Viva el mal, viva (la concentración d)el capital

La Bruja Avería: "¡Viva el mal, viva el capital!!
La Bruja Avería: "¡Viva el mal, viva el capital!!

La desfeta (o transformació, si voleu) del grup Thomas Cook ha afavorit les darreres setmanes l’increment del negoci d’altres; és a dir, en termes marxistes, la concentració de capitals. És important, en aquest context, aturar-nos a reflexionar i mirar què passa a casa nostra i veure com això ens pot afectar.

D’entrada, l’intent de fusió entre Globalia i Barceló no és nou, però es produeix just en aquest moment i no en un altre perquè amb la concentració, aspiren a ser un actor important a nivell mundial, i quedar-se un tros del pastís que ha deixat Thomas Cook. Les dues empreses, amb seu fiscal a les Illes Balears, facturaran així anualment l’equivalent al pressupost públic de tota la CAIB.

L’aposta es centra en la venda de viatges, i el procés de concentració de capital turístic al nostre entorn no és nova, sinó que ve d’enfora. Per exemple, ja gairebé ningú no recorda la «fallida» d’Orizonia, que va ser absorbida també per Globalia; o part del negoci que va deixar Spanair i AirMadrid, també en part absorbit -sense operació formal- per Globalia a través d’Air Europa.

Si algú té cap dubte que s’acabaran tancant agències de viatges, a Balears i arreu, que s’ho faci mirar. Sí, els protagonistes ja han dit que no en tancaran «ni una sola», per acabar de confirmar el que succeeix sempre amb un procés d’aquestes característiques, on és de calaix que des d’una mentalitat empresarial basada en es guany, no es mantindran duplicitats.

La debilitat de la representació sindical -una anomalia antidemocràtica-, no ajuda a protegir els treballadors i treballadores i minimitzar danys, com s’ha vist en la negociació de l’ERO en curs de Thomas Cook, que s’ha saldat amb la negativa del sindicat CCOO de seguir amb una negociació en clau mercantil i no laboral.

Amb l’operació de Barceló i Globalia deixen d’existir grups empresarials «verticals» a l’àmbit turístic balear i espanyol, en el sentit de contemplar tota la cadena de negoci, des del paquet de viatge a l’hotel o les excursions, cosa que sí feien en el seu dia Iberostar (que va ser el primer en desfer-se de Viajes Iberia, després Orizonia) i Barceló. La fallida de Thomas Cook, o abans la d’Orizonia, són l’excusa perfecta per donar cobertura a un model de negoci que cada vegada és més financer, i menys productiu.

Concentració de capital sobretot financer, ja que els actius d’aquesta operació són pocs. Concentració de capital financer al turisme, concentració de capital bancari, amb el gruix del que varen ser les caixes després de tot el procés de reestructuració del sector amb la «crisi» en aquests moments ja en mans del BBVA i el Banc de Santander. Un capital bancari que també és protagonista actiu en aquesta mena d’operacions: recordau la «quita» de 600 milions d’euros a Orizonia per part de Sa Nostra/Bankia!

Davant operacions d’aquesta magnitud, els ciutadans i ciutadanes som cada dia més dèbils, especialment si l’acció dels poders públics -la intervenció pública- es limita a gestionar els danys colaterals d’operacions amb zero responsabilitat social, ans al contrari: els importa un pebre el que passi amb la societat, perquè com bé diu Joan Buades, el capital potser té origen, però no pàtria. Corporacions que cada vegada concentren més diners i més poder, front a institucions públiques cada vegada més precàries, i ciutadans i ciutadanes immersos en la precarietat.

Mentre els treballadors i treballadores de tots aquests conglomerats i les seves filials masteguen la incertesa, propietaris i CEOs com Gabriel Subías o Juan José Hidalgo es reparteixen bonus milionaris, i la ruleta segueix girant. Algú pensa fer qualque cosa, o ens resignam a ser, com resa el llibre d’Andreu Manresa, «Baleres, S.A.»?

Comentaris