Poc s’ha parlat de qui hi ha darrere de la manifestació il·legal convocada inicialment pels restauradors, que ha mogut milers de persones a Palma aquesta setmana. Si bé és cert que hi pot haver participat gent moguda per la precarietat i la privació generades per la pandèmia, no podem obviar les intencions d’aquells que han mogut la convocatòria a través de les xarxes socials. 

Per un costat tenim Víctor Sánchez, qui ha exercit de portaveu davant els mitjans de comunicació, un restaurador que l’any passat va crear un partit polític, el PIAP (Partido independiente autónomo español), del qual és administrador de facebook. Sánchez diu ser “de centre”, i que el centre “demana pas a la política antita i obsoleta de costats i de colors”, i ha expressat en reiterades ocasions el seu rebuig cap a les opcions sobiranistes, entre les quals inclou també la presidenta Armengol: “el soberanismo es una lacra para nuestra sociedad y no es necesaria en estos tiempos que corren. Queréis unos países catalanes que no han existido nunca ni existirán y solamente dividen a los ciudadanos”, afirma al seu compte de facebook. L’autoproclamat representant dels restauradors i dels autònoms també dóna suport a les teories conspiranoiques dels trumpistes, que culpen el milionari George Soros de tots els mals de la humanitat, inclòs l’avortament, el “marxisme cultural” i el catalanisme.

A la manifestació, amb clares reminiscències de les mobilitzacions pro-Cursach quan el magnat de l’oci va ser empresonat, també s’hi va deixar veure l’anomenat “Movimiento ciudadano ayudanos @ ayudar”, que en els darrers mesos ha indundat de pancartes i camisetes els espais públics de Mallorca i Eivissa, finançat per un empresari alemany que es mantén a l’anonimat.

Tot i que a la manifestació varen ser insultats i agredits periodistes, i s'hi varen sentir proclames habituals entre les mobilitzacions d'extrema dreta (com aquella d'"España una y no cincuenta y una"), no deixa de sobtar la poca importància que han atorgat els mitjans a aquesta qüestió, o al tracte absolutament exquisit de la policia local i nacional amb els manifestants, tot i el risc per a la salut pública que implica una mobilització social d’aquesta magnitud sense cap mesura ni distància de seguretat.

Les esquerres han de prendre nota, no tant per posar més ajudes sobre la taula -cosa que depèn tant d’un millor finançament per part de l’Estat com d’una major pressió fiscal sobre els més rics-, sinó per fer polítiques que a més d’assegurar que tothom pugui menjar, mostrin que hi ha alternativa: que hi ha llum al final del túnel de la pandèmia. Jugar-s’ho tot a què les coses tornin a ser com eren sense generar alternatives pel camí és sembrar el terreny per a aquells disposats a treure profit sense cap mena d’escrúpols del malestar social realment existent.