Qüestionable retorn a l'activitat no essencial

Qüestionable retorn a l'activitat no essencial
foto: MetroMadrid
foto: MetroMadrid

La tensió entre capitalisme i vida que precedia a la crisi i es mantén en totes i cada una de les decisions que es prenen per part de les autoritats per fer front a la pandèmia s’han fet notar especialment en l’anunci del retorn a partir d’avui dilluns a l’activitat econòmica no essencial.

Són moltes les veus crítiques davant aquesta mesura, que podria desfer l’èxit relatiu (quan ens acostam als 18.000 morts a l’Estat espanyol) del confinament, tant pel missatge de relaxació en les mesures de contenció que llança a la població, com per l’exposició innecessària al lloc de treball quan encara no hi ha ni tan sols mitjans per protegir els treballadors i treballadores, o simplement la contradicció que representa no deixar sortir de casa encara que sigui per temps limitat els nins després d’un mes de confinament o que les famílies puguin acompanyar els seus morts, però sí en canvi es pugui agafar el transport públic sense cap garantia de poder respectar la mínima «distància social».

El Govern balear ha estat una d’aquestes veus crítiques, i així ho va fer saber ahir Francina Armengol a Pedro Sánchez a la conferència de presidents a la qual Díaz Ayuso va fer dues hores tard, com si la de Madrid no fos la comunitat més afectada per la pandèmia. I és que mentre les Illes Balears no varen dubtar en exigir el tancament de ports i aeroports a l’inici de la gestió de la crisi -un dels factors clau en l’evolució positiva de les dades aquí-, el govern de l’Estat pren novament una decisió en funció dels interessos econòmics de la metròpoli, ja que el retorn a l’activitat econòmica no essencial afecta sobretot la indústria. També altres governs autonòmics com el de Catalunya s’han manifestat crítics amb aquesta mesura, i la divisió afecta el propi govern de Sánchez, atès que els ministres d’UP han manifestat la seva discrepància sobre la mesura.

A més, els protocols desenvolupats per l’Institut Balear de Salut Laboral (Ibassal) inclouen mesures com l’obligatorietat de portar mascareta de protecció a tots els llocs de treball no essencial, cosa que ha provocat la reacció irada de la patronal CAEB, que reconeix que no hi ha equips de protecció individual (EPIs) a l’abast, i argumenta que és l’administració que els hauria de proveir. Si les empreses no poden garantir la protecció dels seus treballadors i treballadores segons aquestes mesures, tenen prohibit dur a terme la seva activitat. 

Si el govern de Sánchez es va decantar fa quinze dies per donar la raó als sindicats decretant l’aturada de les activitats no essencials, tot i l’oposició de la patronal, aquesta vegada es decanta del costat dels empresaris, que també pressionen per reactivar l’activitat econòmica. Ho fan aprofitant que els sindicats majoritaris estan tan centrats com desbordats en l’intent d’aturar el cop que representa la pandèmia a l’ocupació i els abusos laborals i en els acomiadaments que s’estan produint aquests dies. Només en el cas de CCOO a Balears, han atès a més de 23.000 treballadors i treballadores en les tres primeres setmanes de confinament. També preocupa a l’àmbit sindical de quina forma es podrà fer la reactivació econòmica i de l’activitat laboral després que tot hagi passat.

Tensió política i tensió també entre la comunitat científica,i no sols entorn a aquesta polèmica decisió. L’editor de la prestigiosa revisa Lancet admetia la passada setmana que la gestió del coronavirus ha estat el major fracàs en polítiques científiques de tota una generació, entre altres coses perquè «les polítiques d’austeritat varen acabar amb l’ambició i compromís per part dels governs de protegir els seus ciutadans», i la pandèmia ha agafat la comunitat científica confiada, desprevenguda i sense la preparació suficient com per poder veure venir una epidèmia que es sabia que tornaria a venir després de les anteriors.

 

Comentaris
Qüestionable retorn a l'activitat no essencial