El juny del 2024 tornarem votar. Com sempre, abans d'això, l'espai de MÉS per Mallorca haurà de decidir com s'enfronta a aquests comicis i, descartada una candidatura en solitari que no tendria cap sentit, les opcions per presentar-se a les eleccions europees són bàsicament tres: no presentar-se, sumar-se a la coalició d’ERC, Bildu i el BNG o integrar-se a la candidatura de Sumar amb qui també està negociant Compromís. Aquest debat és un dels que es tendrà en el Consell Polític convocat per dimarts, 5 de març.

Honestament i a falta de poder conèixer detalls i negociacions, crec que l’opció políticament més assenyada per al futur de MÉS per Mallorca és la coalició sobiranista amb Esquerra, Bildu i el Bloque. Per què?

1. Perquè tendrem socis d’èxit. ERC presideix la Generalitat de Catalunya, mentre que Bildu i el BNG són els principals partits de l’oposició al seus territoris. Malauradament, l’èxit electoral no funciona per osmosi i res d’això tendria perquè aferrar-se a MÉS, però compartir papereta amb formacions polítiques exitoses sempre traspua una certa àurea de solvència, rigorositat i capacitat gestora que complementa molt bé la línia d’oposició seriosa però contundent que s’està seguint des del Parlament i la resta d’institucions. El contraargument obvi d’això és que Sumar també és una formació d’èxit atès que governa a Espanya. Això és cert, però Sumar no aspira a sorpassar el PSOE, sinó a acompanyar-lo. No fa les polítiques que vol, sinó les que aconsegueix negociar al PSOE. Tot això, per no parlar del fracàs sense pal·liatius que els de Díaz han patit a Galícia i que molt probablement patiran també a les eleccions baques.

2. Perquè reafirma MÉS per Mallorca en la nostra oposició a Prohens. Les reivindicacions socials i nacionals són indestriables i l’esquerra sobiranista està compromesa amb tots dos fronts perquè són el mateix. Això és cert, ens ho hem repetit i ens ho creim la majoria de militants de MÉS, de Mallorca Nova i d’altres organitzacions de l’univers progressista i sobiranista del país. No obstant, també és evident que a vegades convé reforçar un o altre perfil. I honestament crec que l’oposició a les polítiques el Govern Prohens demana un posicionament sobiranista clar, això és, amb una política d’aliances coherent amb altres socis sobiranistes.

3. Per recuperar Ara Més. En un article recent, el company David Abril ens convidava a no fer lectures “simplistes i descontextualitzades” de la fórmula de l’èxit del BNG. Deia que en la comporativa entre el BNG i MÉS s’havia de tenir en compte “el desavantatge d’un espai polític desestructurat en diferents partits a cada illa”, a més d’altres factors com la realitat sociocultural. Per començar a treballar estratègicament aquest front, la primera passa òbvia a fer és recuperar la marca i enfortir la marca Ara Més i la col·laboració estable amb els socis de Menorca, Formentera i Eivissa. Una campanya conjunta amb MÉS per Menorca, Gent per Formentera i Ara Eivissa pot ser una passa essencial per l’enfortiment de la coordinació en l’espai del sobiranisme progressita illenc.

4. Per guanyar la visibilitat que MÉS mereix a Madrid. Per últim, participar a les eleccions europees amb Ara Repúbliques o el nom que prengui la coalició ERC-BNG-Bildu-Ara Més s’interpretarà inevitablement com un canvi de prioritats respecte a les darreres eleccions espanyoles. El passat 23J, Vicenç Vidal va esdevenir diputat com a candidat de la coalició Sumar-MÉS. Des de llavors, però, i a pesar de totes les negociacions i d’alguns èxit clau, no ha estat possible que la majoria de l’univers social i mediàtic assumissin que MÉS per Mallorca és una força sobiranista amb representació a les Corts espanyoles i capaç d’aconseguir millorar la vida de la ciutadania de les Illes Balears. Ha costat, diguem, fer lluir el representant illenc com un vers lliure dins Sumar només fidel a MÉS i no com un diputat MÉS d’una coalició plural. L’establiment d’una estratègia i prioirtats diferents per als comicis europeus representaria, en aquest context, un toc d’atenció que diu: MÉS per Mallorca és una força autònoma que es deu només a si mateixa i als interessos de la ciutadania de Mallorca.

Al cap i a la fi, l’Aliança Lliure Europea (EFA, per les sigles en anglès) de que formen part ERC, el BNG, bona part de Bildu i el PSM i els Verds europeus, on molt probablement s’integrarien els representants de Sumar, formen part del mateix grup a l’Europarlament, de manera que cap decisió pel que fa a la política d’aliances afectaria segurament als resultats pel que fa a grans famílies europees. És per això que crec que cal pensar estrictament en el projecte de MÉS i que, tot i els contraarguments possibles i la complexitat del debat, l’exposició d’aquests quatre pilars argumentals demostra la solidesa d’optar per una coalició europea que ens reivindiqui com un espai polític seriós, contundent, coordinat arreu de les Balears i d’obediència estrictament illenca.