Avui els mitjans en la seva majoria parlen de violència a un mitin de VOX al barri madrileny de Vallecas. No es refereixen als discursos contra persones migrants, feministes, sindicalistes, homosexuals, etc. que generen odi i fragmentació social, replicats i normalitzats per tots i cada un d’aquests mitjans cada dia, inclosos els mitjans de titularitat pública. Focalitzen la violència en la resposta de centenars de vallecans i vallecanes que protestaren per la presència de VOX i el seu projecte al seu barri, i es defensaren d’ells, de les seves proclames i discursos d’odi, i de la policia política que els protegia.
Doncs no: la violència són els d’Abascal, el seu discurs i el seu projecte de destrucció de la societat i de la democràcia. I com bé recorda el periodista Pedro Vallín, potser els feixistes no serien a les institucions si des dels mitjans no s’hagués acompanyat el discurs feixista d’informacions sesgades que generen por i incertesa en aquests barris, com és parlar d’”onades” d’immigrants o d’okupacions d’immobles -estadísticament irrellevants-, quan els problemes reals de la societat i especialment de barris com Vallecas -i de les Illes!- són la precarietat o els desnonaments de famílies humils. Sembra i recolliràs, i la presència dels feixistes a les institucions no és per mèrit propi, sinó induïda, i per tant s’hagués pogut prevenir. Cal aturar-la.
El que no pot ser és que ara que ja els tenim aquí, els tractem com si fossin un partit democràtic més, encara que treguin pit davant la seva defensa del franquisme i la negació dels seus crims, encara que ens escupin a la cara i menteixin descaradament. Ni com a periodistes, ni com a ciutadans i ciutadanes d’aquesta societat amb mil problemes que no tenen res a veure amb les intoxicacions dels feixistes, no podem ser tolerants amb els intolerants, tot recordant la paradoxa de la tolerància de Karl Popper. O com ben segur traduiria Hannah Arendt: si toleram la intolerància, ja estem banalitzant el mal.
El que han fet els veïns i veïnes de Vallecas és dignificar-nos i recordar-nos que ser antifeixista no és només una qüestió de votar no-feixistes, encara que aquests, com Ángel Gabilondo, acabi jugant de la mà del tacticisme electoralista, de bell nou, la carta de l’equidistància. Es veu que el candidat socialista deu creure que no forma part dels 26 milions d’espanyols que els militars simpatitzants de VOX afusellarien. O que pot governar amb ells, com pretén Ayuso. Per tot això i més, és la nostra obligació fer-los sentir incòmodes, i combatre la violència feixista en totes les seves formes, començat per la ideologia i el discurs, dissenyats per laboratoris amb finançament milionari, com el que va montar la filla de Le Pen a Madrid l’any passat, comandat pel fill del falangista que presideix la Lliga nacional de futbol. Una ideologia i un discurs que no acaben als barris i a la barra del bar perquè sí. Que no són "el que diu el poble", sinó destructors de poble.
Hi ha massa fils, i tots ells vinculats als poders econòmics i les oligarquies, que sostenen tota aquesta violència que cal combatre. Si jugam a l’equidistància amb els feixistes, ja haurem caigut a la seva teranyina, i ens devoraran, tard o prest. Visca la gent treballadora i combativa del barri de Vallecas!
