El preu polític de l'energia

El preu polític de l'energia
imatge: Factor Energía
imatge: Factor Energía

La multiplicació del preu de l’electricitat en plena onada de calor té dues conseqüències directes. La primera és la por de milers de famílies vulnerables que passen pena de posar no ja l’aire acondicionat, sinó un simple ventilador, perquè no saben si podran pagar la factura. La segona, un govern estatal novament contra les cordes, aquesta vegada no per mor de la judicatura conservadora, sinó de l’IBEX-35.

Tertulians i pressumptes experts s’esforcen per explicar la “complexitat” del mercat elèctric obviant que en el cas d’Espanya, no parlam d’un mercat neutre (mai ho és, tampoc), sinó d’un règim d’oligopoli creat a l’empar de les privatitzacions d’empreses com Endesa  o Repsol a finals dels 90, iniciada pel PP i rematada pel PSOE, amb el concert de CiU i del PNB. Portes giratòries apart, les companyies pacten preus però sobretot, incrementen beneficis sempre, i ho han demostrat aquests dies, amb males pràctiques com el buidatge d’embassaments per part d’Iberdrola a Zamora i Càceres per tal d’aprofitar la pujada dels preus de l’electricitat.

Unes pràctiques que sols en un mes han deixat en no res la baixada de l’IVA decretada per Moncloa, que tanmateix no notarem a la factura. El Banc d’Espanya, sempre al costat dels poderosos, ha justificat l’increment de preus per diferents qüestions complexes, com l’encariment del gas, però sense entrar a qüestionar els beneficis mil-milionaris de les multinacionals de l’energia, uns 16 milions d’euros diaris de mitjana, amb salaris d’alguns dels seus directius que superen en més de mil vegades el SMI. Amb les renovables, les elèctriques també estan fent caixa, amb increments com en el cas d’Iberdrola del 79% del volum de beneficis que no repercuteixen en la butxaca dels consumidors i consumidores.

Segons Economistas Frente a la Crisis, són les elèctriques que deuen en aquests moments més de 2.000 milions als consumidors, perquè han cobrat un excés de Costos de Transició a la Competència (CTCs), diners que el Ministeri de Transició Ecològica hauria d’exigir si treballa per l’interès general, sobretot quan hi ha un recurs interposat per l’organització esmentada, a més de FACUA i diverses organitzacions ecologistes davant l’Audiència Nacional, la CNMC i el Ministeri.

I és que per molt que ho vulguin justificar, el preu de l’energia és polític, i per tant fer davallar aquests preus també és una qüestió que s’ha de decidir a l’àmbit de la política, però també amb la mobilització ciutadana -que també és política-. Mentre això no es faci, les multinacionals de l’energia i l’IBEX-35 sí que fan política, i poden fer pagar el preu al govern que no tengui clar per a qui governa. 

comentaris
El preu polític de l'energia