Si el passat cap de setmana les mobilitzacions motoritzades convocades per VOX amb consignes paramilitars i nostàlgics del franquisme ens gelaven la sang, aquesta setmana la temperatura política ha augmentat arran dels diversos intents per part de les dretes en deslegitimar el govern de l’Estat.
La destitució del tinent-coronel Diego Pérez de los Cobos ha estat interpretada per part tant de VOX, com de PP i Ciudadanos, com un atac a la divisió de poders, i han lloat i defensat la figura d’un individu que, tot i haver estat càrrec de confiança de Rubalcaba en el seu dia, no és que destaqui per les seves virtuts democràtiques: entre altres coses va ser voluntari (i vestit amb uniforme de Falange) del cop d’Estat del 23F, ha estat acusat de tortures en diversos moments, i va ser el cap de l’operació de repressió policial de l’1 d’octubre, motiu pel qual fou ascendit a la comandància de Madrid.
Es tracta d’un home ben connectat, atès que el seu germà Francisco va ser president del Tribunal Constitucional mentre pagava alhora la quota del PP. Simpatitzant des de ben jove de l’extrema dreta, el guàrdia civil va ser militant de Fuerza Nueva. Tot i aquest historial, que l’hauria inhabilitat per exercir el seu càrrec a qualsevol país democràtic, el motiu de rerefons de la seva destitució en aquest cas ha estat la manipulació (com ja va fer abans a l-O amb els informes que varen servir de fonament a l’acusació dels presos polítics) d’un informe per tal d’acusar de prevaricació del delegat del govern a la comunitat de Madrid, per haver permès la manifestació del passat 8 de març. Les acusacions de Pérez de los Cobos impliquen fins i tot el Ministre de Sanitat i el cap de la coordinació de les emergències epidemiològiques, Fernando Simón, a partir de la tergiversació de les declaracions de testimonis.
Les dretes a l’uníson han defensat Pérez de los Cobos com un patriota i un home d’Estat, tot i la naturalesa de claveguera del personatge. A la sessió d’ahir al Congrés dels Diputats va ser on es varen escenificar les acusacions de les tres dretes on fins i tot hi va haver insinuacions a l’aixecament armat, a partir de la defensa de la més que qüestionable actuació dels caps de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Pablo Iglesias fins i tot va ser acusat per Cayetana Álvarez de Toledo, la portaveu del PP, de ser fill d’un terrorista, una falsa acusació que esperem que no li surti gratis, i que forma part de tota aquesta estratègia de manipulació de la veritat, on tant hi compta la demagògia com els bulos i les fake-news.
Tot suma per a una estratègia discursiva i política clarament precolpista que hauria de fer reflexionar el govern de PSOE i Podemos sobre quins haurien de ser els seus socis prioritaris, i deixar-se de fer experiments amb els qui tenen tan poc respecte per la democràcia i el respecte.
