La saturació d'espais naturals especialment en aquest mes d'agost ha reobert el debat social pre-covid19 sobre la necessitat d'establir límits al turisme. Si bé el mes d'agost és habitual que es produeixin aquesta mena de situacions, com s'ha comprovat a l'accés a cales o indrets emblemàtics com el Caló des Moro, Cala Varques o Formentor, en els darrers anys això s'ha intensificat, en part de la mà de les xarxes socials i sobretot, de la manca de consciència sobre la capacitat de càrrega d'aquests espais.

La marabunta d'embarcacions a la vorera de la mar en espais amb banyistes, o la sobreocupació de platges per part de concessionaris, com la denunciada aquest cap de setmana a Can Picafort per part de la usuària Cati Alzamora. Privatització de l'espai públic tant a les places i carrers de gairebé tots els municipis, com a les platges. Abusos moltes vegades justificats pel context de pandèmia i el contrast amb la passada temporada, que va suposar un drama social per a milers de treballadors i treballadores per la presència gairebé testimonial de turistes.

El pitjor és que la pandèmia no sols no sembla que hagi servit de lliçó per replantejar el model turístic, sinó que per ara està suposant una passa enrere tant en termes ecològics, com laborals. Els sindicats també han denunciat aquest estiu males praxis, com la recuperació parcial de treballadors acollits a ERTO, que són obligats a fer jornades superiors a les hores per les quals han estat cridats; i un increment generalitzat de les càrregues laborals, especialment en el sector dels serveis.

Com recordava fa uns dies el catedràtic de geografia de la UIB Macià Blàzquez en una entrevista a IB3, "volem retrobar-nos amb la natura [...] però també volem recuperar xifres rècord [...] i això no és possible". I és que fins i tot en el cas d'espais l'ús dels quals havia estat regulat, com el cap de Formentor, la saturació és permanent, tant en horari de restriccions com quan aquestes s'aixequen, a les 19 hores.

Tot i que les dades assenyalen una disminució global del nombre de passatgers als aeroports en relació a 2019, el nombre d'operacions creix, així com les noves connexions. No obstant, tot apunta a què el transport marítim, amb la irrupció de noves companyies, també està suposant aquest estiu al conjunt de les Illes una entrada important de turistes amb els seus vehicles, que fins ara no havia estat tan rellevant i que en el cas de Menorca ha duït també a la saturació de carreteres i aparcaments.

És ben hora de repensar el model turístic, i això passa tant per establir límits a l'accés a determinats espais, tot vetllant pel benestar tant de turistes com de residents, així com per afavorir l'activitat d'altres sectors econòmics per tal de reduir la dependència d'un sol sector, un factor que ens fa més vulnerable que mai tant en termes econòmics com socials.