MIQUEL ROSSELLÓ, fundacions Darder-Mascaró

Cada dia són més les persones i col·lectius que consideren que el nostre model productiu està esgotat. Que l’excessiva preponderància del turisme en els darrers anys,  en lloc de continuar promovent el creixement econòmic, ha contribuït a alimentar alts nivells de pobresa, desigualtats i precarietat estructural. Si a això hi afegim les conseqüències que la massificació turística té sobre el nostre medi ambient i recursos naturals, i les mesures que imperativament s’han de prendre per combatre el canvi climàtic, el fet d’impulsar polítiques de decreixement turístic, alhora que, lògicament,  treballar per potenciar la diversificació productiva, són una necessitat imperiosa.

És l’hora de transitar de l’actual model econòmic a un nou model que centri més els seus objectius en el benestar de les persones, els respecte pel medi ambient i la revalorització del producte local que l’economia social i solidària recobri tot el seu valor.

I no solament per què en època de crisis globals s’ha demostrat més resilient i garant d’un desenvolupament més equitatiu, local i sostenible, lligats a les necessitats del territori i de la societat, com bé s’ha demostrat tant en la crisi del 2008, com la més recent de la pandèmia del 2020. Precisament el darrer any hi ha hagut un significatiu augment de les cooperatives a la nostra Illa.

Davant d’una economia capitalista que bassa la seva lògica en cercar el màxim benefici pels propietaris de les empreses, l’economia social i solidària es fonamenta en el treball cooperatiu, és a dir, en la democràcia econòmica. En el respecte a les persones i els seus drets, en l’equilibri amb el medi ambient i els intercanvis a escala local per beneficiar la comunitat de referència i els seus habitants.

A Mallorca l’economia social i solidària, encara representa un percentatge petit de la nostra economia. La Memòria del CES del 2020 estima que hi ha unes 2000 empreses i entitats de l’economia social, que representen en torn a un 2% de les empreses. Però, això sense comptar el tercer sector que duplicaria aquestes dades. Segon el mateix informe del CES les cooperatives i empreses de l’economia social donarien feina a més de 2.200 persones. Mentre les xarxes del tercer sector superarien els 3.500 treballadors.

Però aquestes dades no ens haurien de portar a restar importància a aquest sector que agrupa iniciatives molt potents com Deixalles o Esment entre altres, i sobretot la transversalitat d’aquestes iniciatives dins el teixit econòmic.

Hi podem comptar cinc xarxes: La federació de Cooperatives de les Illes que agrupa la UCTAIB; les cooperatives agràries i cooperatives d’habitatges i serveis; APAEMA de productors d’agricultura ecològica; REAS, iniciatives d’economia solidària; Equitables, coordinadora d’entitats de comerç just, i el Tercer sector que aglutina la majoria d’entitats de serveis socials. També cal destacar iniciatives de Banca ètica com FIARE, Coop 57 o Caixa Colonya i determinades iniciatives d’assegurances, alimentació, mobilitat, energia, serveis...

Les quatre primeres xarxes i algunes iniciatives en particular formen part de l’Associació Mercat Social, que pretén actuar com a paraigües de tot el sector.

Els darrers anys s’ha fet un bot significatiu fort, però si es vol que aquesta forma d’entendre l’economia jugui un paper considerable en el desenvolupament econòmic de l’Illa, caldrà seguir empenyent amb força i sobretot farà falta una implicació de tota la societat.

Si realment estem disposats a assumir que el turisme ha arribat o fins i tot ha superat  el seu sostre, serà necessari promoure nous sectors productius en àmbits com les noves tecnologies, la indústria blava, el medi ambient, les cures, l’educació, al sector públic, l’agricultura i molt d’altres. Per tant és un bon moment perquè moltes d’aquestes noves iniciatives econòmiques i empresarials adoptin formes de l’economia social i solidària. Podem dir, doncs ,que estem amb un moment propici per l’expansió del sector. 

Però això no es produirà per art de màgia, serà necessari una implicació de molts de sectors de la societat.

En primer lloc serà necessari que els nous emprenedors, especialment els més joves, coneguin l’existència del cooperativisme i altres formes d’economia social que actualment és pràcticament desconeguda. Seria imprescindible que l'economias social fos present a  l’ensenyament reglat, inclosa la Universitat, als serveis d’orientació laboral especialment públics però també a les gestories privades, i que els mitjans de comunicació li donessin l’espai que es mereixen...

També és important que la societat civil en general i els consumidors especialment prenguin consciència de la importància de comptar amb una economia alternativa i li donin suport. Si els consumidors prenguessin consciència del seu poder els canvis que es podrien produir a la nostra societat serien espectaculars.

Quants dels que llegiu aquest article teniu els vostres doblers a un Banc que no sabeu en què ho inverteixen: indústries contaminants, especulació, armes.. en lloc de tenir-los a la Banca Ètica que us informa del que fan amb els vostres estalvis? O compreu habitualment a grans superfícies, enlloc de cooperatives d’alimentació, comerç just o productes locals. O pagau l’escandalosa factura del llum a Endesa o Iberdrola en lloc d’alguna cooperativa que reverteixi els seus beneficis amb energies renovables i així un llarg etcètera...  

El suport dels sindicats, entitats culturals, veïnals i altres serien molt important per l’enfortiment del sector. Així com la inter-cooperació dins el mateix sector. Quantes cooperatives a l’hora de necessitar acudir a altres productors o serveis pensen que seria prioritari que els cerquessin dins l’economia social i solidària?.

I evidentment sense el suport i el lideratge del sector públic i l’Administració és impossible donar-li la volta a la situació actual.

Els instruments legals existents, com la llei de cooperatives, de microcooperatives, d’empreses d’inserció i moltes altres, han suposat un impuls important al sector, però això no basta. 

Així mateix, si totes les Administracions apliquessin criteris de compra pública responsable i en les seves contractacions apliquessin estrictament els percentatges que marquen les lleis, seria un suport molt important.

Algunes Administracions que creuen en el paper positiu de l’Economia social i solidària han aconseguit que aquesta tingui un pes molt important en l’economia del seu territori, com, per posar alguns exemples, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya o en Govern basc.

Lamentablement no podem dir el mateix del Govern de les Illes Balears, que té un Pla  Director aprovat des de la passada legislatura que a part de les subvencions a les cooperatives i altres iniciatives no ha complit pràcticament res de res. 

Les polítiques dedicades a impulsar aquest sector són un desert. Un Govern que no ha estat capaç de posar en marxa una planificació estratègica per afrontar el canvi de model econòmic i en conseqüència no ha afrontat amb valentia quins són els sectors productius que cal promocionar i molt manco ni tan sols valorar quin paper pot jugar en aquest context l’economia social i solidària. Per no tenir, ni té una estructura administrativa mínima per gestionar el registre de cooperatives. No debades la Conselleria competent es diu “Conselleria de Model Econòmic, treball i turisme” i la Direcció General que té les competències també s’encarrega de Responsabilitat Social Corporativa, emprenedoria i autònoms. Com per recordar-se de l’economia social!

Alguns Ajuntaments estan fent petits esforços per assumir aquesta tasca, encara que entre aquests no destaca, ni molt manco, el de Palma.

Per sort l’excepció la tenim amb el Consell de Mallorca que a partir d’aquesta legislatura ha apostat fort per aquest sector. La Conselleria de Promoció Econòmica i Cooperació local va impulsar un pacte pel foment de l’economia social i solidària i el desenvolupament local que va ser aprovat per unanimitat del ple del Consell i signat per l’associació Mercat Social, amb la que s’han signat contractes anuals per desenvolupar el pacte. 

Si tots ens hi posem,  Mallorca no perdrà un altre cop el tren i podrem contar amb un pes significatiu de l’economia social i solidària a la nostra Comunitat Autònoma com la tenen al País Basc i Catalunya.