La renovada força emancipadora de la Renda Bàsica: XVIII Simposi Xarxa Renda Bàsica

La renovada força emancipadora de la Renda Bàsica: XVIII Simposi Xarxa Renda Bàsica
cartell XVIII simposi RB
cartell XVIII simposi RB

El Simposi de la Xarxa Renda Bàsica d'aquest any 2018 tenia el risc de caure en  la institucionalització. Se celebrava a Barcelona, en dependències municipals –concretament, a la seu central de Barcelona Activa-, estava anunciada la inauguració a càrrec de l'alcaldessa Ada Colau, i la clausura estava reservada pel 1r. Tinent Alcalde, Gerardo Pisarelo. A més, se celebrava en un context en el qual la Renda Bàsica (RB) està més present que mai en l'escenari mediàtic, i el debat econòmic, social, i polític global, i, alhora, han proliferat, impulsades fonamentalment per institucions governamentals i municipals  de gairebé arreu, proves pilot de diferent naturalesa i contingut per testar resultats en  diversos aspectes de l'aplicació de la RB. Però no.Els dies 26 i 27 d'octubre es van succeir tot un seguit d'intervencions, presentacions d'estudis empírics, i debats gens institucionals. Més aviat, tot el contrari. A parer meu, aquest XVIII Simposi ha estat el de la renovada força emancipadora de la Renda Bàsica.

Una força emancipadora enfortida des de la constatació de la seva viabilitat tècnica i econòmica, i amb la convicció que és urgent que els moviments polítics i socials veritablement emancipadors liderin la proposta de RB, doncs, en cas contrari, ho faran les forces reaccionàries, amb la seva proposta d'una RB com a part de l'agenda neoliberal de desigualtat creixent i perpètua. Hi ha, almenys, una tercera raó perquè la RB emancipadora prengui una definitiva embranzida: o fem, ara sí, cas a Shakespeare, quan en El Rei Lear va escriure que "la distribució hauria de desfer l'excés, i cada home tenir prou", o el que corre perill ja no és només la democràcia amb impuls igualitari, sinó la democràcia en si mateixa. Sense embuts: la incompatibilitat del turbo-capitalisme desfermat i la democràcia és més que evident, però en el context actual de, parafrasejant Warren Buffett, "lluita de classes guanyada [de moment] pels rics", democràcia sense RB és un oxímoron.

 

La força emancipadora d'una assignació pública monetària, que rep periòdicament i indefinidament    tota la població, incondicionalment i individualment, suficient i complementària, i compatible amb el que coneixem com a Estat del Benestar, va estar present des de la conferència inaugural, a càrrec de Sara Berbel, que ens va oferir un al·legat, amb mirada violeta, a favor de la RB. La gerent de política econòmica i desenvolupament local de l'Ajuntament de Barcelona, i directora general de Barcelona Activa, va articular un impecable discurs d'economia feminista, de compromís contra la precarietat laboral i vital, i la desigualtat de gènere. Va sostenir que una RB,  combinada amb altres polítiques d'igualtat, és  fonamental per acabar amb la posició devaluada del que és femení, que algunes feministes han denominat "l'efecte anti Rei Mides", que provoca el sistema patriarcal. Molt interessant va ser escoltar a Sara Berbel argumentar com la RB  és  una  peça  clau per anar acabant amb la injustícia de les tres R descrites per Nancy Fraser (redistribució, reconeixement, i representació) que pateixen les dones.

 

Però, la incorporació del feminisme als debats entorn de la RB no va acabar amb la conferència inaugural. No debades, la segona taula del simposi tenia com a títol "Dones, llibertat, democràcia, i renda bàsica. Què pot aportar la RB a la llibertat, a la lluita contra la discriminació de les dones, i a la democràcia?". Hi van participar Carme Valls (metgessa i membre de la Xarxa de Científiques Comunicadores), Paula Moreno (economista i feminista), Nuria Alabao (periodista i doctora en antropologia, membre de la Fundación de los Comunes), i David Casassas. Es va debatre sobre com veu el feminisme la RB, fins a quin punt és escaient plantejar-se com la RB pot ajudar a les "noves masculinitats", i a problematitzar les concepcions masculines "ocupació-cèntriques". Per la seva banda, David Casassas (professor de teoria social i política a la Universitat   de   Barcelona,   Vicepresident   de   la Xarxa Renda Bàsica, i membre del Consell de Redacció de la revista SinPermiso) va sostenir que, ara mateix, la  "Democràcia  Econòmica"  ha de significar, entre altres coses, poder dir lliurement no (o si), capacitat de fer sentir  de debò la veu de les persones  no  poderoses, llibertat de sortir dels treballs, capacitat de reiniciar vides laborals  i/o  professionals plenament volgudes, i d'emprendre més enllà de la buidor i les enganyifes del discurs neoliberal de l'emprenedoria. I, és clar, per a això  es requereixen "matalassos per caure vives",  és  a dir, recursos incondicionals, com ara la RB.

La taula en què van participar Lluís Torrens (economista, director de serveis de planificació i innovació a l'Àrea de Drets  Socials  de l'Ajuntament de Barcelona, i membre de la Xarxa Renda Bàsica), Jordi Arcarons (catedràtic d'Economia Aplicada de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, i membre de la Xarxa Renda Bàsica), i Bru Laín (doctor i professor en sociologia a la Universitat de Barcelona, i assessor de la Direcció de Planificació i Innovació de l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona) va ser l'espai per tractar sobre "Projectes i experiments de RB i finançament". Sens dubte, la sessió del seminari més intensa en informacions, i, alhora, densa en dades econòmiques. A força de resumir molt, diria que el més rellevant va ser la constatació que les proves pilot de RB, des dels molt interessants programes que es desenvolupen a Barcelona, fins als de qualsevol altre lloc de món, per definició, no són una RB, i, per tant, els seus resultats sempre estaran condicionats per  les  limitacions de base de les dites proves pilot.

 

I, tanmateix, l'estella d'aquesta taula va ser la presentació del nou model –o simulació- de finançament de la RB, realitzat amb dades molt més precises dels que s'havien disposat fins ara. Val a dir que ara s'ha pogut treballar una mostra amb dades del 2015, facilitada per l'Ajuntament de Barcelona i per l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT), individualitzada (1.600.000 persones), i per llars (640.000) de Barcelona. Aquest nou càlcul permet, encara que sigui per a l'àmbit barceloní, extrapolar nous  i més precisos resultats dels exposats en el llibre signat per Jordi Arcarons, Daniel Raventós, i Lluís Torrens, i titulat "Renda Bàsica Incondicional. Una proposta de finançament racional i  justa" (Editorial Serbal, 2017). D'aquest  nou  model segur que s'escriurà suficientment i amb tot luxe de detalls en les setmanes vinents (els interessats i interessades estigueu atents i atentes a SinPermiso -www.sinpermiso.info. No obstant això, no puc deixar de dir que, a més de viable i justa, una RB és emancipadora en la mesura que posi fi a les polítiques fiscals anti-distributives.

La tercera i última taula del  simposi  portava  per títol "Política econòmica, treball(s) i RB: Reptes de futur" i comptava amb la participació de Leire Rincón (Investigadora Ramón Cajal a l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals, i Investigadora associada a l'Institute of Political Economy and Governance), l'economista Santiago Niño Becerra, Sònia  Fuertes  (vicepresidenta  de  la  Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya), Pere Rossinyol (director de la revista Alternativas Económicas), i Daniel Raventós (professor de la Facultat d'Economia i  Empresa  de  la  Universitat de Barcelona, president de la Xarxa Renda Bàsica, editor de SinPermiso, i membre del comitè científic d'ATTAC). Anot  una  idea  respectivament de cadascuna de les persones intervinents: 1. La discussió ni és si hi haurà o no RB, sinó quin tipus de RB (neoliberal o emancipadora). 2. Hi haurà RB per inevitabilitat sistèmica. 3. L'absència de debat sobre la RB en el tercer sector social denota falta d'intel·ligència col·lectiva sobre l'assumpte. 4. Malgrat la mutació del treball, el treball no mancarà. Però, servirà per viure dignament i per pagar l'Estat de  Benestar?  Fa  falta  un nou "contracte social" entorn de la RB. 5. "Del que es tracta és  de  garantir  l'existència  material  de  tota la població,  condició  per   exercir  la  llibertat, impedir  que  els  grans  poders  privats  siguin capaços d'imposar al seu arbitri les decisions públiques, condició també per exercir la llibertat, i dues mesures per a això: la renda bàsica incondicional i la renda màxima. No  són  les úniques mesures per combatre el dominium i l'imperium, perquè algunes més haurien d'acompanyar-les,  com,  per   exemple, determinades  propostes  realitzades  amb  encert  i provinents del feminisme, la teoria econòmica, i l'ecologisme. Es convindrà, emperò, que una renda bàsica i una renda màxima conformarien una societat que, per a la immensa majoria de la població, seria més lliure. Aquesta és la raó per la qual moltes persones creuen que val la pena l'esforç de lluitar per això".

Acab amb un advertiment amb el qual, potser, hauria d'haver començat: les línies precedents no pretenen ser una crònica descriptiva del XVIII Simposi de la Xarxa Renda Bàsica. Són, això sí, la crònica de com jo ho vaig veure. En el bus cap a l'aeroport no deixava de pensar en la celebèrrima frase de Gandhi que algú havia citat en  el Seminari: "Primer t'ignoraran, després se'n riuran, per últim t'atacaran. Aleshores hauràs  guanyat".

Al debat de la RB emancipadora ja ens han ignorat, s'han rigut, i cada vegada ens ataquen més...

comentaris
La renovada força emancipadora de la Renda Bàsica: XVIII Simposi Xarxa Renda Bàsica