La saturació ha deixat de ser una “sensació” per ser una realitat que es manifesta de forma evident en el trànsit de cotxes, en les dificultats per caminar per Ciutat, per arribar a les platges, o en la superació de l’arribada d’avions en relació a 2019. Ni tan sols la inflació desbocada no ha estat capaç de modificar el fet que haguem tornat superar els nivells de consum energètic. Tot i que ens calen dades objectives per situar els límits biofísics d’una maquinària capitalista que opera con si no n’hi hagués, el sentit comú ens indica que s’ha de posar fre a aquest desgavell que alguns aplaudeixen com la millor temporada turística de la història.

I és que els límits imposats fins a la data són més simbòlics que efectius, des de la “moratòria” de noves places turístiques de la flamant Llei de Turisme al pressumpte cupo de creuers al Port de Palma. Ben igual que els debats i la gesticulació en torn a la promoció turística, que contrasta amb la passivitat amb la qual les administracions encaren la política turística, delegada com sempre en mans dels lobbies del sector. 

Som a l’equador de l’estiu més calorós en dècades, amb unes temperatures molt per damunt de la mitjana des de la primavera, i amb l’amenaça de fortes tempestes com la que va patir la veïna illa de Còrsega fa uns dies de cara a les properes setmanes i durant la tardor. I tot i així NO s’actua. Actuar contra el canvi climàtic és urgent, però les autoritats no fan res al respecte, més enllà del marketing pur i dur: si no es redueix el trànsit de cotxes, d’avions i de persones, només l’alimentam.

Seguim mirant cap a un altre costat quan les catàstrofes passen a altres latituds, com a conseqüència d’un escalfament global alimentat també des de casa nostra. Però ara, l’amenaça és ben real, no sols en forma d’increment de les temperatures o dels fenomens climàtics extrems, sinó també de sequera i d’esgotament de recursos bàsics. La nostra salut també es veu afectada, com està passant amb l’alteració de la son amb una majoria de nits tropicals en el que duïm d’estiu

Saturació turística i canvi climàtic són dues cares de la mateixa moneda: mentre les administracions no pensin i actuïn decididament per frenar la primera, qualsevol anunci de mesura per minvar el canvi climàtic és fum. Les esquerres, que duen dues legislatures gairebé completes governant, de moment no comparteixen cap full de ruta amb una estratègia clara per canviar el model econòmic de monocultiu turístic de masses. Un full de ruta que és més urgent que mai, no sols per la responsabilitat que hi tenim en relació a la generació d’emissions de CO2, sinó perquè ja hi ha massa indicadors que apunten a què no podrem seguir fent el mateix durant molt de temps.