Compromeses per una Mallorca sense odi

Compromeses per una Mallorca sense odi
imatge de la roda de premsa de presentació del Manifest
imatge de la roda de premsa de presentació del Manifest

Una representació de les entitats que agrupen la Plataforma per la Democràcia ha presentat avui a la Plaça Major de Palma el manifest “Compromeses per una Mallorca sense Odi”. 

Carlos Martín, coportaveu de la Plataforma, ha recordat que la Plataforma va sorgir fa dos anys, davant la preocupació per l’entrada amb força de l’extrema dreta a les eleccions andaluses, i que ara tornam a ser davant una nova amenaça, “que l’extrema dreta i els seus discursos d’odi passin ja no sols de ser present a les institucions sinó als governs”, amb el que està passant a Múrcia o a les properes eleccions convocades a Madrid.

Després d’un any condicionades per la pandèmia, la també coportaveu Elisabeth Ripoll ha assenyalat que les entitats que impulsen la Plataforma es tornen mobilitzar conjuntament “perquè considerem que els sectors progressistes de la societat hem tengut en certa manera els carrers abandonats, i d’alguna forma el feminisme, per posar un exemple, ens ha demostrat fa pocs dies amb el 8M com és d’important que recuperem els carrers, encara que ens criminalitzin. No es tracta òbviament d’incomplir les restriccions sanitàries, però és evident que si no ens mobilitzem per la justícia social, aquesta crisi que a la vegada és el brou de cultiu per a l’extrema dreta que no té escrúpols a l’hora d’aprofitar-se del malestar de la gent, la tornaran a pagar els sectors populars, la majoria de la població.”.

Des de la Plataforma insisteixen en què s’ha de frenar la normalització dels discursos d’odi de l’extrema dreta: “no volem una societat illenca dividida per les seves consignes i missatges fàcils, i per tant instam els partits i els mitjans a no fer seguidisme. No es pot ser neutral davant els missatges que llancen, sobretot quan aquests van adreçats contra els drets humans, contra els col·lectius més vulnerables, contra la llengua catalana, contra les feministes, qüestionant l’existència de la violència de gènere, negant la repressió franquista, etc. No és una qüestió de llibertat d’expressió, sinó de no facilitar ni entrar en el joc de l’extrema dreta, com s’ha fet fa pocs dies amb la criminalització del 8M mentre no es qüestionen els actes populistes d’Abascal a places públiques sense cap mena de mesura de seguretat”.

En el seu manifest, la Plataforma planteja també que no es pot sortir d’aquesta crisi com l’anterior, on es va rescatar la banca, perquè això no sols generaria més desigualtats, sinó que minaria la credibilitat de les institucions, que ja està prou tocada, i que cal un canvi de model econòmic que generi esperances i oportunitats per a la gent, a més d’un paper proactiu de les administracions públiques.

Componen la Plataforma per la Democràcia: Plataforma Balears Acollim, STEI, UGT, CCOO, Feministes en Acció, fundació VientoSur, fundacions Darder-Mascaró, Col·lectiu Aurora Picornell, fundació Gabriel Alomar, Memòria de Mallorca, Associació Brilla-Illes Balears contra la violència de gènere, MAS-ISP Mallorca, GOB, Obra Cultural Balear, Ben Amics, Associació Arxipèlag, AEG Eladi Homs, Moviment crsistià de Professional.

Text del manifest:

COMPROMESES PER UNA MALLORCA SENSE ODI

Des de la Plataforma per la Democràcia observam amb preocupació l’increment del feixisme en el context de la pandèmia del coronavirus. Vàrem sorgir ara fa dos anys justament davant la irrupció de l’extrema dreta a les institucions, alçats en part per un malestar social canalitzat des de posicions demagògiques i oportunistes -però també per la ineficàcia de les respostes institucionals- i per l’altaveu despreocupat oferit des dels mitjans de comunicació, sovint en nom d’una llibertat d’expressió que sembla no existir per a activistes, cantants i artistes que són sancionats o empresonats en l’exercici de la mateixa, gràcies a normes com la “Llei Mordassa” i a una part de la judicatura que també està entredit per actuacions com aquestes.

Els discursos d’odi s’han normalitzat amb la presència de l’extrema dreta a les institucions i els mitjans i les xarxes socials com a espais de poder, especialment d’ençà que va començar la pandèmia. Discursos que apunten als sectors més desafavorits com els culpables de la desesperació i  manca d’expectatives de bona part de la societat, criminalitzant  les persones migrants que fugen de la guerra i la pobresa; discursos que menyspreen el feminisme i les feministes, o la defensa dels drets lingüístics de les minories o fins i tot l’autogovern de les Comunitats Autònomes. Cal recordar que en el cas de Mallorca fins i tot s’ha censurat la presència de mitjans en català a determinades convocatòries de premsa. Aquí i arreu, aquests discursos es barregen, a més, amb teories conspiranoiques i negacionisme de les evidències científiques, des de la globalitat de la Terra a les vacunes.

I mentre, l’empobriment de la població continua, perquè tot i els esforços de les administracions per posar recursos econòmics i ajudes sobre la taula, segueixen primant els interessos de mercat sobre les necessitats socials, com s’ha vist amb el paper de les grans farmacèutiques amb les vacunes, que té com a resultat grans desigualtats entre països en la seva distribució, especialment als països empobrits. La pandèmia ha fet evident que cal reforçar els serveis públics com a garantia tant de salut com de cohesió social, però les resistències a regular determinades qüestions s’imposen. Ho hem vist també amb l’increment dels desnonaments de famílies de les seves llars per part de les entitats bancàries -amb uns preus de l’habitatge que en el cas de les Illes Balears es mantenen a preus inassumibles- i la negativa a regular el mercat de lloguer a nivell estatal, o amb l’augment de casos de violència de gènere. Mentre, l’extrema dreta va imposant el seu discurs de demagògia i propaganda: que el problema són els okupes, o que les polítiques d’igualtat són prescindibles en aquest context, per exemple. La criminalització del 8 de març i del feminisme n’és un clar exemple, d’això.

No entenem com -sense haver de caure en la propaganda- les mateixes institucions que han desplegat mesures que han permès pal·liar la situació (ERTOs i subsidis a personal fixo-discontinu, treballadors/res autònoms, mesures de salut laboral, ajudes a empreses de tota mena, i ajudes socials d’emergència desplegades a tots els nivells) no les posin en valor davant la demagògia i la utilització política per part de les dretes de qualsevol aspecte lligat a la gestió de la pandèmia i les seves conseqüències -una altra qüestió, per cert, que també ens diferencia d’altres països europeus on les diferents forces polítiques s’han unit davant aquesta crisi-. Que la política no serveixi per alimentar el perillós discurs de la negació de la política, perquè la política és una de les principals eines que tenim els ciutadans i ciutadanes per participar i transformar la realitat, ja sigui des del compromís cívic i els moviments socials o des de les institucions.

Els discursos fàcils oferits per l’extrema dreta, tan demagògics com inefectius davant una situació tan complexa com la que vivim, van permeant no obstant entre la població, entre altres coses perquè tot i les polítiques desplegades, no es percep que es posin sobre la taula alternatives que permetin a la població visualitzar un horitzó de sortida. Però si hi ha algunes certeses dins tanta incertitud i desesperació generada per la pandèmia, és que si els moviments socials no recuperam l’acció als carrers, correm el risc de repetir errors històrics dels quals ja hauríem d’haver après, de banalitzar el mal com deia Hannah Arendt i, i que sigui massa tard.

Per tot això, des de la Plataforma per la Democràcia defensem:

1. que aquesta crisi no es pot saldar com l’anterior, amb un gran empobriment de bona part de la població. Les diferents administracions han de treballar no sols per posar ajudes sobre la taula, sinó per canviar les regles del joc: cal un paper molt més actiu del sector públic davant la lògica capitalista de l’especulació i el guany econòmic, perquè tot es posi al servei del benestar col·lectiu. Això val per al reforçament dels serveis públics, però també per a les polítiques de tot tipus que requereixen reglamentacions i polítiques clares, com és l’accés a l’habitatge.

2. que en el cas de les Illes Balears, ens enfrontam a una nova temporada turística plena d’incerteses per a centenars de milers de treballadors, treballadores i empreses, per això exigim que tant des de les institucions com des dels agents socials i econòmics s’aposti sense dilació per un model econòmic més equilibrat, que no depengui tant de factors externs, ni generi tantes desigualtats i precarietat.

3. que s’ha de frenar la normalització del discurs de l’extrema dreta que genera odi i polarització social, i això afecta tant pel que fa als partits -recordem que molts d’ells varen subscriure el manifest que presentàrem just abans de les anteriors eleccions generals amb el qual es comprometeren a fer-hi un cordó sanitari- com als mitjans de comunicació, que no poden servir d’altaveu a idees i propostes que van contra els drets humans i la convivència social.

4. que les persones i el respecte als drets fonamentals han de ser el centre de les polítiques que ens permetin sortir d’aquesta crisi per damunt de qualsevol altra consideració.

Palma, març de 2021                                                            

                                     Adhesions: >> [email protected]

Comentaris
Compromeses per una Mallorca sense odi