Els mallorquins a l'Olimpíada que no fou.

Els mallorquins a l'Olimpíada que no fou.
coberta Els mallorquins a l'olimpíada que no fou
coberta Els mallorquins a l'olimpíada que no fou

Fa poc s’ha publicat el llibre Els mallorquins a l'Olimpíada que no fou. Expedició a l'Olimpíada Popular de Barcelona, 1936. Es tracta d’un important treball de recerca que bé ha merescut el Premi Mallorca 2020 d’Assaig, que atorga el Consell de Mallorca. 

El seu autor és en Pau Tomàs Ramis, el qual ha dut a terme una gran tasca de recerca sobre un fets que havien estat totalment oblidats. L’estudi recupera la participació dels mallorquins en l’Olimpíada Popular de Barcelona i la seva posterior odissea durant la Guerra Civil.

L’obra ha estat realitzada a partir de nombroses entrevistes orals que ha anat fent durant molts d’anys a familiars i, fins i tot, a persones que ho visqueren en primera persona. A més, al darrere hi ha una gran tasca de documentació arxivística, com les causes judicials o la consulta de l'hemeroteca. Tot plegat, fa que puguem gaudir d’una obra molt ben documentada. 

A partir del 19 de juliol, s’havien de celebrar a Barcelona unes Olimpíades de caràcter antifeixista, creades en contraposició a les Olimpíades de Berlín (amb Hitler al poder). Però aquella Olimpíada Popular no es va poder dur a terme ja que el 18 de juliol es produí el cop d’estat del General Franco. Aquest fet commocionà tota l’expedició mallorquina, formada per més de 600 persones, que restaren a Barcelona i no pogueren tornar a casa, Mallorca, on sí havia triomfat el cop d’estat. Precisament, en Pau Tomàs recupera aquestes històries, aquest periple de molts mallorquins. Al llibre s'explica el que els ocorregué a Barcelona, com passaren a convertir-se en refugiats de guerra i, més endavant, molts d’ells, en exiliats. Aquella jornada olímpica, que només havia de durar quatre dies, es transformà en tres anys de viure lluny de casa (d’altres patiren un periple encara més llarg en passar per diferents camps de concentració). 

Per altra banda, són ben interessants aquells capítols que ens expliquen com es gestà la participació mallorquina en aquest esdeveniment. A Barcelona, s’hi havien de celebrar un seguit de proves esportives, però també tota una mostra d’art, folklore i cultura popular. A Mallorca, el mes de juny de 1936 es va crear un Comitè Provincial pro Olimpíada Popular per tal d’organitzar una expedició. Amb això, per part de Mallorca hi anaren futbolistes (entre ells molts formaven part del Balears F.C.), atletes, boxadors i ciclistes. Però també hi havien de participar grups de ball popular o música coral, com els orfeons. A Palma existien diferents orfeons, n’hi havia que estaven lligats als socialisme i altres al comunisme, també eren importants els orfeons republicans que gaudien d’una gran trajectòria a Mallorca. A més a més, també se’n portaren els gegants de l’Ajuntament de Palma, na Franciaina i en Tòfol. També n'hi va haver que s’hi apuntaven per anar fins a Barcelona per veure l’espectacle esportiu, però no oblidem que a majoria de les persones que hi anava tenia unes clares conviccions polítiques d’esquerres i que partia orgullosa a formar part de l’Olimpíada Popular antifeixista.

El 18 de juliol l’expedició mallorquina s’embarcà en el Ciudad de Barcelona cap a l'Olimpíada. Al moll de Palma l’acomiadament fou apoteòsic. Crits, càntics, aplaudiments i punys enlaire. En aquella jornada antifeixista de Barcelona s’hi esperaven 5.000 esportistes d’arreu del món i uns 20.000 aficionats i visitants. 

Aquella immensa il·lusió es va veure alterada per l’esclat de la guerra el 18 de juliol. Un cop el vaixell arribà a Barcelona ja no pogueren desembarcar i retornaren cap a Mallorca, però a l’altura de la Dragonera voltaren i tornaren cap a Barcelona arran de les notícies que arribaven de Mallorca que informaven que el cop hi havia triomfat. Els mallorquins visqueren un mes dins el vaixell i molts  varen romandre a Catalunya com a refugiats fins al final de la guerra. Passaren per diferents indrets: Sarrià, Reus, Vic, entre d’altres. També alguns se sumaren a participar amb les Milícies Ciutadanes i n’hi hagué que formaren part de la Columna de Bayo. En total, 150 homes i dones s’apuntaren amb l’expedició del capità Bayo.  

Pel que fa als esportistes, durant la guerra alguns mallorquins participaren en esdeveniments esportius per recaptar fons per l’Exèrcit popular, els hospitals o la Creu Roja. Per exemple, participaren en esdeveniments a Sant Martí organitzats per la CNT-FAI, jugaren contra equips de futbol barcelonins com l’Europa o el Júpiter. Un cop acabada la guerra, sobretot les persones més significades políticament, passaren per camps de concentració a França, on molts d’ells hi moriren. La ferida fou enorme.

Sens dubte, aquest llibre d’en Pau Tomàs permet recuperar la memòria històrica i dignificar les víctimes del franquisme. Gràcies per aquesta gran història. 

comentaris
Els mallorquins a l'Olimpíada que no fou.