L’extrema dreta de VOX ha passat de les cassolades als balcons a prendre els carrers amb els seus vehicles privats, en una manifestació motoritzada que es va celebrar ahir a tot el territori de l’Estat, amb caravanes a les principals ciutats. En termes generals, la mobilització va ser un fracàs: 6.000 vehicles a Madrid, tot i el col·lapse del centre de la capital, és una xifra insuficient amb el rebombori generat i la intoxicació permanent amplificada per la caverna mediàtica. La mobilització va ser, a més, fortament contestada des de les xarxes socials, amb befes sobre els vehicles de luxe i les noves maneres de manifestar-se d’aquest personal, amb consignes com "el virus sou vosaltres". 

Però podríem fer una altra lectura: per pocs milers de gent que fossin a tot l’Estat, són molts si pensam que les seves consignes es basen en les mentides, l’odi i el negacionisme de les mesures sanitàries davant el coronavirus, amb Ortega Smith com el paradigma de «macho español» que «campa a sus anchas» perquè la «llibertat» que ells defensen està per damunt de la necessitat de regular mínimament la capacitat que el coronavirus ens ha donat a tots i cadascú de nosaltres per contagiar altres persones, i especialment la gent major que és més vulnerable. Hi havia molt d'això, a les manifestacions d'ahir.

A les Illes, la manifestació es va suspendre a Formentera (només hi havia dos cotxes) i a Menorca i Eivissa les xifres foren discretes. A Palma, per comparació amb Madrid, les xifres són més preocupants: Uns 1.800 vehicles, segons diferents fonts policials (milers, segons els convocants) varen recórrer les principals avingudes i carrers de Palma amb gairebé les mateixes consignes que a la península: «gobierno dimisión», "Sánchez dimisión"... La caravana era encapçalada per diversos jeepsparamilitars (com les mascaretes popularitades per l’extrema dreta) amb el diputat Jorge Campos com a mestre de cerimònies. En aquest cas, no podem entendre que sigui un fracàs, com no ho varen ser l’any passat els resultats electorals de VOX a alguns dels principals municipis de les Illes i sobretot a Palma. 

I sí que hauria de significar un toc d’atenció a les esquerres polítiques i socials illenques. Per una part, perquè no es pot perdre de vista que l’extrema dreta (amb el silenci còmplice del PP) no té cap mirament a l’hora de mirar de treure profit de la crisi sanitària, i de la por i el malestar de milers de famílies que viuen aquests temps amb angoixa -per molts que els seus instigadors i els principals líders de VOX siguin gent de les elits, molts d’ells amb llinatges compostos-. 

Per l’altra, perquè justament aquest malestar ha de ser respost, allà on les esquerres governen, amb polítiques clares i valentes, que permetin fer pedagogia front a a les consignes de l’odi i la irracionalitat. L’ingrés mínim vital que s’aprovarà els propers dies -equivalent a la renda social garantida que ja gaudim a les Illes- és el bon camí, però posicions neoconservadores i ortodoxes com les de la ministra Calviño frenant la derogació de la reforma laboral no només contribueixen a mantenir o empitjorar les condicions precàries de molta gent treballadora, sinó que alimenten la desesperança i desmobilitzen el vot d’esquerres. Com aquí, el Decret-llei de mesures urgents, que per molt que es vulgui vendre com un instrument de reactivació econòmica és percebut com una normativa -una vegada més- a la mida dels interessos dels qui justament treuen profit sempre, també amb les crisis: no serveix per alleujar el patiment de les persones més desafavorides, però sí desmobilitza l’electorat progressista.

No ens mirem tot això ni des del ‘tanmateix’ ni des de la superioritat moral. No ens limitem a la crítica fàcil a través de les xarxes socials amb el retweet, el like o el click al que han fet altres. Hem de ser proactius i incomodar, fins i tot en aquell grup de whatsapp dels amics, els companys de feina o de família, a qui comparteix un bulo infumable d’aquests que tant circulen aquests dies. La gent no es pot sentir còmoda establint distàncies socials fonamentades en l’odi que són molt pitjors que el distanciament físic dictat pel coronavirus. Desmuntem, argumentem, reportem, però sobretot, teniu en compte quina és la batalla de fons en el maneig i la sortida de la pandèmia (capitalisme vs vida), i quin és el bàndol dels exhibicionistes de bandera.