L’estratègia unitària de les esquerres ha capgirat els sondejos electorals a França, on totes les previsions apuntaven a una victòria de l’extrema dreta de Le Pen. Això, unit a la tàctica compartida amb el partit de Macron per retirar-se (uns o altres) per afavorir la concentració del vot circumscripció per circumscripció, ha fet que el Nou Front Popular liderat per La França Insubmissa de Jean-Luc Mélenchon hagi estat la força més votada, seguida del partit de Macron, i que els ultres hagin quedat en tercera posició.

L'esquerra que va saber reaccionar en qüestió d’hores després dels resultats de la primera volta celebrada just després de la victòria de Le Pen a les eleccions europees, i ara això farà que Macron hagi de nomenar un primer ministre o ministra d’esquerres.

Allò que està per veure és si els sectors més moderats i el centre permetran que aquest sigui del Nou Front Popular de Mélenchon, a qui ja s’acusa de “radical”, tot i que ha estat qui ha liderat una operació que ahir centenars de milers de francesos varen celebrar als carrers del país.

Més enllà d’aquesta victòria i de com es configuri el nou govern de la República, allò que està clar és que si les esquerres no fan política d’esquerres i no surten del marc ideològic de l’extrema dreta (que fa pivotar l’agenda política en torn al racisme, els discursos d’odi i l’antipolítica), fent polítiques concretes que millorin la vida de la gent, això només serà l’avantsala d’una futura victòria de Le Pen a les presidencials de 2027.

Els poders fàctics ja han sortit a advertir que França no es pot permetre un govern “radical”, que incrementi la despesa pública i pugi els imposts als rics. És a dir, que tot segueixi igual perquè l’extrema dreta engreixi encara més mentre les desigualtats segueixin ofegant les classes populars. Ara veurem si l’aliança de les esquerres, més enllà de la victòria electoral, és capaç de marcar la seva pròpia agenda i de recuperar la confiança de l’electorat popular per la via dels fets, i no només dels discursos.