El feixisme avança amb la complicitat dels mitjans de comunicació

El feixisme avança amb la complicitat dels mitjans de comunicació
Agressió a la seu de Podemos a Cartagena
Agressió a la seu de Podemos a Cartagena

El feixisme i els seus discursos d’odi avancen i penetren a la societat, normalitzats per uns mitjans de comunicació que porten anys donant cobertura a les proclames i propostes de l’extrema dreta en nom de la llibertat d’expressió. Una llibertat d’expressió que no es pot fer servir per emparar l’odi cap a les minories ni per llançar discursos contra els drets humans.

Però ho fan, i ho fan cada dia, sovint des de mitjans finançats per les pròpies dretes, com la Libertad Digital de Jiménez Losantos, vinculada als pagaments de la caixa B del PP, però també, fins i tot, des de canals públics com TVE1 o fins i tot IB3, on es convida militants o directament simpatitzants de VOX perquè diguin les seves bestieses per allò de la “pluralitat” informativa: l’odi no pot formar part de cap mena de pluralitat.

Ni els partits s’han atrevit a fer cordons sanitaris contra els neonazis, com sí ha fet Angela Merkel a Alemanya, ni en el periodisme ha calat una reflexió necessària sobre la seva pròpia funció en la consolidació de la democràcia i la cohesió social. Cada crítica contra els feixistes i neonazis, qualificats sovint de “nostàlgics” del franquisme, es respon sistemàticament amb un equidistant “és que tots els extremismes són iguals”. Com si un partit que és al govern i lluita democràticament per una agenda de drets socials fos el mateix que  un altre que promou mobilitzacions contra els immigrants, les feministes o els homosexuals.

Ens trobem a un punt d’inflexió molt preocupant, marcat per la possibilitat que aquesta extrema dreta, per si fos poc, sigui integrada en els governs. Ho acaben de fer a Múrcia, on s’ha nomenat una trànsfuga de VOX consellera d’educació. Més enllà del blanqueig -també- de la corrupció i el transfuguisme per la majoria de mitjans en un episodi com el de la moció de censura d’aquella comunitat, que sembla que ja ha passat a la història com un altre fet “normal”, la flamant consellera ja ha anunciat que una de les mesures estrella dels feixistes, el “pin parental”, serà implantat Múrcia.

La mateixa comunitat on aquestes festes ha estat atacada amb explosius la seu de Podemos a Cartagena, la mateixa comunitat que ha fet servir la immigració perquè el seu camp fos productiu i ara empara discursos i mobilitzacions contra les persones migrants de la mà de VOX i la complicitat de PP i Ciudadanos, cosa que de pas serveix per tapar la corrupció i el transfuguisme més descarat. 

L’altre punt d’amenaça és Madrid, on el PP d’Ayuso i Casado pretén inaugurar una nova etapa de govern a la capital amb la integració de VOX, una operació que per cert no genera ni la més mínima crítica ni preocupació als poders econòmics, ans al contrari, compta amb la seva benedicció. Sí que hauria de ser una preocupació no ja per a qualsevol persona d’esquerres, sinó per a qualsevol demòcrata, tant a Madrid com arreu, atesa la gran concentració de poder a la capital de l’estat, que funciona gairebé com un país independent, al servei de les oligarquies. Una capital on Ayuso ha fet de la polarització social la seva arma d’intervenció política, sense que importin les conseqüències, sembrant odi i descrèdit institucional arreu. Inclosa la violència física, com en l’atac amb una granada a un centre de menors fa poc més d’un any, després que VOX hi convocàs una manifestació xenòfoba.

Hi ha massa paralel·lismes amb la realitat política i social que va parir els moviments feixistes ara fa un segle. Totes i tots -però uns més que els altres- tenim una part de responsabilitat en aturar-ho, començant per no banalitzar el mal, com ens advertia Hannah Arendt. Allò va ser el principi de l’episodi més fosc de la història d’Europa, i correm el risc de repetir-ho. 

Comentaris
El feixisme avança amb la complicitat dels mitjans de comunicació