partir d’avui, 1 de juny, entra en vigor el nou sistema pel qual es pagarà encara més a les franges de principal activitat del dia.
El govern més progressista de la història, amb l’argument de la reducció del consum d’energia, ha impulsat aquest nou sistema, tot responsabilitant els consumidors del preu d’una electricitat dopat pel pervers sistema oligopòlic de gestió de l’energia a Espanya. Només Endesa, la companyia amb més clients a Balears, va guanyar el 2020 prop de 1.400 milions d’euros, vuit vegades més que l’any anterior.
I és que per molt que s’insisteixi aquests dies en complexes explicacions sobre com estalviar un euro en la factura, allò cert és que pagam els sous milionaris i de vergonya d’expresidents i exministres recol·locats a les multinacionals de l’energia privatitzades en el seu dia, començant per Felipe González i José Maria Aznar, i passant pel gruix d’exministres d’economia tant de PP com PSOE. Són les anomenades "portes giratòries".
Mentre no hi hagi una democratització real de la producció energètica a través de l’autoconsum i l’aposta per solucions col·lectives i cooperatives com el cas de Som Energia, sembla que les grans decisions sobre la política energètica, inclòs aquest nou sistema tarifari, seguiran supeditades als comptes de beneficis d’unes companyies sense escrúpols que són molt enfora de considerar l’energia com un servei bàsic per a la societat.