Tres mesos de confinament i una profunda immersió a una greu crisi sanitària, social i econòmica no han estat suficients per fer desaparèixer de l’imaginari popular la crisi política de l’Estat espanyol i me referiré tant sols a dos aspectes que han aparegut les darreres setmanes, la pudor de les clavegueres de l’Estat i del “virus de la corona”.
La gravetat de la confrontació entre la cúpula de la Guàrdia Civil i el Ministeri de l’Interior que ha provocat la destitució del Coronel Diego Pérez de los Cobos i la dimissió del General Laurentino Ceña no ha fet més que deixar palès que malgrat les promeses del President Sánchez de desmuntar l’anomenada “policia patriòtica”, aquesta gaudeix de bona salut. Ha bastat una jutgessa disposada a culpabilitzar al “gobierno social comunista” de propagar el Covid 19 autoritzant les manifestacions del 8M i de passada implicar al moviment feminista, i un informe del coronell de la Guàrdia Civil especialista a presentar informes manipulats per començar una ofensiva jurídicapolicial en aquest cas ni més ni manco que contra un Ministre del Govern. Vos sona la trama, no??
Si, les clavegueres de l’estat continuen funcionant com ho han fet tots els anys des de la mort del Dictador com a testimoni inapel·lable que la democràcia espanyola té greus assignatures pendents que llastren la seva normalització encara que molta gent està disposada a ignorar-ho, però la realitat és massa tossuda i la flaire de les clavegueres surt a fora de tant en tant.
Com s’explica doncs que els joves d’Alsàsua pateixen condemnes injustificables, que s’investiguin a dirigents d’un partit legal com Podemos, que els líders independentistes catalans encara estiguin a la presó. Solament la connivència entre sectors de la justícia i dels serveis de seguretat que encara no han aprovat l’assignatura de la democràcia fan possibles casos que empegueïxen a qualsevol demòcrata.
Feis si no un breu exercici. Quantes decisions aprovades per les autoritats democràtiques de les nostres illes estan suspeses per ordre judicial, com per exemple la demolició de la Feixina?
Si algú en té dubtes, li recomano la seria d’articles que està traient Público sobre la vida i miracles del comisario Villarejo. És la millor novel·la negra que he llegit darrerament i me considero un bon lector d’aquest gènere. Per cert vos aconsello els articles dedicats a les aventures illenques d’un tal Cursach, Matas, Matutes i alguns altres. Són sucoses.
Ha fet falta que la CIA desqualifiqui part de la seva documentació perquè puguem aclarir a què es referia la X del senyor X. Se’n recorden?. Convindria refrescar la memòria, fins i tot a aquells que es pensen que en “el procés català” s’han vist coses que no s’havien vist mai. Si, les clavegueres de l’Estat (policials, jurídiques i polítiques) han fet possible, per exemple, que Arnaldo Otegui s’hagi tirat més de sis anys a la presó injustament, que s’hagin il·legalitzat tots els partits que inventava l’esquerra abertzale, li donés el nom que li donés. Per cert l’únic govern del País Basc del PSOE i PP fou possible per què la llei de partits polítics va impedir que es presentés a les eleccions l’esquerra abertzale. I que el terrorisme d’Estat amb el nom de “Batallon Vasco espanyol” o de “GAL” compti amb un bon grapat de morts a la seva esquena.
I tot això passa perquè a la transició política les forces neofranquistes impediren la neteja de les forces repressives del règim, com si va ocórrer a Portugal. I els policies de la Brigada Político Social o els jutges del Tribunal d’Ordre Públic, es convertiren de la nit al dia amb exemplars funcionaris demòcrates de “tota la vida”.
Sense anar molt enfora, els hi puc contar una anècdota que me va passar a mi mateix. Vaig ser detingut i brutalment torturat per la Brigada Político Social el 1970 a Barcelona i quina no fou la meva sorpresa quan vaig veure, el 1979 la notícia a la premsa de que l’inspector Genuino Navales havia estat ascendit per “méritos policiales” a comissari, era el cap del grup que me va detenir i torturar el maig de 1970.
M’alegra que davant les darreres maniobres dins la cúpula de la Guàrdia Civil que alguns preclars pensadors i comunicadors han qualificat de passes cap a un cop d’estat la reacció del Govern hagi estat contundent. Però els demòcrates necessitem més gestos decidits des del nou govern. Canvis a la llei de partits polítics, cal no oblidar, que aquesta llei permet il·legalitzar partits i que des de VOX i part del PP es clama per la il·legalització dels partits sobiranistes. Supressió de la llei mordaza, acabar amb totes les maniobres de centralització i fer les mesures necessàries per evitar situacions vergonyoses com la patida com a conseqüència de la mort del torturador feixista, Billy el niño, amb totes les condecoracions intactes.
Així mateix la Monarquia no deixa de donar disgusts als ferms defensors del règim del 78. El fet que el rei emèrit s’hagi convertit de “rey a villano” no sembla una bona propaganda per fer intocable una de les columnes que sostenen el règim, la monarquia. L’excel·lent documental “el virus de la corona” d’Euskal Telebista posa els punts sobre les is. És per a sucar-hi pa.
Documental que ja ha emès a part de la televisió basca, TV3 i la valenciana Àpunt. Quan ho passarà IB3??
No hauríem d’oblidar que l’argument que es va utilitzar a la transició per mantenir una monarquia reinstaurada pel dictador fou per garantir un trànsit pacífic de la dictadura a la democràcia. El rei Joan Carles I va saber aconseguir el suport de les “dos españas”. Però ara ha tacat la institució amb munts de corrupció i el seu fill, l’actual Felip VI, és un rei de part com va demostrar al seu discurs del 3 d’octubre del 2017 i moltes altres vegades.
Les forces sobiranistes d’esquerres, l’esquerra política espanyola i les esquerres socials ja tenen dos punts a reivindicar en comú: la democratització dels aparells de l’Estat i el referèndum sobre el model d’Estat. No em sembla un mal principi per començar a construir un front democràtic i republicà en l'àmbit de tot l’estat.