El mes d'agost, les vacances i els deures

El mes d'agost, les vacances i els deures

Si bé és veritat que el mes d’agost ja no s’atura tot, com passava durant de molts d’anys, com comentava l’article “Ja no som les Illes de la calma publicat fa pocs dies, no ho és manco que són molts els que agafen vacances aquestes setmanes o si més no abaixen el seu habitual ritme de feina. 

Sol ésser un temps per descansar, divertir-se, llegir o fins i tot pintar unes persianes que ho demanaven a crits. Pels que ens dediquem habitualment a l’activisme social i/o polític sol ésser un temps just i necessari per carregar piles i posar-nos en més bones condicions per continuar la nostra tasca. 

Però aquest merescut descans no ens hauria de fer oblidar que el món segueix rodant i en molts de casos molt malament. 

Lamentablement hi ha que no se’n van de vacances, com el patriarcat que segueix mostrant la seva cara criminal amb un degoteig de dones assassinades que no atura mai, ni en ple mes d’agost.

Com les estadístiques de persones que moren ofegades, davant els nostres ulls, a la  Mediterrània, que no atura de créixer. Acompanyat de la ignominiosa vergonya que suposa la prohibició d'atracar a cap port dels vaixells carregats de persones depauperades que han aconseguit salvar d’una mort segura. Els governs europeus, tots, no sols no posen els mitjans necessaris per evitar totes aquestes morts sinó que veten l’ajut a les embarcacions que fan la feina que haurien de fer ells i fins i tot els multen i penalitzen.

D’aquí a un anys  els historiadors se demanaran cap a on miraven els ciutadans europeus davant aquesta barbàrie, perquè no feren res per impedir-ho. Com ara ens demanem a on miraven els ciutadans europees davant l’holocaust nazi. Amb una diferència ara no podem negar ignorància, davant la proliferació de mitjans de comunicació que ens bombardegen diàriament. Ara ja sabem que Pio XII i el Vaticà no feren res per evitar aquella tragèdia. Què podran dir els historiadors del futur de l’actual Vaticà?

Solament se salven les persones que se llancen a la mar a salvar vides i les que lluiten per donar-hi suport, suport que és imprescindible incrementar.

Mentr Salvini no es conforma amb fer bandera de la xenofòbia i el racisme des del Ministeri d’interior, vol donar la passa i convertir-se amb el Mussolini del segle XXI.

Així mateix al Brasil en Lula, aquest gegant de la lluita pels drets socials dels treballadors, que va saber aixecar el Partit més potent a tot Sud-Amèrica per la lluita d’emancipació social, el Partit del Treball, que des de la Presidència de la República aconseguí treure a milions de brasilers de la pobresa, continua empresonat, per ordre del que ara és el Ministre de justícia de Bolsonaro, un altre feixista i assassí.

Més prop tenim als joves d’Altsasu que porten un any en ignominiosa presó, i lògicament no me puc oblidar que el meu company de tantes lluites quan era eurodiputat d’Iniciativa per Catalunya, en Raül Romeva no farà vacances per què està tancat a la presó preventiva, fa 538 dies  per haver lluitat per la independència de Catalunya. 

Així mateix Jordi Cuixart i Jordi Sánchez que porten 665 dies de presó preventiva. Oriol Junqueres i Josep Forn que en porten 648. I Carme Forcadell, Dolors Bassa,  Josep Rull i Jordi Turull que en porten 538. Tots tornaran a passar el mes d’agost tancats a la presó, en presó preventiva i pendent d’una sentència d’un judici ignominiós que si acaba amb condemnes dures marcarà un abans i un després en les relacions entre Catalunya i el Regne d’Espanya i serem molts, molts més dels que ells volen i diuen,  els que no podrem perdonar mai, no solament als autors directes i indirectes de la infàmia, sinó als qui els han donat suport, ho han permès o simplement han mirat cap una altra banda.

Tornant a l’inici de l’article vull desitjar bones vacances als amics i companys que poden gaudir-les, que les aprofitin tot el que puguin, que carreguin piles per què en els que creiem en la llibertat i la justícia ens  queda molta feina pendent. 

               

comentaris